Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|divendres, desembre 15, 2017
Sou aquí: Home » Cultura » La Universitat de València ret homenatge al pop i el rock valencians dels anys 60

La Universitat de València ret homenatge al pop i el rock valencians dels anys 60 

compartir

sLJnb

La Universitat de València, a través del Fòrum de Debats, dedica unes jornades a l’anàlisi del rock, el pop i la societat valenciana dels anys 60. Un homenatge a totes les persones relacionades amb el pop i el rock d’aquells anys: Bruno Lomas, Los Top Son, Los Rockeros, Els 4Z, Los Huracanes, Los Protones, Los Pepes, Los Diapasons, Los Caliope, Els 5 Xics, Los Genios, Los Milos o Los Pantalones Azules.

 En una conferència celebrada a La Nau, Antonio Ariño (vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València), Alfons Cervera (escriptor i periodista), Enrique Ginés (crític musical) i els músics Lluís Miquel (Els 4 Z) i Vicente Gai (Els 5 Xics), digueren que el projecte va sorgir del treball de recerca de l’estudiant Isaac Císcar El rock valenciano. Del Club Universitario a la década dorada (1959-1966), i de la proposta del catedràtic d’història contemporània de la Universitat de València Justo Serna d’organitzar alguna activitat que tractara els orígens del rock a València, com a complement de l’exposició Covers (1951-1964). Cultura, joventut i rebel·lia, que es va celebrar a La Nau i que ara s’exposa al MUA de la Universitat d’Alacant.

 Així es va iniciar una sèrie de contactes i reunions per fer possible aquest projecte, que finalment van donar com a resultat l’organització de les jornades Música, història i societat. El pop i el rock valencians dels 60, en les quals hi haurà conferències, una petita exposició, la presentació d’un llibre, dues taules rodones (a les quals seran convidats els protagonistes directes) i diverses actuacions de grups musicals del moment que estan en actiu actualment.

 Les jornades tindran lloc a l’Aula Magna del Centre Cultural la Nau els dies 29 i 30 de maig, a les 7 de la vesprada. Hui, dia 29, hi haurà una conferència d’Isaac Ciscar i Justo Serna. A continuació, hi haurà la taula  rodona Testimoniatges d’una època I, que  comptarà amb el crític musical Enrique Ginés, la compositora Marisa Simó, Vicente Flor, autor del llibre Historia del Pop Valenciano, i els músics Pascual Olivas (Los Top Son i Los Huracanes), Vicente Gai (Els 5 Xics), Vicente Buig “Sento” (Los Rockeros) i Miguel Ángel Herranz (Los Top Son, Els 5 Xics). L’acte serà presentat per Antonio Ariño, vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, i l’escriptor i periodista Alfons Cervera. 

 Dijous 30 hi haurà la taula rodona Testimoniatges d’una època II, en la qual participaran la lletrista Mª Vicenta Porcar, el crític musical Vicente Fabuel, Lluís Miquel (Els 4Z), José Luis Vila (Los Genios) i Merche Chapí (fundadora del Grup Amateur de Teatre(GAT) d’Eivissa).

 Ambdues sessions acabaran amb un concert de diversos grups: Los Genios, Los Rockeros, Yaco Lara i Emilio Solo, entre altres.

 Aquest cicle d’activitats compta amb la col·laboració de Levante-EMV, 97.7, Levante TV, El Corte Inglés, EL PAÍS i la Fundación Cruzcampo del grup Heineken.

 

Breu història

 Des de la fi dels anys 50 i durant la dècada dels anys 60 vam assistir a un període en el qual la societat valenciana, després d’una dura postguerra i a partir d’una moderada millora de les  condiciones de vida, va començar a absorbir noves tendències culturals. En aquest context, ja des de la fi dels anys cinquanta, molts joves i adolescents experimentaren una sensació de tedi, especialment pel que feia a la cultura oficial, la qual cosa va provocar una reacció entusiasta de la  joventut a l’arribada de nous corrents culturals, i el rock and roll en va ser un.

 El règim franquista no va dificultar especialment les activitats d’aquests primers conjunts, ja que no els va considerar com un perill polític. Les autoritats van jugar més aviat un paper ambigu. D’una banda, van facilitar l’activitat d’aquests conjunts. El Sindicato Español Universitario (SEU) els va proporcionar un local on poder fer les seues activitats: el Club Universitario, que seria la base d’operacions dels conjunts pioners. D’altra banda, però, les autoritats les va dificultar amb la censura i amb entrebancs burocràtics com ara el carnet de músic.

 A poc a poc, el nucli inicial de músics i seguidors del rock que havia sorgit en àmbits universitaris es va eixamplar. Així, els primers anys 60 es va formar un conglomerat de persones compost per músics, aficionats i seguidors del rock.

 Musicalment, aquesta primera fase es va caracteritzar per la influència del rock and roll, que va entrar a Espanya amb prou retard i especialment a través de grups sud-americans, com ara Los Llopis o Los Teen Tops. Però també es va nodrir d’altres influències, com la música italiana, amb figures com ara Adriano Celentano, o la francesa, representada principalment per Johnny Hallyday. En aquesta fase, musicalment predominaren les versions i els grups valencians com ara Los Caliope, Los Milo o Los Pantalones Azules van ser autèntics pioners en l’enregistrament de música rock a Espanya.

 El 1963, un fet simbòlic, el viatge de Bruno Lomas i Los Rockeros a França, va marcar el pas (que s’havia produït gradualment) a una segona època del rock valencià. Principalment perquè la millora de les condicions econòmiques i factors com ara l’afluència de turistes i el relatiu oberturisme del règim van permetre que l’absorció de noves tendències culturals juvenils fóra molt més ràpida. Així s’acabà de consolidar una cultura pop-rock, especialment a partir de 1964, quan aquest canvi de tendència es va accelerar amb l’entrada al país de noves influències musicals i culturals com el pop, el beat anglès o el yeyé francès.

 Aquests anys, alguns dels conjunts valencians com Los Top Son, Los Rockeros, Els 4Z, Los  Huracanes, Los Protones, Los Pepes o Los Diapasons van arribar a la plenitud musical. Bruno Lomas, un dels rockers valencians més representatius, va iniciar la seua carrera en solitari, mentre sorgien molts conjunts nous, alguns dels músics dels quals arribaren a fer-se professionals. Del predomini de versions es va passar al predomini de composicions pròpies, i grups com Los Huracanes es van projectar discogràficament amb ambicioses perspectives dins del panorama musical espanyol, tot i que la majoria van ser truncades per les menors possibilitats de promoció dels grups valencians enfront dels seus homòlegs de les dues grans urbs, Barcelona i Madrid, situats a llocs d’avantatge pel que feia a les cases discogràfiques. El rock valencià estava vivint la seua primera dècada daurada i la cultura pop-rock estava ja consolidada.♦

Related posts:

Afegir un Comentari

You must be logged in to post a comment.