PUBLICITAT

Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

Adverteixen del paper de les aus marines com a reservoris de patògens infecciosos / IBE

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

aus

 Investigadors de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE), centre mixt del CSIC i la UPF, han participat en un estudi internacional que adverteix del paper de les aus marines com a reservoris de patògens potencialment infecciosos.

 L’article, publicat a la revista ‘Plos One’, subratlla que les aus que viuen al Mediterrani, com la gavina de potes grogues, són portadores de flavivirus, un gènere de virus responsable de malalties infeccioses com el dengue, la febre groga o l’encefalitis.

 Els investigadors han analitzat la presència de flavivirus en gavines de 19 colònies a Espanya, França, Algèria i Tunísia, i han constatat que la seva presència és “molt heterogènia en les diferents àrees”, com demostra que el 56% dels ous analitzats a la costa de Girona havien desenvolupat anticossos contra la proteïna de la càpsula viral específica del flavivirus, però no contra ceps comuns com el virus del Nil o de l’encefalitis.

 El treball ha analitzat anticossos en els ous mitjançant tècniques bioquímiques immunològiques, ha realitzat assajos de neutralització per identificar la presència de virus específics i, en les colònies on els ous de gavina havien donat positiu al virus, es va estudiar si els insectes potencials vectors de transmissió del virus –com mosquits i paparres– també estaven infectats.

 La troballa posa de manifest la “necessitat d’explorar la distribució espacial i temporal” dels flavivirus, així com el seu potencial com a patogen per a animals i éssers humans.

 En la investigació hi han participat també investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) i del Centre d’Investigació en Salut Animal (Cresa), així com centres de França, Tunísia i l’Aràbia Saudita.

 L’IBE ja va publicar l’abril del 2012 un altre article científic a la revista ‘Biology Letters’ en què assegurava que les aus marines dispersen paràsits a grans distàncies i juguen un “important paper” en la dispersió i biodiversitat dels mateixos, a més dels agents infecciosos que aquests puguin transmetre.

 Els investigadors van analitzar llavors la diversitat genètica d’una espècie de paparra –‘Ornithodoros capensis’– en diverses espècies d’aus marines.♦

Notícia anterior
Notícia posterior