Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|diumenge, juliol 22, 2018
Sou aquí: Home » Recerca » Investigadors de la Universitat d’Alacant dissenyen una nova família de molècules potencialment capaces de frenar el desenvolupament de bacteris, virus i cèl•lules tumorals

Investigadors de la Universitat d’Alacant dissenyen una nova família de molècules potencialment capaces de frenar el desenvolupament de bacteris, virus i cèl•lules tumorals 

compartir

ALACANTinvestigadoresua

 Investigadors de la Universitat d’Alacant han desenvolupat i patentat un nou procediment que ha donat lloc a una nova família de molècules per a usar-les en l’elaboració de medicaments potencialment actius en el tractament d’infeccions provocades per bacteris gramnegatius (E. coli), virus (herpes simple) i, càncer (línia cel·lular de càncer de mama MCF-7).

 El grup de recerca de Processos Catalítics en Síntesi Orgànica de la Universitat d’Alacant és l’equip que ha ideat aquest innovador procediment sintetitzant compostos anàlegs de nucleòsids (denominats azanucleòsids) i creant una nova variant de fàrmacs que, a part de realitzar la seua activitat inhibidora, dificulten els mecanismes de defensa de bacteris, virus, càncer i altres agents patògens enfront d’aquests mateixos medicaments.

 Els microorganismes, sobretot bacteris, virus i en menor mesura fongs, han desenvolupat una sèrie de mecanismes evolutius que els permeten ser resistents als fàrmacs que n’inhibeixen el desenvolupament. Moltes d’aquestes patologies, per la durada dels tractaments, suposen una despesa enorme al sistema sanitari públic, expliquen Carmen Nájera Domingo i José Miguel Sansano, investigadors del grup de recerca.

 Els anàlegs nucleosídics són nucleòsids modificats químicament que, una vegada incorporats en la cadena d’ADN/ARN, inhibeixen l’activitat dels enzims responsables de la replicació del material genètic. Així, com a agents antitumorals, aquests compostos evitarien l’augment de la quantitat de cèl·lules canceroses i, com a antivirals, impedirien que es multiplicaren.

 “Una altra dada que cal tenir en compte és que aquestes estructures es podrien modificar de manera que es puga dirigir el fàrmac fins a la diana biològica, evitant així molts efectes secundaris indesitjables”, hi afig Carmen Nájera.

 “En aquest sentit, hem sintetitzat a nivell laboratori els nous compostos homòlegs d’azanucleòsids i per a comprovar l’activitat dels compostos obtinguts mitjançant aquest procediment, s’han realitzat tres assajos preliminars, del qual hem obtingut dades d’inhibició baixes, però prometedores, sobre el virus de l’herpes simple (HSV-1), sobre la línia cel·lular de càncer de mama MCF-7, i sobre el bacteri E. coli.

 Aquesta família de compostos també es pot aplicar en agricultura, en tractaments fitosanitaris, preferiblement en infeccions causades per fongs, i en la indústria alimentària, per exemple, per a pel·lícules de recobriment d’aliments amb la finalitat d’evitar-ne la contaminació microbiana.

 El potencial i la utilitat d’aquestes molècules són totalment desconeguts. És cert que els resultats preliminars són esperançadors, però per a fer front a un projecte de síntesi-assajos d’activitat-docking d’aquesta magnitud fan falta diversos milions d’euros. En aquests moments, tenim dissenyat un equip de treball interuniversitari nacional amb possibilitat de fer-ho extensiu a altres grups de recerca europeus. En el nostre grup s’elaborarien les molècules a diferent escala i seria possible realitzar síntesis majors a través de Medalchemy SL, empresa de base tecnològica de la Universitat d’Alacant. La resta de l’equip es troba el formen el grup de virologia de la Universitat de València del Dr. Xavier López-Labrador i de microbiologia de la Universitat de Salamanca del Dr. Enrique García Sánchez. Els assajos bacterians i tumorals es realitzarien a través d’Apointech SL, empresa de base tecnològica de la Universitat de Salamanca, i els estudis d’activitat relacionats amb l’estructura molecular de la diana biològica els realitzarien grups de recerca britànics i italians.

 “Tenim les idees clares i se sap on es vol arribar amb aquestes substàncies utilitzant les eines adequades, però el finançament és molt escàs en aquests moments i la recerca es pot paralitzar en breu termini de temps. Projectes d’aquest calat presenten molt risc financer addicional, ja que és possible no arribar a obtenir cap fàrmac que aconseguisca finalment el mercat. Cal intentar-ho, continuarem cercant suport econòmic”, conclou Carmen Nájera. ♦

 

Related posts:

Afegir un Comentari

You must be logged in to post a comment.