Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dimarts , juliol 23, 2019
Sou aquí: Home » Recerca » Un estudi descobreix que la proteïna reelina recupera les capacitats cognitives en models animals d’Alzheimer / UB

Un estudi descobreix que la proteïna reelina recupera les capacitats cognitives en models animals d’Alzheimer / UB 

compartir

reelina0

 La reelina, una proteïna essencial per a la plasticitat de l’escorça cerebral, és capaç de recuperar les funciones cognitives en ratolins de laboratori afectats per la malaltia d’Alzheimer, segons un dels principals resultats d’un article publicat a la revista “Nature Communications” i codirigit per Eduardo Soriano, catedràtic del Departament de Biologia Cel·lular de la Universitat de Barcelona (UB) i membre del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa sobre Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED), i per l’investigador Lluís Pujadas (UB i CIBERNED). L’estudi ha format part de la tesi doctoral de Daniela Rossi, coautora principal del treball juntament amb Lluís Pujadas, i hi ha participat de manera destacada Natàlia Carulla, de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona). També hi han col·laborat M. Rosa Andrés, Cátia M. Teixeira, Antoni Parcerisas, Ernest Giralt, Bernat Serra i Rafael Maldonado, així com les institucions Fundació Centre de Recerca de Malalties Neurològiques (Fundació CIEN), Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

 Recuperar les funcions cognitives en models de laboratori

 La malaltia d’Alzheimer és una patologia neurodegenerativa caracteritzada per la pèrdua de connexions entre neurones i per la mort neuronal. S’associa principalment a la formació de plaques senils (formades per pèptid β-amiloide, o Aβ) i la presència de cabdells neurofibrilars (dipòsits insolubles de proteïna tau). Aquesta patologia, que és la forma de demència més freqüent a escala mundial, afecta més de 100.000 persones a Catalunya i 500.000 a tot l’Estat, i causa una deterioració progressiva de les funcions intel·lectuals i cognitives dels pacients.

 Segons el nou estudi, de caràcter preclínic, l’increment dels nivells de la proteïna reelina al cervell evita la deterioració cognitiva en ratolins afectats per Alzheimer. A més, la reelina també retarda el procés de formació de fibres del pèptid Aβ in vitro i redueix l’acumulació de dipòsits amiloides al cervell dels animals amb la malaltia.

La doble via del pèptid Aβ i la proteïna tau

 Tal com explica el catedràtic Eduardo Soriano, cap del Grup de Recerca de Neurobiologia del Desenvolupament i de la Regeneració Neuronal de la UB, «la majoria d’estudis sobre Alzheimer busquen dianes farmacològiques relacionades amb un procés concret implicat en la malaltia». Com a element d’innovació, en canvi, «aquest treball estudia la via de senyalització de la reelina —un potenciador sinàptic i de la cognició— que també regula la proteïna precursora de l’amiloide (APP) i la proteïna tau, que són dues proteïnes implicades en processos bàsics de la malaltia d’Alzheimer».

 A parer de Lluís Pujadas, primer autor de l’article científic juntament amb Daniela Rossi, «se sabia que la reelina participa en la doble via reguladora del pèptid Aβ i la proteïna tau, però era difícil entendre com es relacionaven entre si». «Amb aquest estudi —continua—, vam mostrar un nou mecanisme que permet comprendre millor aquest punt de nexe entre els dos vessants de la patologia». El treball descriu com la reelina, en quedar atrapada en les fibres amiloides, perd la seva funció potenciadora de la plasticitat. Per aquest motiu, un increment de la quantitat de reelina al cervell pot resultar beneficiós.

Els pèptids més tòxics en la patologia d’Alzheimer

 Els experts també descriuen de quina manera la reelina és capaç d’interaccionar in vitro i reduir la toxicitat del pèptid Aβ42, que té una alta tendència a la formació de fibres i l’agregació en plaques senils. «La interacció de la reelina amb els pèptids Aβ42, considerats els més tòxics en l’Alzheimer segons les hipòtesis actuals, no s’havia descrit fins ara en cap estudi científic. Aquest treball mostra per primer cop que la toxicitat dels pèptids Aβ42 sobre neurones disminueix en presència de reelina», explica Daniela Rossi, del Departament de Biologia Cel·lular de la UB.

 El treball in vitro ha permès demostrar que la reelina interacciona amb Aβ42 i endarrereix la formació de fibres. Aquests resultats in vitro s’han reproduït en un model de ratolí d’Alzheimer en què s’ha observat que la reelina també disminueix la formació de plaques d’amiloide. El treball constata per primera vegada un efecte neuroprotector de la reelina en malalties neurodegeneratives, que es demostra in vivo en models de laboratori, i a més, aporta una hipòtesi explicativa sobre aquesta acció protectora.

Reelina: acció neuroprotectora i rescatadora

 «El resultat més impactant —apunta Eduardo Soriano— és que un potenciador de la plasticitat neuronal pot rescatar un fenotip clínic d’Alzheimer en un model animal». La recuperació dels dèficits cognitius seria el resultat d’activar una via de senyalització —la de la reelina— que és homeostàtica per al bon funcionament del cervell, des del punt de vista de la cognició, la plasticitat neuronal, la formació d’amiloide, etc. Soriano puntualitza que, com a línia de recerca, «aquest enfocament metodològic sobre vies de senyalització que controlen diferents aspectes relacionats amb la plasticitat neuronal i l’Alzheimer és més eficient».

 Les causes que originen la malaltia d’Alzheimer encara són bastant desconegudes, i només un 1,5 % dels casos són hereditaris. En treballs anteriors, l’equip científic del Dr. Eduardo Soriano havia constatat l’alteració de la proteïna reelina en la demència d’Alzheimer i el seu paper en vies de senyalització intracel·lular relacionades amb la supervivència neuronal. També s’havia estudiat el paper de la reelina en diferents aspectes del funcionament fisiològic del cervell adult i l’efecte potenciador homeostàtic d’aquesta proteïna. El treball publicat a Nature Communications contribueix a ampliar l’escenari de la recerca sobre noves dianes terapèutiques contra l’Alzheimer, incorporant la reelina i la seva via de senyalització com a punts d’estudi per al disseny futur de nous fàrmacs. De fet, els investigadors tenen previst disposar en pocs mesos d’un sistema per identificar compostos químics que potenciïn la senyalització de la reelina.♦

FOTOGRAFIA: D’esquerra a dreta, Daniela Rossi, Lluís Pujadas, Eduardo Soriano i Natàlia Carulla.

Related posts: