Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

Teresa Iribarren de la UOC rep el premi Crítica Serra d’Or de recerca 2013

Notícia anterior
Notícia posterior

Teresa Iribarren, professora de la Universitat Oberta de Catalunya i directora del postgrau Llibre i lectura en la societat de la informació UOC-Grup 62, ha rebut el premi Crítica Serra d’Or 2013, en la categoria de Recerca en humanitats, per l’obra Literatura catalana i cinema mut. El jurat, format per Jaume Aulet, Manuel Castellet, Joan B. Culla, Manuel Jorba i Santiago Riera i Tuèbols, ha distingit l’autora amb aquest guardó per «haver aportat una visió inèdita d’autors tan importants com ara Josep Pla».

 En aquesta 46a. edició dels premis, presidida pel pare abat Josep M. Soler, la professora Iribarren, dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, ha explicat que «l’objectiu de l’estudi ha estat demostrar fins a quin punt el cinema mut es va convertir en font d’inspiració d’alguns dels millors llibres catalans publicats als anys vint del segle passat».

 Durant l’acte, al Palau Moja, s’han atorgat catorze serretes d’or a les millors obres publicades en llengua catalana en les categories de Literatura i assaig, Recerca, Teatre i Literatura infantil i juvenil.

 

Sobre l’obra guardonada

 Literatura catalana i cinema mut és un assaig que demostra per primera vegada com prosistes i narradors catalans de primer ordre es van inspirar en les grans produccions cinematogràfiques europees i de Hollywood. L’estudi proposa una lectura inèdita, des del punt de vista fílmic, d’obres d’Alexandre Plana, Josep Pla, Carles Soldevila i Francesc Trabal. Així, llibres com A l’ombra de Santa Maria del MarCoses vistesLlanterna màgicaFanny i Quo vadis, Sànchez? són interpretats a la llum de l’art de les ombres.

 

Premis Crítica Serra d’Or

 Els premis Crítica Serra d’Or són els guardons atorgats anualment per la revista Serra d’Or, de l’editorial Publicacions de l’Abadia de Montserrat. La distinció és un reconeixement a les obres més destacades de l’any anterior, sense que s’hagin presentat a concurs. Aquests premis, sense dotació econòmica, han assolit un gran prestigi i renom en l’àmbit cultural català. ♦

 —————————————————-

Teresa Iribarren Donadeu

 Professora de la Universitat Oberta de Catalunya i directora del Postgrau de Llibre i lectura en la societat de la informació UOC-Grup 62

 Teresa Iribarren és Doctora per la UAB (2007). Va llicenciar-se en Filosofia i Lletres, especialitat de Filologia Catalana, el juliol de 1991, i el setembre del mateix any va iniciar la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1993 rep una beca predoctoral del Ministerio de Educación y Ciencia (1993-1996) que li permet iniciar la recerca entorn de les relacions entre la cultura catalana i l’anglosaxona i, paral•lelament, esdevé membre del Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània (Jordi Castellanos, UAB). Més endavant col•labora amb el grup de recerca The Reception of British and Irish Authors in Europe (Elinor Shaffer, University of London): són fruit d’aquesta col•laboració els capítols catalans dels llibres The Reception of James Joyce in Europe (2004) i The Reception of H.G. Wells in Europe (2005) i la col·laboració científica en l’exposició Joyce y España (2004).

 Actualment és professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, on dirigeix el Postgrau de Llibre i lectura en la societat de la informació UOC-Grup 62 i és professora del Grau en Llengua i literatura catalanes. Està treballant en l’edició de la primera traducció de l’ Ulisses de James Joyce realitzada a l’Estat Espanyol, signada pel manresà Joan Francesc Vidal Jové, de 1966.  És membre de l’ Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, de l’ Asociación Española James Joyce, de l’ Anglo-Catalan Society i del col•lectiu Argumenta.

 Entre els seus diversos treballs sobre les interrelacions entre Catalunya i el món anglosaxó destaquen les edicions de Lectures europees (2006) i Shakespeare a Catalunya (2009) de Ramon Esquerra, així com també els estudis sobre la recepció d’autors britànics a Catalunya, en especial James Joyce, com ara «James Joyce a Catalunya (1921-1936)» (2004). A l’entorn del 2000 enceta una línia d’investigació totalment inèdita en els estudis sobre literatura catalana contemporània: per primera vegada algú contempla la influència que el cinema exercí sobre els escriptors catalans més enllà de les avantguardes històriques.

 Aquesta recerca culmina en la tesi doctoral «La revolució silenciosa: prosa i narrativa cinematogràfiques dels silent days» (2007), que fou reconeguda amb el Premi Extraordinari de Doctorat i el Premi Lluís Nicolau d’Olwer 2010 (IEC). La tesi desplaça el paradigma següent: no és cert que la intelligentsia catalana en pes dels primers decennis del segle XX blasmessin el cinema; és més, autors com ara Alexandre Plana, Josep Pla, Carles Soldevila, Salvador Espriu i Francesc Trabal s’emmirallaren en la pantalla a l’hora de concebre les seves obres. Una de les aportacions més importants de la tesi va ser l’exhumació del primer discurs català d’acreditació artística del cinema («El primer discurs català d’acreditació artística del cinema. Alexandre Plana i la campanya cinematogràfica de La Publicidad (1920)», Els Marges, 2011). El 2004 inicia la docència en patrimoni cultural a l’Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera de la UAB, que combina amb la docència en literatura a la UAB. El 2008 publica, juntament amb I. Graña, La literatura catalana en la cruïlla (1975-2008). El 2009, quan a la UAB ja arriba a fer el doble de docència d’un titular d’universitat, decideix canviar de campus i ingressa a la Universitat Oberta de Catalunya. ♦

Notícia anterior
Notícia posterior

Deixa un comentari

PUBLICITAT
Processing...
Thank you! Your subscription has been confirmed. You'll hear from us soon.
NEWSLETTER
Butlletí quinzenal gratuït dels Continguts Diaris
ErrorHere