Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

La segregació de classe alta és més gran que la de població amb menys recursos a Catalunya / UAB

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

UAB

 La segregació de la població d’alt nivell socioeconòmic és més gran que la de població amb menys recursos, segons revela l’informe ‘Barris desafavorits davant de la crisi: segregació urbana, innovació social i capacitat cívica’, que s’emmarca en el programa RecerCaixa, liderat per l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

 Els investigadors Ismael Blanco i Oriol Nel·lo han presentat aquest dilluns en roda de premsa els resultats preliminars –del 2001 al 2012– d’aquest estudi, impulsat per l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i Obra Social La Caixa, que ha analitzat les conseqüències territorials de la crisi en la segregació urbana i com impacta sobre els barris més desafavorits.

 “La separació no ocorre només en els nivells més baixos, sinó també en els més alts. La tendència per sobre és més aguda que la segregació per a sota”, ha destacat Nel·lo, que ha sostingut que aquesta informació ha de servir perquè les administracions públiques actuïn en aquesta línia.

 Fent una comparació amb les peces dels escacs, ha afirmat: “Uns es mouen com reines i altres com a peons”, ha dit per indicar que els benestants poden escollir on viure, mentre que les famílies amb menys recursos s’estableixen on hi ha habitatge més barat, que sol ser als barris amb més dèficits i dificultats en la prestació de serveis socials.

 Els autors veuen aquest fet molt preocupant perquè podria comportar la formació de barris molt homogenis i excloents de població d’alt nivell socioeconòmic que s’allunya de la realitat quotidiana de la ciutat –serveis, espai públic i realitat social–, pel que corren el risc d'”insensibilizar-se amb les problemàtiques que pateix la majoria de la població”.

 L’informe, que conclou que la crisi ha agreujat encara més el “fenomen estructural” de la segregació espacial, ha analitzat 5.000 seccions censals i set àmbits territorials a Catalunya a partir de la variables del percentatge de població a l’atur, població immigrant, superfície mitjana de la llar i valor cadastral.

 Concretament, les seccions amb un percentatge més baix d’immigració han crescut un 60% entre el 2001 i el 2012 –passant de 1.228 a 1.970–, mentre que les que tenen més immigrants han incrementat un 12% –de 942 seccions a 1.054–.

 L’informe també destaca que la segregació a Catalunya no és tan aguda com a altres països, i que es presenta més a escala metropolitana, situant-se les zones més vulnerables de l’àrea metropolitana de Barcelona a l’eix Besòs, Ripoll, Barberà del Vallès, la part de llevant de Terrassa, i al nord de L’Hospitalet de Llobregat, entre d’altres; i les més favorables als barris de la part alta de Barcelona, seguits per la zona del Vallès i els pobles del nord del Maresme.

Innovació social

 L’estudi també ha analitzat casos concrets –Ciutat Meridiana (Barcelona), Bellvitge (l’Hospitalet), Palau i Rocafonda (Mataró), Pardinyes (Lleida), Santa Eugènia i Salt (Girona)–, i ha observat que els barris de Mataró, Salt i Ciutat Meridiana han rebut un major impacte de la crisi per l’augment de l’atur, la forta arribada d’immigració i la presència de pisos a preu assequible.

 Segons ha explicat Blanco, aquestes zones van patir una “substitució poblacional” durant la bombolla immobiliària amb l’arribada de població estrangera, mentre que els barris més favorables tenen una major estabilitat i incorporen una població d’estatus socioeconòmic mitjà, a més de tenir una política sostinguda de millores urbanes i socials en la qualitat dels serveis públics i, per tant, un sentiment d’orgull de viure en aquest barri, i més teixit associatiu.

 També han vist que les iniciatives innovadores socialment a Catalunya –s’han registrat més de 600 com horts urbans, moviment antidesnonament, grups de consum, bancs de temps, entre d’altres– no es concentren on hi ha majors necessitats socials, sinó on hi ha més energia per impulsar-les, la qual cosa no pal·lia la segregació.

 Per aquesta raó, l’informe demana a les administracions públiques que millorin els instruments estadístics d’anàlisis de la segregació; promoguin i reforcin pràctiques d’innovació social, i adoptin criteris de justícia administrativa territorial a les polítiques socials i urbanes, evitant les retallades lineals i reforçant l’atenció a barris segregats.♦

 

Notícia anterior
Notícia posterior