Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

Descobreixen un nou mecanisme en la formació d’espermatozoides en peixos / IRTA

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

111510

Investigadors de l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA) i l’Institut de Ciències del Mar (Consell Superior d’Investigacions Científiques), liderats pel Dr. Joan Cerdà, han descobert un nou mecanisme hormonal que controla la formació dels espermatozoides en peixos. Aquest treball, publicat recentment a la prestigiosa revista “Proceedings of the National Academy of Sciences” USA (PNAS)1, ha estat finançat per la Fundació Ramón Areces en el XV Concurs Nacional per a Ajudes a la Investigació en Ciències de la Terra i de la Matèria.

 En els vertebrats es creu que la transició de les cèl·lules germinals haploides (espermàtides post-meiòtiques) a espermatozoides (espermiogènesi) està controlada indirectament per andrògens alliberats per cèl·lules somàtiques del testicle, les cèl·lules de Leydig, en resposta a l’hormona luteïnitzant. No obstant això, es desconeix si aquesta hormona pot actuar directament sobre les cèl·lules germinals, en part pel fet que en mamífers i amfibis l’espermatogènesi completa in vitro només s’ha obtingut a partir de sistemes de cultiu d’explants de testicle, però mai a partir de cèl·lules germinals aïllades. Els investigadors de l’IRTA i del CSIC han demostrat que les cèl·lules germinals del testicle de diferents espècies de peixos, com el llenguado Senegalès, l’orada o el peix zebra, expressen el receptor de l’hormona luteïnitzant. Utilitzant el llenguado com a model experimental, donat que presenta espermatogènesi de tipus semi-cístic en que les espermàtides es transformen en espermatozoides sense contacte directe amb les cèl·lules somàtiques, els investigadors han demostrat que l’activació del receptor en les espermàtides per l’hormona luteïnitzant directament indueix a l’espermiogènesi.

 Aquest descobriment estableix un nou mecanisme fins ara desconegut en el control endocrí de l’espermatogènesi de vertebrats, i obre noves vies d’investigació de les causes de la infertilitat dels mascles en llenguados d’aqüicultura. Finalment, aquestes troballes poden oferir en el futur el desenvolupament de noves tecnologies per a la conservació de la informació genètica de gàmetes masculins a llarg termini tant per a l’aqüicultura com per a la conservació d’espècies en perill d’extinció.♦

Notícia anterior
Notícia posterior