Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|diumenge, abril 21, 2019
Sou aquí: Home » Recerca » Les dones escandinaves que ocupen llocs directius són les que pateixen més riscos psicosocials en el treball / UPF

Les dones escandinaves que ocupen llocs directius són les que pateixen més riscos psicosocials en el treball / UPF 

compartir

0,,15460191_10,00

 Un nou estudi publicat a l’  International Journal of Occupational and Environmental Health, dirigit per Fernando García- Benavides, director del Centre d’Investigació en Salut Laboral (CISAL), Centre Específic de Recerca de la Universitat Pompeu Fabra, analitza les desigualtats entre homes i dones en l’exposició als factors de risc psicosocials derivats del treball a Europa .

 Els resultats de l’estudi que ha analitzat una mostra d’homes i dones de vint-i-vuit països europeus (una mostra total de 12.402 dones i 15.063 homes), revela que les pitjors condicions les suporten les dones als països escandinaus i les millors , els homes als països anglosaxons . Les dades provenen de la quarta Enquesta Europea de Condicions de Treball de 2005.

 A Escandinàvia les dones directives o professionals van mostrar la prevalença més alta en els tres tipus riscos psicosocials. Investigadors de la Universitat Pompeu Fabra han estudiat com les desigualtats de gènere en l’exposició als factors de risc psicosocials derivats del treball a Europa varien en funció de l’estat del benestar i de la classe social ocupacional .

Els resultats han sorprès als científics

 “La nostra hipòtesi inicial era que com més gran fos el desenvolupament de les polítiques de protecció social i del mercat de treball , com és en el cas dels països escandinaus , menors serien les desigualtats de gènere associades”, ha afirmat Javier Campos , autor principal del treball “.  Els autors també esperaven que les desigualtats fossin més marcades en les classes socials ocupacionals més desfavorides i amb menys recursos socioeconòmics , per exemple , entre els treballadors manuals .

 No obstant això , els resultats han estat totalment diferents atès que als països escandinaus les dones directives o professionals van mostrar la prevalença més alta en els tres tipus riscos psicosocials.

-El 41,0% d’aquestes dones se sentien exposades a demandes de treball altes amb molt poc control sobre elles .

-Un 34,7% creien estar sotmeses a fortes exigències sense comptar amb el suport dels seus companys.

-El 26,5% pensaven que invertien molt esforç emocional en la seva dedicació a la feina però obtenien una recompensa insuficient : un salari baix o poques perspectives de progrés . Als països escandinaus , entre les classes socials amb més recursos la desigualtat de gènere s’accentua.

 Per contra , els homes directius o professionals de països anglosaxons van mostrar la menor prevalença d’exposicions a l’alta demanda – sota control (13,5 %) , alta demanda – sota control – baix suport social (11,2 %) i l’alt esforç – baixa recompensa (16,9 %) .

 A destacar també que als països escandinaus , entre les classes socials amb més recursos,  aquesta desigualtat de gènere s’accentua . És gairebé el doble en la població més afavorida socioeconòmicament ( categoria I ) respecte a la categoria II , i desapareix en la categoria III ( la més desfavorida ) . Per contra , els homes directius o professionals de països anglosaxons van mostrar la menor prevalença a aquests riscos en el treball.

 “Que hi hagi una major proporció de dones exposades a riscos psicosocials derivats del treball s’explica , en part , pel temps dedicat a la cura dels fills o les persones dependents a la llar , una tasca que recau principalment sobre les dones , tot i certs canvis de millora en el repartiment desigual de les tasques de la llar”, assumeixen els autors.

 Els investigadors troben una altra possible explicació en l’impacte de les polítiques de protecció social per reduir les desigualtats de gènere, que és diferent en les diferents classes socials ocupacionals .”Un repte per a la investigació futura serà analitzar com l’exposició als riscos psicosocials relacionats amb el treball podria afectar la salut física i mental de dones i homes en els diferents països tenint en compte les diferents classes social ocupacionals”, conclou Camps, l’investigador principal.♦

 

Treball de referència:

Campos-Serna J, Ronda-Perez E, Moen BE, Artazcoz L, Benavides FG. “Welfare state regimes and gender inequalities in the exposure to work-related psychosocial hazards“.  International Journal of Occupational and Environmental Health. 2013 Jul-Sep;19(3):179-95.

Related posts: