Premis Nobel avisen a València que la inversió en investigació que es faci en l’actualitat “afectarà els pròxims 40 anys”
Dos Premis Nobel en Medicina i un altre en Química han advertit que les decisions que prenguin els Governs en el que respecta a la inversió en investigació afectarà els pròxims 40 anys, segons han assenyalat durant una roda de premsa conjunta Roger Kornberg (Nobel en Química 2006), Richard Roberts (Nobel en Medicina 1993) i Ferid Murad (Nobel en Medicina 1998).
Els tres s’han manifestat en estos termes després de participar en les deliberacions del jurat que atorgarà els Premis Rei Jaume I 2013 i que han tingut lloc este dilluns a València, al costat d’altres 17 Premis Nobel més.
Roger Kornberg considera que ara mateix “el més important” és invertir en investigació, que “és el que va fer Japó al seu moment i s’està llaurant un gran futur”. Els beneficis d’invertir ara en ciència es recolliran “d’ací a 20 o 30 anys”. “Si es per a la inversió en ciència no se sap quant es tira a perdre”, ha indicat.
El professor Kornberg creu que és un “moment crític” per al futur de la ciència i ha insistit que les decisions que es prenguen ara “afectaran els pròxims 30 o 40 anys”.
Per la seua banda, Ferid Murad ha destacat que el nombre de beques sobre investigació ha caigut un 6% i “ara per a un científic de 24 o 25 anys és més difícil accedir a elles que fa uns anys”. El professor ha destacat que “hi ha molta gent amb molt talent, no hi ha diners per a cultivar-ho i això és molt trist perquè es maten les oportunitats que té un país”.
Murad ha insistit que si un país no invertix en ciència i no la potència, “un altre país com la Xina ho pot fer”. El Premi Nobel ha recordat que des de la Segona Guerra Mundial, els EUA és “clarament el país que domina el panorama científic i pot ser que d’ací a 20 anys no ho siga per a reduir la inversió i haja d’importar productes de la Xina”.
QUALITAT DELS CANDIDATS ALS PREMIS
Els tres membres del jurat han estat preguntats per la qualitat dels candidats als Premis rei Jaime I. Richard Roberts considera que al llarg dels anys “ha anat augmentat perquè el premi s’atorga a un període d’investigació i no sol als últims anys, i a Espanya s’ha fomentat este tipus de científics”.
Kornberg ha coincidit en la qualitat dels candidats, però ha advertit que “un científic és difícil de crear, però molt fàcil de destruir”. En esta línia ha apuntat que “l’error” del Govern és que per a guanyar una xicoteta quantitat de diners “s’estan perdent molts beneficis que pot obtenir a llarg termini amb este tipus de científics”. “Estos diners que es treu a la ciència suposa una quantitat ínfima en el conjunt del deute nacional”, ha afegit.
CLONATGE HUMÀ
Els tres Premis Nobel també han coincidit a assenyalar que “és prematur parlar d’èxit” sobre les investigacions i descobriments que s’han portat a terme per part de científics de l’Oregon Health & Science University i el Centre d’Investigació Nacional de Primats de Oregon (ONPRC), que van anunciar haver reprogramat per primera vegada amb èxit cèl·lules humanes per a convertir-les en cèl·lules mare embrionàries a través del clonatge.
Ferid Murad ha estat preguntat per si de cas podria ser el primer pas per al clonatge humà “podria ser” ha assumit, però “pot ser que no tingui èxit”. “No hi ha evidències que haja estat un èxit i és complicat establir el grau d’èxit. Per a poder establir-ho es necessitaran 30 o 40 anys”, ha matisat.
A més ha apuntat que en la clonació conflueixen dues vessants “la física en la qual no s’està preparats per al clonatge humà, i l’ètica perquè en un futur sol els rics podran pagar este tipus de tractaments”. “Pot ocórrer que sol clonen gegants per a jugar a bàsquet i jugar bé”, ha posat com a exemple.
Per la seua banda, Richard Roberts ha recordat que “s’ha demostrat que amb l’ovella ‘Dolly’ hi ha hagut problemes i pot ser prematur traure conclusions” sobre els últims anuncis en este sentit.
Roberts està en desacord que la clonació “no siga ètica”. “El clonatge humà pot ser útil per a filles que no són fèrtils. La gent no ho veurà ètic fins que no es comence a utilitzar”, ha explicat.
LA VIAGRA I EL CÀNCER
El professor Murad ha rebut el Premi Nobel en Medicina en 1998 per les seues tasques sobre l’òxid nítric, on va demostrar que té la capacitat de dilatar els vasos sanguinis i relaxar el múscul llis. Això ha resultat en l’aplicació de la famosa píndola de potència, la viagra.
També s’ha indicat que l’òxid nítric serà “molt important” en la lluita contra malalties com càncer (tumors cerebrals i pàncrees), Alzheimer, malalties del cor i moltes altres condicions. Per al doctor Murad la principal és millorar la respiració dels xiquets prematurs, el que ha contribuït a la supervivència dels nascuts abans de la setmana 36 de gestació.
Respecte a estes últimes investigacions ha comentat ser “optimista”. “És la bellesa de tot tipus d’investigació, que no se saben les respostes fins que no et trobes amb elles”, ha finalitzat. ♦
