Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

Continua el Cicle sobre la història dels parcs naturals que organitza la SCHCT / IEC

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

Doñana_National_Park_from_the_river

 Arriba la segona conferència del cicle sobre la història dels parcs naturals que organitza la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l’IEC. La conferència, titulada «Migraciones y endemismos: ideas e instituciones en el Parque Nacional de Doñana», es celebrarà a l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, de Barcelona) aquest dijous, 30 de gener, a les set del vespre.

El Parc Nacional de Doñana i la influència dels canvis ideològicsi científics del franquisme en la política conservacionista centren una conferència aquest dijous a l’IEC

 Com van influir els canvis ideològics i científics del franquisme en la política conservacionista a Espanya? Lino Camprubí, del Centre d’Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEHIC-UAB), i Sarah R. Hamilton, de la Universitat de Michigan (Estats Units), se centraran en el cas del Parc Nacional de Doñana per explicar com en els primers anys de l’era franquista es va donar continuïtat a la primera legislació sobre parcs nacionals a Espanya. La conferència, titulada «Migraciones y endemismos: ideas e instituciones en el Parque Nacional de Doñana», se celebrarà a l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, de Barcelona) aquest dijous, 30 de gener, a les set del vespre. La conferència forma part del cicle Ciències i ideologies als parcs naturals espanyols, que organitza la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT), filial de l’IEC, i té per objectiu estudiar el rol dels científics, les relacions que es van construir entre els espais protegits i la resta del territori i amb espais anàlegs de l’estranger, així com la importància dels científics en l’evolució d’idees com ara naturalesa i nació al segle XX.

 Tal com explicaran Camprubí i Hamilton, el cas del Parc Nacional de Doñana és excepcional en dos aspectes clau: al contrari que els altres parcs, aquest no era d’alta muntanya i el seu interès principal no era paisatgístic, sinó faunístic; a més, el parc va néixer com a estació biològica. En la conferència també s’abordaran qüestions com la transformació econòmica de les maresmes del Guadalquivir, la tradició cinegètica de Doñana, les migracions ornitològiques i el lloc dels científics durant el règim de Franco, entre d’altres.

Els ponents

 Lino Camprubí és doctor per la Universitat Estatal de Califòrnia a Los Angeles i autor d’Engineers and the Making of the Francoist Regime (Cambridge, Mass.: MIT Press, 2014). Actualment és investigador del projecte de recerca The Earth Under Surveillance (TEUS) del CEHIC-UAB, finançat pel Consell Europeu d’Investigació. Aquest projecte analitza les connexions entre les ciències geofísiques i les necessitats geopolítiques durant la Guerra Freda.

 Sarah Hamilton és doctora per la Universitat de Michigan amb la tesi Lake Effects: Transnational History and the Making of a Valencian Landscape, en què explora la història mediambiental de València com a part de la història de la modernització d’Espanya i les actituds cap a la ciència i la natura. Actualment és investigadora postdoctoral a l’Eisenberg Institute for Historical Studies de la Universitat de Michigan.

La propera conferència

 La propera i última conferència del cicle és «La protecció de la natura a Catalunya a la transició i primers anys de democràcia», a càrrec de Judit Gil Farrero (CEHIC-UAB), i se celebrarà el 13 de febrer, a les set del vespre, a l’IEC.♦

Notícia anterior
Notícia posterior