PUBLICITAT

Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

La revista ‘Anthropos’ dedica un monogràfic a la teoria de Manuel Asensi sobre la crítica com a sabotatge / UV

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

ManuelAsensi_web,2

La revista ‘Anthropos. Cuadernos de cultura crítica y conocimiento’ ha publicat un número monogràfic (el 237), amb el títol ‘La crítica como sabotaje de Manuel Asensi’, dedicat a la figura del catedràtic de la Universitat de València Manuel Asensi i al seu plantejament teòric denominat ‘crítica com a sabotatge’, una nova forma de lectura dels textos humanístics i científics.

 L’edició d’aquest monogràfic, a càrrec de Beatriz Ferrús i Mauricio Zabalgoitia, ha comptat amb la col·laboració de professors i professores d’Europa –entre ells, el professor Manuel E. Vázquez, també de la Universitat de València–, Amèrica Llatina i els EUA; i es configura alhora com un homenatge i una investigació en profunditat de les idees exposades per Manuel Asensi en el seu llibre ‘Crítica y sabotaje’ (Anthropos/Siglo XXI, 2011).

 Asensi presenta la seua teoria en un moment en què la recerca sobre la literatura i l’art, i el discurs en general, semblava haver arribat a un carreró sense eixida. La crítica com a sabotatge del catedràtic valencià supera la paradoxa de l’essencialisme/no essencialisme i proposa un model silogístic dels textos, humanístics i científics.

 En oberta discussió amb la deconstrucció, els estudis culturals i diferents corrents postestructurals, i ancorant-se en les arrels dels teòrics àrabs medievals, com Averroes, Avicena o Al-Farabi, Manuel Asensi desenvolupa una nova metodologia d’anàlisi que reviu les virtuts crítiques i polítiques de les humanitats.♦

 

Biografia professional de Manuel Asensi

 Manuel Asensi és catedràtic de Teoria de la Literatura i de la Literatura Comparada en la Universitat de València. Va cursar estudis de Filosofia i de Filologia, i les seues investigacions s’han centrat en la història de la teoria literària, en l’anàlisi fílmica, en les relacions entre literatura i filosofia, i en la crítica artística i filosòfica. És coordinador del Programa d’Estudis Independents del MACBA, crític d’art en el suplement ‘Culturas’ del diari La Vanguardia. Dirigeix la revista ‘Prosopopeya. Revista de crítica contemporánea’. I ha sigut professor convidat en diverses universitats nord-americanes, europees i llatinoamericanes.

 Entre les seues publicacions més importants destaquen ‘Teoría de la lectura (para una crítica paradójica)’ (Madrid, Hiperión, 1986); ‘La teoría fragmentaria del círculo de Iena: Friedrich Schlegel’ (València, Amós Belinchón editor, 1991); ‘Espectropoética: Derrida lector de Marx’ (València, Ediciones Episteme, colección eutopías, 1994); ‘Literatura y filosofía’ (Madrid, Síntesis, 1995); ‘Historia de la teoría de la literatura (desde los inicios hasta el siglo XIX)’, vol. I (València, Editorial Tirant lo Blanch, 1998); ‘J. Hillis Miller or Boustrophedonic Reading/Others’, Stanford, Stanford University Press, 1999; ‘Historia de la teoría de la literatura (el siglo XX hasta los años setenta)’, vol. II, (València, Editorial Tirant lo Blanch, 2003); ‘Los años salvajes de la teoría. Ph. Sollers, Tel Quel y la génesis del pensamiento post-estructural francés’ (València, Tirant lo Blanch); ‘Joan Colom o el devenir puta del fotógrafo’, en Cuadernos de Filología, 2007; ‘La subalternidad borrosa: un poco más de debate en torno a la subalternidad’, introducció a la seua traducció i edició crítica del llibre d’Spivak ‘¿Pueden hablar los subalternos?’ (Barcelona, Ediciones del MACBA, 2009).♦

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT