Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dilluns, octubre 23, 2017
Sou aquí: Home » Recerca » L’equip València/Biocampus guanya una medalla d’or a l’iGEM i es classifica per a la final a Boston

L’equip València/Biocampus guanya una medalla d’or a l’iGEM i es classifica per a la final a Boston 

compartir

Valencia_biocampus_team

Els joves científics han participat aquest cap de setmana en la fase europea del concurs de biologia sintètica iGEM 2013, promogut pel MIT, amb el projecte WORMBOYS, el qual dissenya una relació simbiòtica artificial entre bacteris i cucs que facilitaria la producció de bioplàstic.

 

 L’equip d’estudiants València/Biocampus, liderats per l’investigador de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València Manel Porcar, ha participat aquest cap de setmana a Lyon en la fase europea del concurs de biologia sintètica iGEM 2013 (International Genetically Engineered Machine) i ha guanyat una medalla d’or amb el seu projecte WORMBOYS. D’aquesta manera, els joves científics es classifiquen per participar en la final d’aquesta competició, impulsada pel Massachusetts Institute Technology (MIT), la qual tindrà lloc a Boston el primer cap de setmana de novembre i hi participaran 73 equips d’arreu del món procedents de les quatre fases regionals.

 L’equip València/Biocampus, finançat per la Universitat de València i l’empresa Biópolis SL, va presentar a l’iGEM una investigació que establia una relació simbiòtica artificial entre bacteris i cucs, la qual milloraria processos biotecnològics i facilitaria la producció de bioplàstic.

 Després d’aconseguir la seua classificació per a Boston, Porcar explicava que l’equip València/Biocampus va rebre “felicitacions emfàtiques de molts jutges, que han reconegut la solidesa del projecte”. “Ha estat una experiència molt dura, però ben gratificant, perquè hem lluitat contra equips amb una potència econòmica enorme i al final ens hem classificat, juntament amb l’elit europea”. De fet, els grups britànics i alemanys eren molt més nombrosos i comptaven amb un suport econòmic més elevat.

 Alguns dels estudiants participants manifestaven la seua satisfacció i destacaven: “Estem entre 30% dels millors!”, com s’alegrava Guillermo Zafrilla. I comentaven: “És un orgull, i que des d’Espanya, on darrerament tot són males notícies, puguem fer això…”, en paraules de Samuel Miravet.

 Per la seua banda, la vicerectora de Sostenibilitat, Campus i Planificació, Clara Martínez, ha expressat la seua gran satisfacció pels resultats obtinguts per aquests joves científics i ha subratllat que, enguany, i per primera vegada, el projecte València/Biocampus “ha estat finançat per fons públics i privats de la Universitat de València i de Biópolis SL, empresa biotecnològica del Parc Científic de la Universitat de València, gràcies a un conveni de col·laboració signat recentment per a la promoció de les vocacions científiques. Aquest gran resultat ens reafirma en el suport i l’impuls a aquest tipus de programes col·laboratius d’excel·lència docent”.

 El projecte València/Biocampus també ha comptat amb el suport del consorci VLC/CAMPUS Valencia International Campus of Excellence, el projecte europeu de biologia sintètica ST-Flow, liderat per l’investigador de la Universitat de València Andrés Moya, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE-UV), la Càtedra de Divulgació de la Ciència UCC+i de la Universitat de València i el Col·legi Major Rector Peset.

 El projecte WORMBOYS pretén combinar tot el millor de bacteris i cucs a fi d’establir  una simbiosi artificial entre ells, la qual puga tenir aplicacions biotecnològiques. Perquè, com explica Porcar, “els bacteris són capaços d’un ampli ventall d’aplicacions biotecnològiques, però tenen una mobilitat molt reduïda, mentre que els cucs, com ara el nematode Caenorhabditis elegans, no són emprats en biotecnologia, però són capaços de moure’s a una velocitat remarcable”.

 Els joves investigadors han demostrat que uns bacteris modificats genèticament són capaços de formar un biofilm a sobre del cuc i moure’s així veloçment damunt el nematode (per això el nom ‘wormboys’, una analogia amb cowboys). D’altra banda, també s’han modificat els bacteris dels quals el cuc s’alimenta i que, mitjançant un mecanisme d’interferència de RNA, fan que el cuc modifique el seu comportament i s’agrupe amb altres cucs.

 L’equip València/Biocampus ha demostrat que és possible “’cavalcar’ a sobre dels cucs i que els bacteris ‘wormboys’ es desplacen cap a llocs d’interès, on altres bacteris, en ser menjats pels cucs, els forçaran a establir-s’hi en grups i permetran als bacteris ‘wormboys’ dur a terme una activitat biotecnològica d’interès, en aquest cas, la producció de bioplàstic”, argumenta Manel Porcar.♦

 

Web del projecte… CLICAR AQUÍ

Related posts: