Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dimarts , novembre 20, 2018
Sou aquí: Home » Recerca » ‘Skywalker’: tecnologia aeronàutica per millorar la producció dels cultius de blat de moro

‘Skywalker’: tecnologia aeronàutica per millorar la producció dels cultius de blat de moro 

compartir

skywalker5

 Dissenyar un avió no tripulat de baix cost que ajudi a seleccionar quines són les varietats de blat de moro més ben adaptades a les condicions ambientals adverses és l’objectiu d’un projecte internacional liderat per Josep Lluís Araus, catedràtic del Departament de Biologia Vegetal de la UB i cap del Grup de Recerca Consolidat d’Ecofisiologia de Conreus Mediterranis. Avui en dia, aquest procés de selecció dels genotips amb més bon rendiment —el fenotipatge— és un coll d’ampolla que limita l’avenç de la millora genètica dels conreus en un moment en què el canvi climàtic i les transformacions socials demanen conreus molt productius i resistents a condicions ambientals adverses.

 El blat de moro és el cereal més consumit a l’Àfrica subsahariana i a l’Amèrica Llatina i es cultiva en condicions de temperatura, de règims de precipitació i de tipus del sòl molts variats. En l’actualitat, prop del 77 % de la producció de blat de moro en països en vies de desenvolupament es destina al consum humà. La sequera i la baixa fertilitat del sòl són els factors principals que limiten el rendiment dels sistemes de producció d’aquest cereal, i el seu efecte encara es podria agreujar més en el futur a causa del canvi climàtic. En aquest escenari, el disseny de noves eines tecnològiques de baix cost que facilitin el procés de fenotipatge al camp —és a dir, en condicions reals del conreu— és un pas crític per enfortir el sector de l’agricultura i l’economia en països en vies de desenvolupament.

Millorar el rendiment dels cultius de blat de moro

 L’Skywalker és una sofisticada plataforma de fenotipatge aeri constituïda per un avió teledirigit dotat d’un avançat sistema de vol que no requereix coneixements previs en aeromodelisme. Sota les ales, s’hi ha instal·lat una càmera multiespectral (operativa en l’espectre visible i l’infraroig proper) per avaluar el creixement de les plantes, i una càmera tèrmica (infraroig llunyà) per avaluar la temperatura i l’estat hídric del conreu. Aquest enginy aeronàutic permetrà valorar un gran nombre de característiques de les varietats de blat de moro cultivat a les parcel·les analitzades i seleccionar les més ben adaptades a les condicions ambientals.

 Aquest avió, que té una autonomia de 30-45 minuts, pot recórrer fins a centenars de metres a una velocitat de 45 quilòmetres per hora. Les operacions d’enlairament i aterratge, així com el pla de vol (les passades per un lloc, el trajecte, l’alçada, etc.) es poden programar prèviament de manera totalment automàtica.

Skywalker: primer vol del prototip a Zimbàbue

 En el projecte, finançat pel Centre Internacional de Millorament del Blat de Moro i el Blat (CIMMYT), també hi participen l’empresa Airelectronics —que ha dissenyat el sistema de control de vol i ha instal•lat els sensors a l’avió— i el Grup de Teledetecció de l’Institut d’Agricultura Sostenible del CSIC, a Còrdova, responsable de la selecció dels sensors de la plataforma i del programari per transferir i processar les dades de la informació generada.

 El primer prototip de la plataforma va ser lliurat al febrer als responsables de l’Oficina Regional de l’Àfrica del Sud del CIMMYT, a Harare (Zimbàbue), en el marc de l’estada que hi van fer el professor Josep Lluís Araus, Antón Hernández, president de l’empresa Airelectronics, i Alberto Hornero, tècnic del grup liderat per Pablo J. Zarco Tejada a l’Institut d’Agricultura Sostenible. La investigadora Jill Cairns, experta en fisiologia del blat de moro al CIMMYT, va coordinar les proves de camp de la plataforma. Els experts, que també van visitar l’Institut de Millorament de Cultius (CBI) de Zimbàbue, van donar formació teòrica i pràctica als tècnics locals per garantir el màxim rendiment del nou enginy. Al mes de juny, està previst entregar una segona plataforma a l’Institut Nacional d’Innovació Agrària (INIA) del Perú.♦

Related posts:

Afegir un Comentari

You must be logged in to post a comment.