PUBLICITAT

Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

Un cicle de conferències a la UB analitza la correspondència entre rostre i ànima

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

gran xurxo1

 S’acostuma a dir que la cara és el mirall de l’ànima. Però, i si el rostre fos la pròpia ànima emergida? Aquesta és la pregunta que plantegen les I Jornades Internacionals «El rostre humà: identitat i semblança», que es desenvoluparan de l’11 de març al 27 de juny a la Facultat de Belles Arts de la UB. Explorar i donar a conèixer fins a quin punt la fisiognomia i els accidents facials, malgrat la seva condició estructural, poden ser o no els encarregats de transmetre els estats emotius seran els eixos principals d’aquestes jornades. També s’hi abordarà la fisiognomia i la representació visual de les emocions des d’àmbits com ara el disseny, la publicitat i els mitjans de comunicació. El cicle, de caràcter multidisciplinari, reunirà artistes plàstics, historiadors, filòsofs de l’art, metges, científics i investigadors dedicats a la creació plàstica, en general, i a l’estudi del rostre humà, en particular. Entre els ponents, destaquen noms com el del comunicador Sebastià Serrano, el cirurgià plàstic Josep M. Serra Renom, o els artistes Antonio López i Francesc Artigau. La inauguració va ésser a càrrec de l’arqueòleg Jordi Serrallonga, mentre que el cineasta David Trueba i el pintor Josep Santilari tancaran el cicle, al mes de juny.

 Aquestes xerrades estan organitzades en el marc del projecte de recerca El rostre humà: identitat i semblança, que dirigeix l’artista i catedràtic de Pintura de la UB Miquel Quílez Bach.

Un total de divuit ponències de l’àmbit científic, humanístic i artístic

 Per abordar la unió íntima que existeix entre cos i ànima, el programa consta de divuit ponències, a càrrec de personalitats destacades del món de la ciència i l’art. «Deixant a banda l’especificitat de l’art oriental, l’expressió artística de les emocions constitueix un desafiament que recorre totes les etapes de la cultura europea des del Renaixement fins als nostres dies, i que interpel·la pintors, escultors, humanistes i científics», expliquen els organitzadors.

 «Darwin, simios y homínidos: ¿Biología vs. cultura de la expresión facial de las emociones?» és el títol de la primera xerrada, a càrrec de l’arqueòleg i naturalista Jordi Serrallonga, deixeble del primatòleg Jordi Sabater Pi, amb què va arrencar el cicle aquest dimarts, 11 de març, a les 12 h. Altres ponents destacats en el camp de la medicina són l’ecografista de l’Hospital General de Catalunya Joan Acosta, que parlarà sobre l’origen de les expressions en el fetus humà (dijous 13 de març, 12 h), i el cirurgià plàstic Josep M. Serra Renom, amb la ponència «Antes y después: la identidad operada» (dimecres 19 de març, 17.30 h).

 De l’àmbit humanístic, hi participaran Jorge-Manuel Rodríguez Almenar, professor del Departament de Dret Civil de la Universitat Politècnica de València, especialitzat en el misteriós sudari de Torí (dimarts 18 de març, 17.30 h); el comunicador i catedràtic de Lingüística General de la UB Sebastià Serrano, que abordarà la seducció del rostre (dimecres 19 de març, 12 h); l’artista i teòric de la Universitat de Lisboa Hugo M. G. Ferrão, estudiós del rostre cibernètic (dimarts 25 de març, 12 h); Enrique G. Fernández-Abascal, catedràtic de Psicologia Bàsica de la UNED, que ha investigat l’efecte de les emocions en la salut (dimarts 1 d’abril, 12 h), i l’historiador de la Universitat Internacional de Catalunya Alfons Puigarnau, estudiós de l’estètica medieval (dimecres 2 d’abril, 17.30 h).

 En el camp de l’experimentació artística, hi participaran escultors i pintors de renom, com ara Xavier Serra de Rivera (dimarts 18 de març, 12 h), Ramon Trias Torres (dimarts 25 de març, 17.30 h) o Francesc Artigau (dimecres 2 d’abril, 12 h), el fotògraf Pierre Gonnord (dimecres 21 de maig, 12 h) i l’artista Antonio López, considerat el pare de l’escola hiperrealista madrilenya (dimecres 28 de maig, 12 h).

 Finalment, la conferència «Documental El cuadro o el misterio de la creación artística», a càrrec del cineasta David Trueba, que estarà acompanyat pel pintor Josep Santilari, clourà el cicle el divendres 27 de juny, a les 12 h. La xerrada tractarà sobre el reportatge que Trueba va enregistrar entre el gener del 2008 i l’abril del 2009 sobre el procés creatiu d’un quadre de Santilari titulat Ell@.

Projecte de recerca El rostre humà: identitat i semblança

 Les jornades estan impulsades pel projecte de recerca El rostre humà: identitat i semblança, finançat pel Ministeri de Ciència i Competitivitat.

 Els membres del projecte també participaran en el cicle de conferències per donar a conèixer les seves aportacions. Es tracta d’investigadors d’àmbits tan diversos com ara la medicina i les ciències experimentals, les humanitats i les belles arts: a banda de l’investigador principal del projecte, Miquel Quílez, en formen part el cirurgià Cosme Gay Escoda, catedràtic de Patologia Quirúrgica Bucal i Maxil·lofacial de la UB; el catedràtic de Lingüística General de la UB Sebastià Serrano; el crític d’art Donald Kuspit, professor honorífic de la Universitat d’Stoony Brook (Nova York) especialitzat en el llenguatge corporal del post-art; la professora de Dibuix de la UB Bibiana Crespo, i els artistes Oriol Vaz-Romero Trueba i Natàlia Quílez Cepero, doctors investigadors de la Fundació Bosch i Gimpera, els quals aporten una aproximació iconogràfica i infogràfica del rostre humà a través de la història de l’art europeu.♦

Notícia anterior
Notícia posterior