Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dilluns, octubre 22, 2018
Sou aquí: Home » Recerca » Milloren en un 83% l’eficàcia del fàrmac més utilitzat contra la leishmaniosi / UAB

Milloren en un 83% l’eficàcia del fàrmac més utilitzat contra la leishmaniosi / UAB 

compartir

Amastigotes_in_a_chorionic_villus

Nanopartícules que guien el fàrmac cap a les cèl·lules infectades redueixen dràsticament la dosi i els efectes secundaris del tractament


Un equip internacional de científics, amb participació de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha desenvolupat un complex per tractar la leishmaniasi en humans que utilitza el fàrmac més prescrit actualment, però amb un 83% més d’efectivitat. El complex, la combinació del fàrmac amb nanopartícules que el transporten fins a l’interior de les cèl·lules infectades, ha estat provat amb èxit en un model animal de la malaltia. La recerca ha estat publicada a Journal of Infectious Diseases

 

 L’Amphotericina B (AmB) és el principi actiu del fàrmac més efectiu que existeix contra la leishmaniasi, una malaltia que en el món occidental afecta principalment els gossos, però que en els països en vies de desenvolupament afecta més de 12 milions de persones, de les quals més de 70.000 perden la vida cada any. El cost del tractament amb AmB en les persones supera els 5000$  per pacient, és llarg (sessions de 2h diàries d’injeccions al llarg de 21 dies), i els efectes secundaris són freqüents i sovint requereixen l’hospitalització del pacient. 

 Investigadors de la Universitat de Miami (Floria) y de la Universitat Autònoma de Barcelona han desenvolupat un mètode que permet reduir dràsticament la dosi utilitzada del fàrmac, ja que millora la seva eficàcia en un 83%, multiplica per 10 la capacitat del fàrmac d’atacar les cèl·lules afectades pel paràsit que provoca la malaltia, i redueix significativament la toxicitat d’aquest paràsit. El mètode ha estat provat amb èxit amb ratolins model de la leishmaniasi. 

 El complex actua per l’acció d’una nanopartícula, el PDD, una substància d’uns 10 nanòmetres de diàmetre que s’acopla al principi actiu, l’amphotericina B, i el guia selectivament cap a les cèl·lules que actúen com a reservori del paràsit. Els científics han observat com, mentre una dosi completa del fàrmac habitual requereix més de 12 dies per reduir les lesions a la pell que provoca la malaltia, una dosi del complex amb tant sols un 17% de la dosi completa del fàrmac millora les lesions a la pell en dos o tres dies. A més, el complex actúa com si fos una vacuna terapèutica que activa el sistema immunitari contra les cèl·lules reservori on s’allotja el paràsit.

 La nanopartícula, la substància PDD, ja ha estat utilitzada en assaigs amb persones per tal d’incrementar la resposta del sistema inmunitari en altres malalties. Ara calen estudis clínics amb humans per comprovar la seva seguretat com a adjuvant en el tractament de la leishmaniasi. Si es confirmés la seguretat de l’aplicació en humans, es reduiria també dràsticament el cost del tractament, un element clau per reduir la mortalitat en els països en vies de desenvolupament. 

 En la recerca, publicada recentment al Journal of Infectious Diseases, han participat el professor Jordi Alberola i la Dra. Alhelí Rodríguez, del Departament de Farmacologia, Terapèutica i Toxicologia i del Servei d’Anàlisi de Fàrmacs de la UAB.♦

Related posts: