El 74% dels despatxos d’advocats només contracten nous professionals amb capacitat per generar negoci i amb competències globals, segons un estudi d’ESADE

El 74% dels despatxos d’advocats només contracten nous professionals amb capacitat per generar negoci i amb competències globals, segons un estudi d’ESADE

 Actualment, la figura de l’advocat és més demanada per les seves competències, en el 64% dels casos, i pel seu perfil comercial, en el 31%, i només en un 5% per la seva excel·lència tècnica

 El 74 % dels despatxos d’advocats valoren més l’orientació al negoci a l’hora de fitxar nous professionals, cosa també indispensable per arribar a ser-ne soci: el 92 % de les opinions destacat la importància d’aportar una cartera de clients per assolir la condició de soci de quota. Per aquest motiu, les universitats han d’apostar per models formatius que potenciïn l’adquisició de competències, els coneixements economicoempresarials, i el marc d’un entorn globalitzat.

 Aquestes són les conclusions que es desprenen d’un estudi de la Facultat de Dret d’ESADE, que també indiquen que el 76 % dels advocats observen la importància del perfil competencial de l’advocat d’èxit, atès que en el context actual són claus l’orientació al client i la generació de negoci, més que aportar només uns sòlids coneixements tècnics.

 L’estudi s’ha elaborat a partir de la tramesa de 500 qüestionaris a advocats i responsables de selecció, i de la realització de 50 entrevistes amb profunditat a reclutadors, entre despatxos, empreses i organitzacions internacionals.

 De l’anàlisi del sector, es desprèn que la figura d’advocat que més es demana al segle xxi, destaca, en el 64 % dels casos, per les seves competències; en el 31 %, pel seu perfil comercial, i només en el 5 %, per la seva excel·lència tècnica, si no té, a més, les aptituds anteriors.

 Rànquing de competències

 L’orientació al client, l’anàlisi i la resolució de problemes, i la capacitat d’aprenentatge permanent són les competències més sol·licitades. Hi destaca la generació de negoci, que, si bé no és pròpiament una competència, n’ha estat l’aspecte més destacat, segons explica Eugenia Navarro, coautora de l’estudi i professora de Dret Públic d’ESADE. Així mateix, el jurista ha de ser capaç de participar en el lideratge i en l’estratègia de les organitzacions en què presta els seus serveis, mostrar rapidesa en la resolució de les peticiones dels clients i aportar valor.

 Els despatxos, malgrat l’afebliment del mercat els propers tres anys, en sortiran reforçats i funcionaran més com a empreses enfocades als processos i més competitives. L’especialització i el coneixement del sector del client, com també la rapidesa en l’assessorament, seran factors clau.

 Noves tendències

 L’evolució del sector legal ha registrat un decreixement del 30 % en facturació els darrers 14 anys. L’estudi preveu que seguirà disminuint fins al 2017, a causa de la contracció del honoraris i la manca de sofisticació dels serveis i de la diferenciació.

 L’informe conclou que sorgiran nous models de despatxos, que oferiran serveis complementaris, a més dels legals, realitzant treballs professionals integrals per a determinats sectors. Així mateix, es buscaran formes creatives de facturació, procurant sempre aproximar-se als preus tancats, i apareixeran noves nomenclatures en el sector, com ara consellers, counsels o consultors.

 Pel que a fa l’ocupabilitat, s’observa una tendència a les retribucions i les plantilles flexibles, en què la part variable serà cada vegada més important, d’acord amb el rendiment i la generació de negoci.

 Finances i macroeconomia

 L’assessorament jurídic ha d’aportar un criteri legal i de gestió a equips multijurisdiccionals davant l’exigència d’un mercat d’empreses que operen en diversos escenaris mundials. En conseqüència, els advocats hauran de conèixer els aspectes socials i polítics, no tan sols d’un país, sinó de diverses regions geogràfiques.

 L’estudi també apunta que, en el 76 % dels casos, la formació complementària per assessorar en l’entorn global és clau. En aquest sentit, l’estratègia, les finances i la macroeconomia són les especialitats més ben valorades d’entre els coneixements econòmics que ha de tenir un jurista del segle xxi. Per això, la funció del dret ja no s’entén només com una mera qüestió nacional, sinó que la formació dels juristes passa a ser d’àmbit internacional, per poder prestar serveis en una economia global.

 Com explica Lola Bardají, directora del futur programa de Doble Grau en Dret i Bachelor & Global Governance d’ESADE: “Es volen reforçar els coneixements econòmics i globals amb els de geopolítica. Per exemple, davant de casos com els conflictes transoceànics, les relacions entre Rússia i Ucraïna o els diferents marcs legislatius de l’Amèrica Llatina, Àsia, el Magrib o el món anglosaxó en general, cal tractar amb experts internacionals per aportar solucions mundials. El mateix succeeix amb el mercat online, en el qual interaccionen diferents països, en un marc tecnològic comú i accessible a tothom.”

 Advocats internacionals i noves tecnologies

 D’altra banda, els despatxos més competitius són els que s’han adaptat a les noves tecnologies i que ofereixen plataformes i sistemes comuns i integrats amb els seus clients.

 Pel que fa a l’advocat d’empresa, la professió també requereix tenir coneixements economicofinancers. Als departaments jurídics d’institucions i empreses, és un perfil executiu que adopta un paper estratègic i abandona la seva funció merament reactiva. Ara és un directiu que participa en la dimensió estratègica de l’organització o l’empresa, de manera que avui és difícil concebre un organigrama empresarial sense tenir en compte la figura del nou jurista.

 Segons apunta l’informe d’ESADE, augmentarà la demanda de la figura del Project Legal Manager, en què el professional aporta un punt de vista legal capaç d’arribar al context internacional, actuar entre diferents actors globals i assolir el consens entre diverses empreses i organitzacions.

 L’assessoria jurídica d’una empresa també s’orientarà a tasques d’organització internacional, de manera que hi haurà una especialització més gran per àrees geogràfiques i transaccions internacionals, per exemple en els àmbits d’una ONG que actua en diversos països o d’una empresa exportadora o amb diferents seus i delegacions.

 L’estudi d’ESADE s’ha centrat en el sector legal dels negocis i en les institucions internacionals en què la funció jurídica acompleix un paper cada vegada més estratègic.♦