PUBLICITAT

Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

La URV participa en la creació d’una eina en línia per millorar la comunicació al sector agroalimentari

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

URV

El grup de recerca en Comunicació Asterisc de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha participat en la creació del FoodRisc Resource Centre, una eina en línia que s’adreça a tots els actors de la cadena alimentària per millorar la comunicació dels riscos i beneficis relacionats amb el menjar.

 L’eina ha estat dissenyada per promoure un model de comunicació coherent i eficaç a tota la UE. Gràcies a FoodRisc, els productors d’aliments, la indústria transformadora, les agències públiques de salut, seguretat i consum, els gestors polítics, els investigadors, els periodistes, els bloggers gastronòmics i altres grups interessats compten amb guies d’actuació, consells, exemples pràctics, pros i contres i eines de recerca, amb l’objectiu de facilitar la comprensió dels missatges per part dels consumidors.

 El FoodRisC Resource Centre és el resultat més visible de la recerca duta a terme durant tres anys (2010-2013) pels investigadors del projecte FoodRisC, que aplega universitats, grups de recerca i altres institucions de 9 estats membres de la UE: Espanya, Alemanya, Bèlgica, Irlanda, Itàlia, Letònia, Holanda, Portugal i la Gran Bretanya. Les conclusions del projecte es van presentar al setembre a la FoodRisC/EFSA Conference: New Challenges when Communicating Food-related Issues, que va tenir lloc a Brussel·les amb la participació de més d’un centenar d’assistents d’arreu de la UE.

 El Grup de Recerca en Comunicació Asterisc, amb el suport de la Càtedra Internacional URV/Repsol d’Excel·lència en Comunicació i del Departament d’Estudis de Comunicació de la URV, ha participat en diverses fases del projecte amb la realització d’entrevistes i enquestes dutes a terme simultàniament en diferents països. Les crisis d’aliments contaminats per dioxines (carn de porc a Irlanda el 2009, porc i ous a Alemanya el 2010) i la crisi de l’e.coli (detectada el 2011 en llavors de soja a Alemanya) han estat alguns dels casos d’estudi analitzats.

 El projecte FoodRisC ha enquestat més de 6.000 consumidors per comprendre millor com s’informen sobre els riscos i beneficis alimentaris. Els resultats mostren que, tot i l’important paper que encara juguen els mitjans de comunicació tradicionals (TV, premsa i ràdio), els social media tenen un gran potencial d’ús pel que fa a la comunicació alimentària, especialment en casos de crisi.

 Els investigadors van destacar la importància de tenir en compte els periodistes a l’hora de crear estratègies de comunicació, ja que els mitjans clàssics no només elaboren missatges per al gran públic sinó que també interpreten i contextualitzen les notícies.  Atès que tant els periodistes professionals com els usuaris dels social media informen sobre temes relacionats amb el menjar, FoodRisC recomana dirigir els missatges als líders d’opinió i als principals comunicadors de cada grup (com community managers d’empreses alimentàries, bloggers gastronòmics, productors d’aliments, consumidors).

 Twitter, YouTube, Facebook, els blogs, els serveis de notícies en línia i altres social media han guanyat popularitat durant els darrers anys i els usuaris passen cada cop més temps utilitzant-los. L’ús principal de Twitter durant les tres crisis analitzades va ser per informar el públic en temps real i per redirigir-lo a enllaços de notícies online amb informació més detallada. FoodRisC anima els comunicadors a supervisar “què s’ha dit i qui ho ha dit” per detectar els temes emergents en el debat sobre el sector agroalimentari i poder ampliar o corregir qualsevol informació incorrecta o mal interpretada.

 Aquest darrer punt es particularment important atès el llarg període de temps durant el qual la informació continua present a internet a través dels cercadors, el que es coneix com a echo-chamber effect. En comparació amb els mitjans tradicionals, els usuaris dels social media tenen una resposta més ràpida a les crisis alimentàries; en canvi, perden l’interès pel tema més aviat que els mitjans clàssics.

 Per enfortir l’estratègia comunicativa, FoodRisC anima els professionals de la comunicació a estudiar les reaccions dels consumidors en cada cas específic i respondre de manera adequada segons l’ocasió. FoodRisC ha creat l’eina online Vizzata perquè els comunicadors puguin explorar la resposta als missatges nous, conflictius i incerts. Vizzata va ser utilitzada per estudiar les percepcions dels consumidors durant l’escàndol que va esclatar a Irlanda el gener de 2013 i que va afectar altres països europeus en detectar-se carn de cavall comercialitzada com si fos de vacum.

 A mesura que l’explotació dels resultats del projecte aporti noves dades, el FoodRisC Resource Centre s’anirà actualitzant amb informació basada en el coneixement generat en l’àmbit de la comunicació dels riscos i beneficis alimentaris.♦

FoodRisC Resource Centre. …. CLICAR AQUÍ 

Vizzata. … CLICAR AQUÍ

 

Notícia anterior
Notícia posterior