PUBLICITAT

Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

Les varietats nanes en la planta ‘Arabidopsis’: la revolució verda a la natura / UB

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

 Durant l’anomenada revolució verda dels anys seixanta, un moviment que va canviar les pràctiques agràries en moltes explotacions arreu del món, es van aplicar tècniques de millora genètica per obtenir varietats de cereals de talla reduïda, més resistents i productius. Algunes mutacions similars a les que es van obtenir artificialment durant la revolució verda també es transmeten de manera natural en poblacions de la planta Arabidopsis thaliana, segons un article publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), i signat pel professor Rubén Alcázar, de la Facultat de Farmàcia de la UB, i Maarten Koornneef, de l’Institut Max Planck de Recerca Fitogenètica (Alemanya), entre altres experts.

  La revolució verda: el triomf de les varietats nanes

 Les tècniques de millora genètica de cultius de la revolució verda van contribuir a incrementar la producció agrícola en països en vies de desenvolupament. L’any 1970, el científic Norman Borlaug, pioner en la producció de varietats seminanes i icona de la revolució verda, rebia el Premi Nobel de la Pau per la seva lluita per reforçar la producció agrícola al món mitjançat la biotecnologia.

 El nou estudi publicat al PNAS determina que l’espècie Arabidopsis thaliana  —model d’estudi en biologia vegetal que es distribueix de manera natural per tot l’hemisferi nord— presenta entre un 1 i un 5 % d’individus seminans en poblacions d’Europa i Àsia.

 «La distribució geogràfica no és el resultat de l’expansió de poblacions, ja que els individus seminans presenten diferents mutacions que demostren un origen independent», explica Rubén Alcázar, que és investigador Ramón y Cajal al Departament de Productes Naturals, Biologia Vegetal i Edafologia de la Facultat de Farmàcia. «És interessant —continua l’expert— que aquest fenotip sigui tan recurrent, perquè això indica algun tipus d’avantatge evolutiu».

 Rere la petjada de l’evolució natural

 En moltes varietats d’arròs i ordi que són seminanes, la talla baixa està causada per un dèficit en gibberel·lines, unes hormones vegetals que potencien el creixement en alçada. Aquestes varietats seminanes presenten un gen alterat que afecta un enzim que participa en l’etapa final de la biosíntesi de gibberel·lines. Aquesta deficiència, però, no afecta altres processos del desenvolupament vegetal que són dependents d’aquesta hormona. Això s’explica per l’existència d’altres gens funcionals que permeten suplir les gibberel·lines en la resta de processos on són necessàries. «Podríem dir que aquesta mutació afecta principalment l’alçada de les plantes», indiquen els autors del treball.

 El nou estudi suggereix que les mutacions que produeixen individus seminans pel dèficit en gibberel·lines són afavorides en algunes poblacions locals. «És un cas on una mutació aïllada per l’home per tal d’augmentar la productivitat agrícola és seleccionada per la naturalesa en resposta a un factor ambiental que encara no hem pogut determinar», remarca Rubén Alcázar. «Això ens demostra que podem anticipar solucions als reptes de l’agricultura, estudiant l’evolució natural de les poblacions, fins i tot en plantes model com l’Arabidopsis», conclou Alcázar.

 Per consultar l’article … CLICAR AQUÍ

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT