Fibril•lació Auricular
Investigadors de la UPV desenvolupen un nou mètode per a detectar el risc de patir un episodi de fibril·lació auricular almenys una hora abans de l’iniciInvestigadors de la UPV desenvolupen un nou mètode per a detectar el risc de patir un episodi de fibril·lació auricular almenys una hora abans de l’inici.
Un equip d’investigadors del campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València i de la Universitat de Castella-la Manxa ha desenvolupat un nou mètode que detecta el risc de patir un episodi de fibril·lació auricular paroxística almenys una hora abans del començament.
Es tracta d’un mètode no invasiu, còmode per al pacient i molt fàcil d’aplicar, ja que pot incorporar-se al registre electrocardiogràfic rutinari de llarga durada (24 h). Aquest treball va ser publicat el passat mes de novembre en la prestigiosa revista de l’Institute of Physics del Regne Unit Physiological Measurement.
Segons apunten els investigadors, els mètodes existents fins avui només poden detectar el risc de fibril·lació auricular amb prou faenes uns minuts abans que es produïsca, la qual cosa deixa molt poc marge per a la reacció preventiva o l’engegada de tractaments de xoc.
“En les proves que hem desenvolupat amb el nostre mètode, el temps mitjà de detecció seria de dues hores abans i, el mínim, d’una hora. D’aquesta manera, la seua aplicació en la pràctica clínica permetria avançar els tractaments necessaris per a prevenir la pèrdua del ritme del cor, amb la consegüent tranquil·litat també per al pacient”, apunta José Joaquín Rieta, del grup Biomedical Synergy de la UPV i investigador principal del projecte del pla nacional que ha realitzat aquest treball.
Per al desenvolupament d’aquest mètode, els investigadors de la UPV i la UCLM van analitzar un total de 24 casos de pacients afectats per fibril·lació auricular, que van ser monitoritzats al llarg de tot el dia mitjançant un sistema d’electrocardiograma ambulatori convencional (Holter-ECG).
“Comparant aquests registres amb un altre conjunt de pacients sans, la nostra investigació ha aconseguit advertir la presència de diferències morfològiques entre tots dos susceptibles de ser símptomes d’un episodi de fibril·lació auricular. El que hem fet nosaltres és desenvolupar un mètode algorítmic que, considerant aquestes variables i incorporant-les a un sistema de monitoratge, seria capaç de predir si el pacient corre risc de patir un episodi de fibril·lació auricular”, apunta José Joaquín Rieta.
La fibril·lació auricular afecta l’1% de la població general i arriba fins al 15% en el cas de la població major de 70 anys. A més, és l’arítmia cardíaca més freqüent, que suposa prop de la meitat de les consultes cardiològiques hospitalàries. Entre els factors que afavoreixen la seua aparició, a part de l’edat, es troben la hipertensió arterial, l’hipertiroidisme, la hipertròfia cardíaca, l’obesitat o l’abús de l’alcohol, entre altres. D’altra banda, la conseqüència més greu és la formació de trombes a les aurícules, que poden ser transportats pel sistema sanguini i produir un accident cerebrovascular. ♦
