Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dimarts , juny 25, 2019
Sou aquí: Home » Recerca » Els desnonaments. ESADE / URL

Els desnonaments. ESADE / URL 

compartir

logo

El procés de desnonament empeny els afectats al col·lapse emocional i resulta ineficaç, segons un estudi d’ESADE / URL

Els afectats per un desnonament acaben patint estrès posttraumàtic i l’experiència els canvia la vida

 Els afectats per un desnonament viuen un procés dur que els empeny al col·lapse emocional, i no troben cap mena de suport útil, més enllà del que els ofereixen alguns organismes socials. Així ho afirma un estudi d’ESADE i la Fundació Innovació, Acció i Coneixement, fet amb la col·laboració de Cáritas, que fa un mapa de les emocions dels afectats pels desnonaments i identifica les etapes successives per les quals passen, per trobar-hi signes d’alerta que ajudin a prevenir el fracàs de tot el procés.

 Es tracta del primer estudi que analitza, de manera qualitativa, les emocions i els sentiments dels afectats per un procés de desnonament, i que calibra la influència i l’eficàcia dels agents implicats. L’estudi es basa en entrevistes en profunditat a alguns afectats. L’ha dirigit Juan Ramis Pujol, professor del Departament de Direcció d’Operacions i Innovació d’ESADE, amb la col·laboració de Cáritas.

 “La recerca treu a la llum l’impacte brutal i absurd que s’imposa als afectats, i dóna pistes perquè l’Administració i els agents implicats puguin buscar solucions a temps i pal·liar aquest drama”, explica el professor Ramis. 

Muntanyes russes emocionals

 L’estudi d’ESADE analitza, etapa per etapa, els sentiments i les emocions que tenen els afectats per un procés de desnonament. Així, identifica la vivència d’unes muntanyes russes emocionals, que van des de l’alegria del moment de veure aprovada la hipoteca fins a la preocupació per la pèrdua d’una feina, la sorpresa davant les primeres cartes del banc, la ràbia davant les primeres amenaces i el pànic al desallotjament imminent. També s’identifiquen sentiments de vergonya, culpabilitat i abatiment, en un procés que, en la major part dels casos, acaba en una situació de col·lapse emocional.

 Com explica el professor d’ESADE, Juan Ramis Pujol, “els afectats acostumen a patir en les etapes finals una situació d’estrès posttraumàtic semblant al de les persones que han tingut un accident de trànsit. En aquesta situació de col·lapse emocional, són incapaços de prendre decisions i de trobar sortides a la seva situació, cosa que agreuja més la crisi”.

 L’estudi també detecta que el procés de desnonament té un impacte profund en els afectats, que els canvia la vida. “Tots els entrevistats han canviat la seva manera de veure la vida i de viure-la, després de l’experiència. Canvien des dels seus hàbits alimentaris i rutines diàries fins a les seves prioritats i objectius vitals”, assegura el professor Ramis. 

Suports i travetes
 La investigació analitza també el paper dels agents que influeixen i participen en tot el procés, i conclou que els afectats no troben suport ni ajudes per sortir de la seva situació en gairebé cap d’aquests agents. L’estudi en qualifica l’actitud com a pròpies del “Dr. Jekyll i Mr. Hyde”. “Les portes obertes dels bancs es tanquen, i les facilitats que els havien ofert es transformen en exigències. L’entorn laboral, i fins i tot el personal, en molts casos també gira l’esquena a l’afectat per un desnonament. L’Administració, per la seva banda, està mancada de recursos i es mostra ineficaç en el seu suport”, explica Ramis.

 Alguns organismes socials com Cáritas o la Plataforma d’ Afectats per la Hipoteca (PAH) són els únics que serveixen d’ajuda i donen esperança als afectats, oferint-los informació, consell jurídic, suport econòmic o ajudes alimentàries.

Semàfors d’alerta i prevenció

 L’estudi d’ESADE identifica la situació emocional de l’afectat en les diferents fases del procés, i les gradua mitjançant un sistema de semàfors (verd, groc, vermell i doble vermell) per poder alertar, preveure i actuar abans d’arribar al col·lapse emocional de l’afectat. Per a Juan Ramis Pujol, “si els agents de l’entorn i l’Administració estiguessin atents a aquests indicadors i ajudessin en els moments claus, es podria evitar l’efecte dominó d’aquest tipus de processos, que arrossega tots els implicats a un carreró sense sortida”.

 En aquest sentit, el professor d’ESADE adverteix que l’estudi detecta una doble fallada del sistema: una del mercat i una altra de l’Administració pública. “Una posició dominant de la banca i un entorn empresarial hostil se sumen a una Administració pública que no corregeix aquestes fallades de mercat, i que es mostra incapaç de pal·liar els seus efectes i d’ajudar els afectats a buscar sortides a la seva situació.”

 

Podeu veure una presentació de l’estudi: CLICA AQUÍ

Related posts:

Afegir un Comentari

You must be logged in to post a comment.