PUBLICITAT

Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

Homenatge al científic Pius Font i Quer, un referent per a generacions de botànics / UB

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

quer

 Pius Font i Quer (1888-1964), professor de Botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, és considerat el botànic català més destacat del segle XX. Fundador de l’escola botànica catalana moderna, Font i Quer ha esdevingut una figura rellevant com a impulsor i gestor de les institucions de recerca naturalista més importants de Catalunya.

 Tot coincidit amb el cinquantenari de la seva mort, l’Aula Magna de la Facultat de Biologia de la UB (Avda. Diagonal, 645) acollirà la taula rodona «Pius Font i Quer: un nou paradigma de la botànica catalana» el proper dimarts, 6 de maig, a les 12 hores. A l’acte, que serà moderat per Mercè Durfort, professora emèrita del Departament de Biologia Cel·lular, hi participaran els experts Josep Vigo i Josep Ninot, del Departament de Biologia Vegetal, i Joan Vallès i Cèsar Blanché, del Departament de Productes Naturals, Biologia Vegetal i Edafologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio).

 L’acte està organitzar per les facultats de Biologia i de Farmàcia de la UB i el Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal (CeDocBiV). Cal recordar també que en un acte institucional celebrat el 12 de desembre de 2013, la Facultat de Farmàcia va atorgar la Medalla d’Or de la Facultat a títol pòstum al científic Pius Font i Quer.

 Amb una extensa obra científica, Font i Quer va realitzar una extraordinària tasca institucional i de mestratge. La seva activitat investigadora va incrementar considerablement el coneixement de les plantes i dels bolets, no només de Catalunya sinó també d’altres indrets de la península Ibèrica, el Marroc i la Macaronèsia. Font i Quer va també va impulsar la creació de l’Institut Botànic de Barcelona, que va definir-se com a plataforma de recerca, documentació i formació de nous investigadors a l’altura dels millors centres equivalents europeus i americans. Font i Quer, condemnat i represaliat després de la Guerra Civil, va ser autor dels títols de referència Diccionario de botánica (1953) i Plantas medicinales(1962), i ha esdevingut el referent científic de noves generacions de naturalistes, com ara Ramon Margalef, Pere Montserrat o Oriol de Bolòs.♦

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT