Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|diumenge, abril 21, 2019
Sou aquí: Home » Recerca » Una recerca de la Universitat de València demostra que l’augment de la immigració incrementa el comerç

Una recerca de la Universitat de València demostra que l’augment de la immigració incrementa el comerç 

compartir

bebe8

Una recent investigació, dirigida pels professors Francisco Requena, Vicente Pallardó i Andrés Artal-Tur del IEI-UV, Institut d’Economia Internacional de la Universitat de València, estima que un increment del 10% del nombre d’immigrants eleva el comerç entre la zona d’origen i la de destinació al voltant d’un 2%, al marge de l’impacte d’altres variables.

 Aquesta recerca ha posat de manifest els efectes positius per al comerç de la migració, suggerint l’existència de costos en la política de mesures proteccionistes contra la llibertat de moviment de mercaderies i persones que alguns països han instaurat després de l’esclat de la crisi. La investigació ha estat finançada per la Comissió Europea a través del FEMISE (Forum Euroméditerranéen dels Instituts de Sciences Économiques) i pel Ministeri d’Economia i Competitivitat del Govern espanyol.

 Per a la seua anàlisi els investigadors parteixen dels tres mecanismes bàsics mitjançant els quals, segons els estudis econòmics, els migrants indueixen el desenvolupament comercial. El primer seria l’efecte de pont d’informació, mitjançant el qual els immigrants atresoren un avantatge relatiu en pràctiques comercials, idiomes, procediments legals… que els converteix en pont ideal per a reduir la bretxa d’informació entre compradors i venedors. El segon mecanisme és l’efecte de compliment de contractes, que a través de sancions i exclusions personals augmenten les garanties dels acords, redueixen les despeses i estimulen el comerç, una cosa especialment rellevant en els països amb institucions febles. Finalment estaria l’efecte de preferència, pel qual els immigrants opten per productes que consumien en els seus països d’origen (els denominats ‘béns ètnics’); i si tals béns no estan disponibles en els països de destinació hi ha una alta probabilitat que els immigrants estimulen fluxos de comerç unidireccionals (anomenats ‘de nostàlgia’) per a satisfer la seua preferència. 

 A partir d’aquests impactes potencials els investigadors repassen els estudis empírics realitzats fins a la data (principalment l’anàlisi de les denominades ‘equacions de gravetat ampliades’) per a explicar els volums d’exportacions i importacions. Mitjançant aquesta tècnica axonomètrica i emprant per als casos d’Espanya, Itàlia i Portugal una desagregació dels fluxos d’immigrants a escala provincial, centrada en el període 2002-2010 en el qual s’accentua la recepció d’immigrants (així com una diferenciació entre béns primaris i béns manufacturats), els investigadors han arribat a nous resultats sobre el comerç a causa dels immigrants. En el seu conjunt, les estimacions realitzades pels investigadors calculen que un increment del 10% en el nombre d’immigrants d’una procedència concreta cap a un àmbit geogràfic definit (en l’estudi es desagrega fins al nivell provincial) eleva el comerç entre el país d’origen i la zona de destinació al voltant d’un 2%, al marge de l’efecte d’altres variables. Així mateix la investigació posa de manifest que l’impacte és molt similar per a les importacions i les exportacions, el que els duu a concloure que, més enllà del comerç ètnic o de l’efecte preferència, el fonament d’aquestes transaccions induïdes pels immigrants, seria l’efecte xarxa, és a dir, la capacitat dels immigrants per a exercir de pont informatiu que facilita el comerç i per a incentivar el compliment dels contractes.

 No sorprèn, per tant, que aquest efecte positiu de la immigració sobre el comerç tinga lloc sobretot en béns manufacturats, per als quals l’establiment de nous fluxos de comerç requereix majors volums d’informació que en el cas dels béns primaris.

 Finalment, la investigació també revela que un nombre relativament reduït d’immigrants és suficient per a generar aquest efecte xarxa i que aquest és sempre positiu amb independència del nombre d’immigrants. També s’observa que l’impacte positiu de la xarxa és molt gran quan creix el nombre d’integrants en comunitats d’immigrants menudes (menys de cent immigrants d’una nacionalitat residint en la mateixa província), i l’enfortiment d’aquest efecte va sent cada vegada menys rellevant a mesura que creixen les comunitats d’immigrants. 

 Els investigadors conclouen que els diferents fluxos de béns, serveis cabdals i persones a nivell internacional estan creixentment imbricats i que és crucial mantindre oberts aquests canals. Pel que consideren necessari “rebutjar les recurrents proclames proteccionistes que es converteixen en habituals en períodes de crisi, precisament quan més es requereix l’obertura per a coadjuvar a una recuperació general”. ♦

 

Related posts:

Afegir un Comentari

You must be logged in to post a comment.