Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dissabte, octubre 21, 2017
Sou aquí: Home » Actualitat » Investigadors de la UPC i de la UAB proposen quatre rutes científiques per Barcelona

Investigadors de la UPC i de la UAB proposen quatre rutes científiques per Barcelona 

compartir

barna

L’investigador Antoni Roca-Rosell, del Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica ‘Francesc Santponç i Roca’ de la UPC, juntament amb Xavier Roqué, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), proposen quatre rutes científiques per Barcelona en un article publicat a la revista ‘Physics in Perspective’.

 La revista “Physics in Perspective” publica des de fa uns anys rutes per ciutats del món en una sèrie que s’anomena ‘El turista de la física’ (‘The Physical Tourist’). Fins ara s’han publicat recorreguts per París, Viena, Berlín, Nova York, Berna i Madrid, en els quals físics i historiadors proposen al visitant llocs històricament vinculats a la física. En una de les seves darreres edicions s’inclou la ciutat de Barcelona, a través de les quatre rutes científiques que proposen els investigadors Antoni Roca-Rosell, del Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica ‘Francesc Santponç i Roca’de la Universitat Politècnica de Catalunya • BarcelonaTech (UPC), i Xavier Roqué, coordinador d’estudis del Màster en Història de Ciència, Història i Societat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

 “El lector que visiti París, per exemple, sabrà on es va descobrir el radi, i el de Berlín, on va donar Einstein a conèixer la teoria de la relativitat general”, segons han explicat a l’agència SINC els professors Antoni Roca-Rosell i Xavier Roqué, del Departament de Matemàtica Aplicada I de la UPC i el Departament de Filosofia de la UAB, respectivament. “Alguns d’aquests articles”, afegeixen, “han estat recopilats pels editors de la revista, John S. Ridgen i Roger H. Stuewer, en el llibre ‘The Physical Tourist: A Science Guide for the Traveler’”. Aquesta obra va ser publicada per Birkhäuser Verlag Basel l’any 2009.

 L’article sobre Barcelona té com a objectiu orientar aquells que visitin la ciutat respecte a les ciències físiques i a la tecnologia, així com a la història i part del seu present. Els autors proposen quatre rutes per la ciutat i destaquen també altres llocs de la seva àrea metropolitana.

Ruta 1: el barri gòtic

 Al cor del barri gòtic es troba la Plaça del Rei, un dels espais urbans que en el període medieval va propiciar el cultiu de l’astronomia i la filosofia natural, disciplines molt apreciades en la cort catalana.

 El Palau del Lloctinent, a la mateixa plaça, va acollir fins al 1994 l’Arxiu de la Corona d’Aragó, una font única per saber sobre la producció i circulació de manuscrits mèdics i científics a la ciutat. A pocs metres, a la Plaça de Sant Jaume, davant de l’Ajuntament (Casa de la Ciutat), es troba el Palau de la Generalitat, seu del president de la institució des del segle XV.

 El 1923 Albert Einstein va pronunciar aquí, en el que llavors era la seu de la Diputació de Barcelona, les tres conferències sobre relativitat que va impartir durant la seva visita a la ciutat. L’article recull una imatge de la recepció que se li va dispensar a l’Ajuntament, a l’altre costat de la plaça. El Palau era, a més, seu de l’Acadèmia Catalana de Ciències i Humanitats.

 Un altre dels edificis d’aquest entorn és el Museu d’Història de Barcelona. Es va construir sobre les restes de l’antiga ciutat romana i en ell es pot veure el rellotge de la catedral construït el 1576, que va marcar l’hora de la ciutat durant 300 anys. El 1865 es va substituir per un altre amb sistema mecànic, del suís Albert Billeter, que en el seu taller a Gràcia —en aquells moments, municipi independent—, construïa instruments científics.

 Segons l’estudi, aquest rellotge estava destinat a ser el primer elèctric d’Espanya, com resa la inscripció Primum compliment semi elèctric regulatore in Hispània, però no va complir amb aquesta expectativa.

 A 120 metres, al carrer del Paradís, hi ha el Centre Excursionista de Catalunya, fundat el 1876 amb el nom d’Associació Catalanista d’Excursions Científiques. Al seu pati central es conserven les restes de les columnes del Temple d’August, restaurat al segle XX. Una placa assenyala l’altura de la Muntanya Tàber, punt més alt del campament romà de Barcino que va ser origen de la ciutat. Des d’allà es controlaven els vaixells de l’antic port.

 A continuació, caminant fins a la Plaça de l’Àngel, abans denominada Plaça del Blat, hi havia un dels tallers on els germans Roget (Joan i Pere) fabricaven les seves lents de llarga distància, “telescopis de refracció de gran exactitud per a la època”, asseguren els experts.

 Fins al 1391 el barri gòtic va ser jueu. En aquesta època era el centre de l’activitat astronòmica, filosòfica i matemàtica a la ciutat. Dos conjunts de taules astronòmiques s’atribueixen a erudits jueus: les Taules de Barcelona (1361-1381), que van començar els astrònoms del rei Pere III i va acabar l’hebreu Jacob ben Abi Abraham Isaac al- Corsuno; i les Taules de 1361, compilades per Jacob ben David Bonjorn, segons apunta el treball.

 Un altre destacat membre de la comunitat jueva de Barcelona va ser el rabí Abraham bar Hiyya (1070-1136), conegut com Savasorda, un erudit interessat en l’astronomia i la filosofia natural.

Ruta 2: de la Rambla a l’hospital més antic de Barcelona

 El tram superior de la Rambla —l’artèria més popular de la ciutat— es coneix com rambla dels Estudis perquè allà es va construir durant la primera meitat del segle XVI el primer edifici de la Universitat de Barcelona, fundada el 1450 pel rei Alfons el Magnànim com a Estudi General de Barcelona.

 Baixant per la Rambla en direcció al mar, al número 115, es localitza la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB), la principal institució científica de la ciutat des de la seva fundació el 1764.

 L’article no només tracta de les activitats científiques i els instruments que conserva la RACAB, sinó que es fa ressò també del testimoni de l’escriptor britànic George Orwell, que va muntar guàrdia al terrat de l’edifici durant la Guerra Civil.

 El camí segueix fins al carrer del Carme, número 47, que dóna accés a un complex d’edificis, el més antic dels quals, l’Hospital de la Santa Creu, data del segle XV. Actualment les naus gòtiques restaurades de l’antic hospital, que es va traslladar a principis del segle XX a un nou edifici modernista projectat per Lluís Domènech i Montaner (Hospital de Sant Pau), acullen la Biblioteca de Catalunya.

 El mateix complex inclou la Casa de Convalescència, un edifici del final del XVII, que és la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, i la Reial Acadèmia de Medicina, a l’edifici erigit al segle XVIII com a Real Col·legi de Cirurgia.

 “Entre 1843 i 1906 aquesta era la seu de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, i Santiago Ramón i Cajal (1852-1934) hi va impartir classes; un dels elements més destacats de l’acadèmia és el seu teatre anatòmic”, afegeixen els autors.

Ruta 3: el front marítim de la ciutat

 El punt de partida d’aquesta ruta és el Museu Marítim, al costat de l’extrem de la Rambla més proper al mar. Es tracta d’un magnífic exemple d’arquitectura gòtica civil, que va acollir al seu dia les Drassanes.

 El museu conserva l’arxiu de Narcís Monturiol (1819-1885), pioner de la navegació submarina, i al pati exterior mostra una rèplica de l’Ictineu I, la primera nau concebuda per Monturiol.

 El recorregut segueix al llarg del Passeig de Colom fins Pla de Palau, on es trobava la Llotja de la ciutat. Des 1758, la Llotja va ser seu de la Junta de Comerç de Barcelona, un centre fonamental per entendre la formació tècnica i científica, promotor d’escoles tècniques, com la de física experimental, i precursor directe de les facultats d’enginyeria industrial.

 A continuació s’ha d’agafar un petit desviament al Moll de Pescadors, on hi ha l’antic far. Aquest edifici custodia un rellotge que va ser un dels punts de triangulació que va utilitzar l’astrònom i geògraf francès Pierre Méchain per les seves mesures del metro, entre 1792 i 1794.

 L’itinerari acaba al Parc de la Ciutadella, que rep el seu nom de la ciutadella que va substituir a les cases del barri obrer de la Ribera després de la Guerra de Successió, i que va ser al seu torn derruïda per albergar l’Exposició Universal de 1888. Aquesta va contribuir a la redefinició d’espais per a la producció i consum del coneixement a la ciutat.

 Una altra exposició universal, la de 1929, propiciaria la urbanització de la muntanya de Montjuïc, a l’altre extrem de la ciutat seguint la costa. El castell de Montjuïc, una modesta fortificació ampliada al llarg del segle XVIII, va ser l’observatori escollit per Méchain per a la determinació del metre.

 Al peu de la torre principal del castell, una placa situada a l’extrem meridional de l’arc commemora el pas d’aquest acadèmic francès per la ciutat. El científic, partint de Dunquerque i passant per París, havia de determinar la primera unitat de mesura universal. Una de les principals vies de la ciutat, l’avinguda Meridiana, discorre precisament per un tram d’aquest meridià.

Ruta 4 : l’Eixample i la història de la universitat a Barcelona

 L’element més característic de la trama urbanística de Barcelona és l’Eixample. A la plaça de la Universitat, prop de la plaça de Catalunya, hi ha l’edifici que va acollir la Universitat de Barcelona des de 1872. A través de l’Eixample el trajecte prossegueix fins al nou campus de la universitat a l’avinguda Diagonal, construït als anys 1960, passant per l’Escola Industrial, instal·lada en una antiga fàbrica a principis del segle XX (al carrer Comte d’Urgell, 187).

 L’article es completa amb una breu relació d’altres llocs relacionats amb la física al voltant de la ciutat, com ara l’Observatori Fabra i el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica (mNACTEC), a Terrassa.

 “La recent institucionalització de la física no s’ha de prendre per manca de tradició. Com suggereixen els nostres recorreguts, aquesta disciplina ha tingut d’una manera o altra un rol important en la configuració històrica de la ciutat, i ha deixat rastres encara visibles en la seva trama urbana”, conclouen Antoni Roca-Rosell i Xavier Roqué.♦

 

Related posts: