PUBLICITAT

Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

Comunicat de la CRUE sobre la situació de l’R+D+I

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

La “Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas” (CRUE) ha emès el següent comunicat sobre la situació de l’R+D+I a l’Estat espanyol, que porta per títol ‘La ciència com a base d’un futur estable i de progrés’:

 Els Rectors de les Universitats Espanyoles alcem de nou la veu, després dels comunicats de novembre de 2012 i maig de 2013, per demanar al govern una aposta ferma i estratègica d’augment en la inversió en R + D + I, en aquest context de greu crisi econòmica , que tants retallades ha provocat. La recerca és, sens dubte , una forma de sortir d’aquesta situació i així ho han demostrat aquells països que han apostat per la ciència.

 L’escàs augment de 214 milions d’euros en la partida de la R+D+I , que es recull en l’avantprojecte dels PGE del 2014, ens causa decepció en constatar que aquest increment no compensa ni tan sols la caiguda de 461 milions que va patir el pressupost de 2013 enfront del de 2012 , i molt menys l’enorme reducció soferta en els quatre últims anys . Novament s’ha fet oïdes sordes a la reivindicació que , de forma permanent i argumentada , realitza tant la CRUE com els diferents col • lectius representats a la plataforma “Carta Oberta per la Ciència”.

 La necessària capacitat d’innovació tecnològica no s’aconseguirà sense uns pressupostos generals de l’Estat que financin suficientment la recerca bàsica i l’aplicada. Els països més desenvolupats del nostre entorn han comprès, a diferència del que passa a Espanya, que la inversió en R+D+I ens proporcionarà majors nivells de desenvolupament, de qualitat de vida i de prosperitat, que impliquen menors taxes d’atur de joves, directament i indirectament involucrats en tasques d’R+D+I. La CRUE reivindica, una vegada més, que els diners destinats a polítiques d’R+D+I no és una despesa, al contrari ,és una inversió (1 € invertit en R + D + I, produeix com a mínim 1,5 €) .

 Però l’adequat nivell d’inversió en R + D + I només serà un motor del coneixement i de l’economia del país si s’associa a l’enfortiment de les polítiques de finançament per a Recursos Humans, com a base capital insubstituïble de l’avanç de la investigació, el progrés del coneixement i la seva transferència a l’economia productiva. La societat espanyola difícilment entendrà que no hi hagi retorn de la inversió dels seus impostos a la formació d’investigadors , que es veuen obligats a deixar el país per desenvolupar amb eficiència la seva activitat investigadora fora de les nostres fronteres. La CRUE reivindica que s’impulsi de forma estable i decidida programes que assegurin la incorporació al sistema d’un nombre suficient de personal tècnics i investigador predoctoral i postdoctoral: l’enorme reducció dels fons dedicats a aquests programes en els últims anys ha donat lloc a una pèrdua de capital humà que es reflecteix ja en l’economia i la productivitat del nostre país. A més , la dràstica reducció dels recursos humans destinats a R+D+I representa un enorme handicap per a la competitivitat dels grups de recerca espanyols en el nou marc del Programa Horitzó 2020 de la Unió Europea . Aquesta pèrdua de capital humà es veu agreujada per l’exigua, injusta i sens dubte insuficient taxa de reposició d’efectius que s’aplica a les universitats espanyoles, en què es porta a terme més d’un 60% de la recerca que es desenvolupa al nostre país Poder contractar un sol investigador o investigadora per cada deu que es jubilen és condemnar a la d’R+D+I d’Espanya, i amb això a la competitivitat del seu sistema d’innovació i del seu teixit productiu, a un desmantellament inexorable i a una ruïna segura en pocs anys.

 La CRUE ha acollit amb satisfacció el fet que el govern hagi millorat el finançament del CSIC. Així mateix, recorda que a les universitats es porta a terme dos terços de la producció científica nacional i és per tant un element crucial i motor del progrés econòmic i social. La Universitat espanyola té a més de suportar la subordinació de les despeses en R + D + I als objectius de dèficit de la comunitat autònoma en què s’ubica. Això condueix, sense remei, a no poder desenvolupar projectes i programes d’investigació que, tot i ben avaluats no es financen per a aconseguir l’objectiu de dèficit, augmentant la ineficiència del sistema.

 Aquesta ineficiència s’agreuja amb la incomprensible manca de coordinació interministerial en els programes de recursos humans de R + D + I, principalment, així com per les ingents traves administratives, burocràtiques i de gestió que llasten l’activitat científica i perjudiquen irreparablement el sistema d’R + D + I. A més, els injustificables retards, alguns de molts mesos, en la publicació de convocatòries de programes de recursos humans i de finançament de projectes, estan posant en greu perill la mera supervivència de molts grups de recerca d’elevada qualitat, i amb això, el manteniment d’importants línies de recerca i innovació.

 Igualment, es fa necessari reclamar, un cop més, la posada en marxa de l’Agència Estatal de Recerca i exigir que es garanteixi una gestió eficient d’R+D+I regida per un finançament suficient i sostenible, i per una planificació estratègica i independent.

 Les enormes retallades pressupostàries han col·locat a la recerca a Espanya en una situació gravíssima: només un canvi de política, radical i immediat, dirigit a dotar-la d’un nivell de finançament equiparable al dels països del nostre entorn, pot evitar que el nostre país perdi, un cop més, el tren de la modernitat i d’un futur de benestar basat en la innovació i l’avanç del coneixement.

 Demanem, per tant, que el Govern prengui urgentment decisions per donar suport i salvar l’R+D+I a Espanya. Decisions que impedeixin que s’ensorri el fràgil sistema que, amb l’esforç dels investigadors i investigadores i amb els diners dels impostos dels ciutadans, hem construït i desenvolupat en les últimes dècades fins apropar-lo als llocs de lideratge en què el nostre país mereix estar. Només així serà possible sortir d’una manera sòlida, estable i durable de la crisi econòmica que ens afecta.♦

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT