Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dijous, juliol 2, 2020
Sou aquí: Home » Miscel·lània » Presentació a Brussel•les del documental “L’École pour moi. Parcours de raccrochage scolaire” en el qual ha participat un grup de recerca de la UIB

Presentació a Brussel•les del documental “L’École pour moi. Parcours de raccrochage scolaire” en el qual ha participat un grup de recerca de la UIB 

compartir

238436_sin-titulo

 Aquest dilluns s’ha presenta a Brussel·les “L’École pour moi. Parcours de raccrochage scolaire”, documental en el qual ha participat el grup de recerca Educació i Ciutadania del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació de la Universitat de les Illes Balears.

 L’abandonament escolar prematur és un dels temes objecte del treball que, sota la direcció de la professora Francesca Salvà, desenvolupa el grup de recerca Educació i Ciutadania.

 “L’École pour moi. Parcours de raccrochage scolaire” és un documental de 60 minuts resultat d’un treball d’equip en el qual els protagonistes són catorze joves del Quebec, França, Bèlgica i Espanya. La professora Salvà, com a membre del projecte internacional Parcours, ha col·laborat en les diverses fases del documental. Des que la coordinadora del projecte (la professora Danielle Desmarais, de la Universitat del Quebec)  va plantejar la proposta, el grup Educació i Ciutadania va considerar que era  una oportunitat excel·lent per aprendre de la situació d’aquests i aquestes joves als quals sovint es coneix des d’una perspectiva unidimensional: el fracàs escolar, l’abandonament de l’escola sense cap titulació. És una situació que afecta la població jove de tots els països i a la qual es presta una atenció i uns recursos del tot insuficients.

 “L’École pour moi. Parcours de raccrochage scolaire” permet apreciar els principals elements que configuren l’abandonament de l’escola sense obtenir cap titulació. I això en primera persona i en una perspectiva en la qual, si excloguéssim l’idioma i alguns accents molt locals, ens resultaria certament difícil destriar de quin país és cada un dels joves que hi apareixen.

 Comprendre aquests i aquestes joves i acompanyar-los en el seu procés de viure la joventut de forma positiva és la tasca central dels organismes on estan formant-se en el període de la seva vida que recull el documental. També aquí prevalen els aspectes comuns.

 Aquest documental s’estrena en un moment extremadament complex a nivell internacionalment. A Espanya, un dels països de la Unió Europea en què la crisi està fent més estralls en les polítiques públiques i en els quals la democràcia està en una crisi profunda, és especialment pertinent. Les xifres d’abandonament escolar prematur corresponents a 2011 dupliquen les europees (26,5% a Espanya davant 13,5% a la UE) i es calcula en 856.000 el nombre de joves de 15 a 24 anys que no treballen ni estudien (18,5% del total de la població d’aquest grup d’edat). Les dades més recents de l’enquesta de població activa xifren en 960.400 el nombre de joves menors de 25 anys en situació d’atur a Espanya, xifra que es correspon amb una taxa d’atur juvenil del 57,22%.

 Aquestes dades reflecteixen la debilitat de les polítiques d’educació i d’ocupació i mostren la pràctica inexistència de polítiques per a joves. Aquesta debilitat que s’ha donat en els períodes de bonança econòmica es veu agreujada per la crisi actual, en què augmenten les necessitats i disminueixen encara més els recursos.

 Entre els nostres reptes com a educadors i investigadors hi ha el de convertir la divulgació d’aquest documental i el debat que es generi al seu voltant, en una bona ocasió per reivindicar amb força els drets dels i les joves a l’educació, el treball i la ciutadania. ♦

Related posts:

Afegir un Comentari

You must be logged in to post a comment.