PUBLICITAT

Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

El decreixement econòmic pot ser compatible amb el benestar si es manté l’estabilitat laboral / UAB

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

laboral

Investigadors de l’ICTA-UAB han enquestat gairebé un miler de barcelonins per tal d’analitzar els efectes que una política ambiental basada en el decreixement econòmic tindria en la felicitat i en el benestar. La recerca, publicada a la revista Global Environmental Change, posa de manifest que, si es manté l’estabilitat laboral i s’evita la vulnerabilitat econòmica, reduir el consum i disminuir salaris i hores de feina pot tenir un impacte positiu en el benestar.

 Les polítiques adreçades a mitigar de manera efectiva el canvi climàtic per mitjà d’una reducció del creixement econòmic i del consum de combustibles fòssils tindrien un impacte monetari en l’economia, però també un impacte en el benestar i la felicitat de les persones. Investigadors de l’Institut de Ciència i de Tecnologia Ambientals de la UAB, han aprofitat l’actual conjuntura de crisi econòmica per tal d’analitzar quin seria aquest impacte. 

 Els científics han mesurat, a partir de les dades d’una enquesta realitzada l’any 2011, el grau de felicitat i satisfacció d’una mostra de 950 ciutadans de Barcelona, en relació amb el seu nivell d’ingressos actual, i amb l’evolució d’aquests ingressos al llarg dels cinc anys anteriors. El qüestionari incloïa també dades sobre el seu nivell d’educació, l’estat laboral, de salut, el hàbits de consum, i el temps lliure, entre d’altres variables. 

 Pel que fa al nivell salarial “en condicions d’estabilitat laboral existeix un punt d’inflexió en la correlació entre ingressos i felicitat” afirma l’autora principal de l’estudi, Filka Sekulova: “fins als 1.750€ podríem dir que els diners afavoreixen la felicitat, però a partir d’aquesta quantitat la correlació que hem observat és negativa”.

 Sekulova destaca el fet que “la reducció de salaris produïda en els dos anys anteriors a l’enquesta, de 1.373 a 1.310 euros mensuals de mitjana, no van comportar un descens del nivell de felicitat. Fins i tot en algun període més recent les reduccions de salari van presentar, de manera puntual, una relació positiva amb el benestar subjectiu.” Els investigadors consideren que l’explicació més plausible d’aquesta relació positiva, tot i la disminució dels ingressos, és que sigui conseqüència de la reducció en les hores de dedicació al treball i, per tant, d’un increment del temps de lleure. Les dades mostren que fins a una dedicació de 16h setmanals, la gent és més feliç quant més hores treballa. Pel contrari, a partir d’aquesta dedicació a la feina, la felicitat disminueix amb les hores treballades.

 “Si posem aquests resultats en el context de les polítiques per mitigar el canvi climàtic, veiem que reduir el consum i els salaris tot disminuint les hores de dedicació a la feina i mantenint el lloc de treball, pot tenir un impacte positiu en el benestar” afirmen els investigadors. Cal tenir molt present, però, que l’atur, les feines inestables i la vulnerabilitat econòmica a conseqüència de la crisi tenen un efecte negatiu molt important en la qualitat de vida que també es reflecteix a l’enquesta. 

 Tot i què el consum de bens com els cotxes o els mobles també provoquen un efecte positiu en la felicitat dels enquestats, els investigadors consideren que incentivar el consum és una estratègia miop per aconseguir aquesta finalitat, atès que en poc temps aquests efectes desapareixen.

 Els resultats de l’estudi demostren que les polítiques contra el canvi climàtic no tenen perquè reduir la felicitat dels individus a llarg termini. El seu impacte pot ser fins i tot positiu si s’acompanyen de mesures per reduir les hores de treball i els estàndards de consum, mentre es manté l’estabilitat laboral.

 Segons l’estudi, un altre factor que podria formar part d’una política ambiental orientada al decreixement amb efectes positius en la felicitat de les persones és la tendència a compartir objectes, cotxe, vivenda o activitats de voluntariat, l’anomenat “capital social”. Aquesta tendència es dóna en el 68% dels enquestats, i es materialitza en el 50%, que comparteixen vivenda – amb persones fora de l’àmbit familiar o de parella- i en un 26% que comparteixen vehicle.

 “No aplicar polítiques ambientals que redueixin els efectes del canvi climàtic pot tenir conseqüències negatives en el terreny de la felicitat”, recorda la doctora Sekulova. Els investigadors han constatat que l’exposició a experiències climàtiques extremes, com haver viscut un incendi forestal o una inundació, fenòmens que poden tenir lloc amb més freqüència en els escenaris més probables de canvi climàtic, té efectes negatius considerables i duradors en el grau de benestar i felicitat de les persones.♦

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT