Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|divendres, setembre 25, 2020
Sou aquí: Home » Recerca » Els símptomes del Parkinson milloren amb l’estimulació cerebral a llarg termini / UPF

Els símptomes del Parkinson milloren amb l’estimulació cerebral a llarg termini / UPF 

compartir

parkison fotonoticia_20140508143743_500

 L’estimulació cerebral profunda mitjançant un dispositiu que transmet senyals elèctrics a les àrees del cervell que controlen el moviment millora els símptomes del Parkinson a llarg termini, segons un treball publicat en la revista ‘Plos One’ en què ha participat el Centre de Cognició i Cervell de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona.

 Aquesta estimulació aconsegueix canvis en l’estructura i funció del cervell cap a la instauració de dinàmiques neuronals semblants a les de les persones sanes, i ratifica uns efectes beneficiosos que ja s’havien observat a curt termini, ha assegurat la UPF aquest dijous en un comunicat.

 El treball s’ha desenvolupat al costat d’investigadors del Departament de Psiquiatria i Neurocirurgia de la Universitat d’Oxford, i en aquest els científics han identificat canvis que afecten les regions cerebrals sensorials motores, prefrontals i olfactives, àrees afectades en la malaltia del Parkinson.

 Els canvis observats se centren en un increment de l’eficiència nodal en la majoria de les àrees involucrades i una decreixent eficiència a l’àrea cerebral precentral sensorial motora.

 ”Els resultats demostren que l’estimulació cerebral profunda en malalts de Parkinson condueix a una reorganització del cervell capaç de disminuir els símptomes de la malaltia”, ja que l’estimulació profunda a llarg termini no només té efectes restauradors sobre les connexions neuronals, sinó que a més millora la funcionalitat i la plasticitat del cervell a nivell global.

 Els investigadors van analitzar detingudament un pacient afectat de malaltia de Parkinson abans i després de l’estimulació cerebral profunda per mesurar les diferències en les connexions, i a més van utilitzar un model computacional de l’activitat espontània del cervell per calcular els canvis en la funcionalitat.♦

Related posts: