Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dilluns, novembre 20, 2017
Sou aquí: Home » Recerca » Vall d’Hebron lidera el primer assaig clínic mundial amb un nou medicament contra la malaltia de Chagas

Vall d’Hebron lidera el primer assaig clínic mundial amb un nou medicament contra la malaltia de Chagas 

compartir

Chagas

 La prestigiosa revista científica “The New England Journal of Medicine” publica avui els resultats del primer assaig  clínic amb un nou medicament contra la malaltia de Chagas. Els investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i del Programa de Salut Internacional de l’Institut Català de la Salut (PROSICS) van liderar aquest estudi que ha demostrat que un nou fàrmac antifúngic, el posaconazole, és menys eficaç per curar la malaltia que el tractament clàssic amb benznidazole.

 L’assaig clínic es va dur a terme a dos centres del PROSICS (a les Unitats de Medicina Tropical i Salut Internacional Vall d’Hebron – Drassanes i de Metropolitana Nord) entre el setembre del 2010 i l’agost del 2011 en 78 pacients en fase crònica de la malaltia, la gran majoria provinents de Bolívia. Els pacients van dividir-se en tres branques de tractament durant 60 dies: el primer grup va prendre dues dosis diàries elevades de posaconazole, que és un medicament ja aprovat que havia obtingut molts bons resultats en el model animal; el segon grup dues dosis de posaconazole més reduïdes; i el tercer, dues dosis de benznidazole.

 Després de 10 mesos de seguiment, els investigadors no van poder provar que el posaconazole és un bon medicament per si sol. El Dr. Israel Molina, director del PROSICS, investigador del grup de Malalties Infeccioses del VHIR i primer autor de l’estudi, assegura que “l’assaig clínic ha servit per demostrar que el posaconazole té certa activitat antiparasitària, tot i que no suficient per curar la malaltia, i per reafirmar que els pacients que acaben el tractament amb benznidazole tenen una supressió mantinguda de la càrrega parasitària”.

 A l’inici de l’estudi, l’ADN del paràsit (Trypanosoma cruzi) es podia detectar a la sang de tots els pacients. Malgrat que a partir de les dues setmanes de tractament ja no es va detectar en cap dels pacients, a partir de la setmana 40, entre el 81 i el 92 per cent dels pacients que van prendre posaconazol, independentment de la dosi rebuda, van tornar a manifestar replicació del paràsit. En canvi, en la branca de benznidazole, el tractament va fracassar en el 38% dels casos, però va ser efectiu en el 94% dels pacients que van acabar-lo. Això s’explica perquè una part dels pacients va haver d’abandonar el tractament pels efectes secundaris.

 En l’actualitat s’estima que entre el 15 i el 30 per cent dels pacients interromp el tractament amb benznidazole, que és, juntament amb el nifurtimox, l’única alternativa terapèutica disponible per combatre aquesta malaltia identificada i descrita des de fa més de 100 anys. Malgrat la seva llarga trajectòria, prevalença i mortalitat –afecta entre 8 i 10 milions de persones i causa aproximadament 14.000 morts a l’any–, fins a aquest estudi mai s’havia fet cap assaig clínic per provar l’eficàcia d’un nou medicament. En aquest sentit, el Dr. Molina considera que “l’estudi ha sigut estratègicament molt important perquè malgrat no haver demostrat la eficàcia esperada, ha suposat una empenta necessària en la recerca d’una de les malalties més oblidades”.

 En aquest primer assaig al Vall d’Hebron van participar investigadors del Servei i del grup de Malalties Infeccioses, liderat pel Dr. Albert Pahissa, i del Servei i el grup de recerca de Microbiologia, liderat pel Dr. Tomàs Pumarola. Després d’aquest assaig es faran d’altres, en el marc del projecte internacional BERENICE.

BERENICE

 El Dr. Israel Molina lidera des del 2012 el projecte BERENICE, finançat per la Comissió Europea, que compta amb la participació de 7 partners de prestigioses institucions europees i sud-americanes. L’objectiu del projecte és obtenir, a través de la Nanomedicina, un fàrmac més eficaç, millor tolerat i de baix cost amb activitat tripanocida per curar la malaltia.

 Aquest fàrmac és precisament el benznidazole, però administrat d’una altra manera i en quantitats més reduïdes, per tal d’aconseguir un medicament menys tòxic i disminuir així els efectes secundaris i el seu cost.

Sobre la malaltia de Chagas

 La malaltia de Chagas és una infecció parasitària que està directament relacionada amb les condicions de vida precàries en alguns punts de l’Amèrica Llatina, tot i que per la immigració, la malaltia també afecta persones als Estats Units i Europa. Prop del 80% de les infeccions es produeixen a través del principal vector, la ‘vinchuca’, que generalment es troba a les cases de tova d’Amèrica Llatina. També es pot transmetre de mare a fill durant l’embaràs, per transfusió de sang, trasplantament d’òrgans o per la ingestió d’aliments contaminats.

 En la seva fase aguda després de la infecció, pot passar desapercebuda, ja que els símptomes són generalment lleus i no específics. No obstant, en la seva fase crònica, la malaltia pot causar complicacions cardíaques i digestives.

El VHIR, líder en assaigs clínics

 El Vall d’Hebron Institut de Recerca té actius més de 800 assaigs clínics, principalment en el camp de l’oncologia, la neurologia i les malalties infeccioses. Unes xifres que posicionen a l’hospital entre els líders mundials en investigació clínica.

 El VHIR va ser fundat l’any 1994, forma part de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, de l’Institut Català de la Salut, i és un centre CERCA del Departament d’Economia i Coneixement, i un institut universitari de recerca adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona.♦

Related posts: