PUBLICITAT

Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

Avui vaga universitària a Catalunya, País Valencià i les Illes, convocant també estudiants de secundària

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

cartell27F-3-2

COMUNICAT del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) sobre la convocatòria:

 27F vaga d’estudiants. Plantem cara: o els seus privilegis o la nostra dignitat!

 Sis mesos després de l’inici d’aquest curs acadèmic, les estudiants dels Països Catalans seguim veient com l’educació del nostre país és dia rere dia més precària, més elitista, més exclusiva i més alienant. No és novetat: fa mesos, anys, dècades que el Moviment Estudiantil ho advertia. I les seves –també nostres- reivindicacions han estat ignorades deliberadament per posar en entredit els interessos dels qui governen i controlen el sistema educatiu avui en dia.

 Hem pogut veure l’aplicació del TIL a les Illes Balears i la digna vaga indefinida de Docents i estudiants; les conseqüències de la ja fa temps aprovada LEC al Principat, que ha portat al professorat a organitzar-se sota plataformes i assembles i a tancar una agenda de mobilitzacions; hem vist com s’atacava la cultura valenciana amb el tancament del Canal 9 o Catalunya Ràdio i com cada cop són menys les aules que imparteixen classes en valencià tot i les constants mobilitzacions de la comunitat valenciana. Hem vist aprovar la LOMQE pel govern espanyol: una llei retrògrada, classista, espanyolista, sexista i mercantilitzadora. Hem vist consolidar el Pla Bolonya a les universitats, convertint les estudiants en clientes i l’educació en un producte d’elit. I, en un futur poc llunyà, veurem la ja anunciada reforma de les Universitats: res més que l’aplicació de l’Estratègia Universitària 2015 que des del SEPC fa temps que denunciem i que implica una reestructuració classista i mercantilitzadora de l’ensenyament superior.

 I veiem també com totes aquestes mesures legislatives, que s’apliquen tant des del govern de l’Estat Espanyol com des dels diferents governs autonòmics dels territoris sota dominació espanyola que conformen els Països Catalans, tenen conseqüències nefastes per les classes populars del nostre país. La situació és dramàtica i preocupant, i la mobilització estudiantil, per tant, ha de ser constant i en augment.

 Davant d’aquesta situació, com ja vam anunciar amb el llançament de la Campanya Nacional Educació digna en una terra lliure, pensem que com a Sindicat i també el Moviment Estudiantil en general hem d’adaptar-nos a aquesta nova realitat. Els darrers anys de lluita continuada ens han demostrat que no podem seguir únicament una estratègia defensiva que és poc probable que ens dugui a aturar aquestes reformes, donat que això només duu a la frustració i la desmobilització.

 En cap moment volem desmerèixer l’herència que rebem de totes aquelles que van esmerçar-se perquè el Moviment Estudiantil pogués frenar els grans plans elititzadors i mercantilitzadors: la LEC, el Pla Bolonya, l’Estratègia Universitat 2015…; ans al contrari. El context ha canviat, i el nombre de lluites i experiències passades que duem a l’esquena ens fan arribar a la conclusió que cal que el Moviment Estudiantil passi de la protesta a la proposta: construir, crear nuclis de contrapoder a nivell local a cada Institut, Facultat i classe que siguin capaços d’aconseguir canvis tangibles i reals a la seva realitat . Canviar les dinàmiques del seu entorn, visibilitzar que la lluita per l’educació pública té conseqüències i pot provocar canvis en el seu entorn material més immediat i, així, transformar la mobilització en organització i fer que les grans reformes educatives caiguin pel pes des de la desobediència i la contraproposta.

 Cal tenir present però que apostar per l’enfortiment de les lluites locals només és un primer pas i una eina per visualitzar la necessitat i utilitat de la lluita en l’obtenció de canvis materials. Cal ser conscients d’això i visibilitzar que totes les problemàtiques locals tenen causes globals: que hi hagi estudiants que no puguin pagar-se la matrícula és conseqüència d’un procés planificat d’elitització de la universitat, que la disminució d’hores de llengua catalana respon a una voluntat recentralitzadora… És necessari, doncs, emmarcar en un discurs global totes aquelles reivindicacions locals; connectar i visualitzar de forma conjunta les diferents lluites per denunciar els verdaders causants d’aquesta situació –que són comuns-, doncs el conjunt de les diferents reivindicacions locals no són més que la materialització arreu de tots aquells fets que fa anys anunciàvem que acabarien succeint.

 Es fa necessari un dia que faci visible aquesta unió de lluites, un dia que posi de manifest que la feina local que està fent el Moviment Estudiantil té un origen i una causa comuna. Un dia que sigui una eina alhora per tots aquells centres i facultats que estan lluitant per aconseguir canvis al seu entorn. És per això que fem pública la decisió de convocar una vaga d’estudiants de secundària i universitats el dia 27 de febrer arreu dels Països Catalans.

 Diferents plataformes unitàries del món educatiu ja han anunciat que també convocaran vaga aquell dia. Com històricament ha fet el nostre Sindicat, fem extensible la convocatòria arreu dels Països Catalans sencers. Entenem que tota lluita té un marc natural on es desenvolupa, i la nostra lluita és la de l’educació del poble i pel poble: la de la construcció d’un marc educatiu únic arreu del nostre país i d’una educació al servei de les seves classes populars. En un context com l’actual en què l’Estat espanyol és posat entre l’espasa i la paret amb la proposta de data i pregunta de la consulta d’independència de la CAC sobre la taula, les estudiants tenim l’obligació històrica de treballar per aprofundir les esquerdes del règim i organitzar la desobediència del demà.

 És per això que vetllarem i treballarem perquè aquest 27F responguem de manera contundent com a classe i com a poble per tal que sigui un punt d’inflexió -i no de culminació- en les lluites locals d’arreu o el tret d’inici allà on encara no s’han despertat.

 Cal visualitzar de manera conjunta les lluites locals denunciant les causes reals de les problemàtiques amb les que ens trobem. Hem de lluitar per un sistema educatiu que ja no ens pertany i que hem de recuperar. Hem de reapropiar-nos dels nostres espais i hem de desobeir a totes les mesures legislatives que ens imposen. Només deixant de ser submises i passives a les lleis imposades des del govern espanyol i els governs autonòmics serem capaces de començar a construir un marc educatiu català que respongui a les necessitats de les classes populars. Per això hem de forçar als equips de govern de les universitats i als equips directius dels instituts a desobeir a les reformes impulsades i imposades des de la classe governant.

 El dia 27 de febrer es planteja, per tant, com a dia per visualitzar i aguditzar les contradiccions del sistema, però també com a dia de lluita descentralitzada per aconseguir una educació pública, popular, catalana, antipatriarcal i de qualitat. Una lluita que s’ha de dur a terme entre tota la comunitat educativa, amb l’organització de tots els agents que hi participen: professorat, estudiantat, pares i mares, serveis administratius, etc. I també amb tota la societat en general. L’única manera de poder prosseguir amb la nostra lluita és començar a replantejar-nos els privilegis de la classe governant que es contradiuen de manera flagrant amb els nostres drets com a estudiants.

 Ens hem de dotar d’un moviment estudiantil fort i consolidat que pugui crear verdaderes estructures de poder popular en un moment on veiem els drets de les estudiants catalanes perillar com feia molts anys que no vèiem. És per això que continuem apostant per la mobilització de les bases, d’aquelles que s’organitzen dia a dia, aquelles que han renunciat a les estratègies pactistes del sindicalisme groc tradicional i que aposten per una lluita contínua, des de les aules. D’aquelles que sabem que el seu model educatiu suposa la pèrdua constant dels nostres drets. La lluita de les qui no tenim frens si el què ens guia és la voluntat de construir una educació popular. D’aquelles que tenim clar que seran o els seus privilegis, o la nostra dignitat.

 EL 27-F, PLANTEM CARA.♦

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalansfebrer 2014

 

——————————————–

 vaga27f_v3_min

COMUNICAT de l’Associació  de joves estudiants de Catalunya (AJEC) sobre la convocatòria:

 Aquest curs veiem com la universitat és cada cop més elitista, més inclusiva i com expulsa els nostres propis companys per no poder pagar. Ja ve de llarg que reclamem una educació pública de qualitat, però les reivindicacions de les classes populars han estat ignorades envers els interessos d’uns pocs.

 Tenim de rerefons la vaga indefinida de les Illes Balears i l’èxit de les vagues contra la LOMCE que han revifat l’esperit combatiu del moviment estudiantil i han fet aprendre a planificar les nostres lluites d’una manera més adequada. Hem vist com s’ataca la nostra cultura i el model democràtic de govern de la universitat. Veiem com entenen l’educació: del classisme, sexisme i el mercantilisme més brutal. Veiem també com l’augment de les taxes fa fora a milers de joves de la universitat pública.

 Veiem també com aquestes mesures, que s’apliquen tant des del govern de l’Estat com des del govern de la Generalitat, tenen conseqüències nefastes. La situació és dramàtica i preocupant, i la mobilització estudiantil, per tant, ha de ser constant i en augment. Hem de passar a l’atac!

 Hem de construir, crear nuclis de resposta a nivell local, a cada Institut, a cada facultat i classe que siguin capaços d’aconseguir canvis reals. Canviar el seu entorn, transformar la mobilització en organització i fer que les grans reformes educatives caiguin pel pes des de la desobediència i la contraproposta.

 No podem permetre que hi hagi estudiants que no puguin pagar-se la matrícula com a conseqüència d’un procés planificat d’elitització de la universitat. És necessari, doncs, emmarcar en un discurs global totes aquelles reivindicacions locals; connectar i visualitzar de forma conjunta les diferents lluites per denunciar els veritables causants d’aquesta situació.

 A causa de l’aprovació de la LOMCE els instituts patiran un gran retrocés en molts nivells. Per començar, s’ataca el model d’immersió lingüística català, es dóna una importància cabdal a la religió i es crea un alternativa a aquesta elaborada pels propis religiosos. A més a més, s’intenta discriminar a part dels alumnes amb la creació de la FP Bàsica, es creen revàlides amb un gran pes si es vol passar de curs i s’elimina la selectivitat, creant un gran caos a l’hora de poder entrar a la universitat.

 D’altra banda  també afecta a continguts curriculars com per exemple la Biologia durant el Batxillerat, en la qual deixaran d’impartir-se la botànica i la zoologia. Però això no és tot, ja que el Ministeri d’Educació del Govern Espanyol obté una rellevància molt gran al controlar molt més el procés educatiu per tal d’imposar les seves idees retrògrades i els Consells Escolars passen a tenir només un valor consultiu, és a dir, no tindran cap tipus de poder. Per tots aquests aspectes negatius i més que té la Llei Wert no podem quedar-nos de braços creuats i acceptar una llei imposada i clarament contrària al que vol la comunitat educativa catalana.

 Es fa necessari una gran mobilització que faci visible la nostra lluita, un dia que posi de manifest que no pararem fins aconseguir els nostres objectius. És per això que convoquem una vaga d’estudiants d’universitats i instituts el dia 27 de febrer arreu de Catalunya.

 Demanem a la resta de la Comunitat Educativa que faci seva la nostra proposta i recolzi aquesta mobilització. La nostra lluita és la de l’educació de tots: la construcció d’un marc educatiu equitatiu i socialment just, una educació al servei dels qui més ho necessiten. Organitzem la desobediència per assolir noves fites.

 Treballem perquè aquest 27-F sigui una resposta contundent, que marqui l’inici d’un nou camí en la lluita, que desperti la consciència d’aquells que encara es troben adormits. Per aquest motiu demanem als equips de govern de les universitats el recolzament, el boicot i la desobediència a les reformes que ens intenten imposar des de el Govern i als equips directius dels instituts que no apliquin la LOMCE.

 El dia 27 de febrer es planteja com una jornada de lluita per aconseguir una educació pública, popular, catalana, i de qualitat. Una lluita hem de dur a terme entre tots, amb l’organització de: professorat, estudiants, pares i mares, i la resta de la societat civil.

 Ha de ser una jornada forta i consolidar la lluita pels drets dels estudiants catalans. És la lluita d’aquells que no tenim res a perdre, només la voluntat de construir una educació pública de qualitat per a tothom. D’aquelles que creiem que hem d’avantpossar la nostra dignitat a les seves retallades.

 NO POSIS L’ALTRA GALTA, EL 27 DE FEBRER SURT AL CARRER!♦

Notícia anterior
Notícia posterior