PUBLICITAT

Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

Un estudi de l’OSU alerta de la falta de consens en la forma de governar les universitats

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

2

 Un estudi de l’Observatori del Sistema Universitari (OSU), que ha analitzat 42 documents públics amb propostes sobre la forma de governar les universitats a Espanya i Catalunya, ha alertat de la falta d'”un mínim de consens”, ha informat l’organisme en un comunicat.

 El treball ‘Com cal governar la universitat? Un estudi de propostes sobre el govern de les universitats públiques a Catalunya i Espanya (1983-2014)’ assenyala que no existeix “cap diagnòstic comú sobre quins aspectes del funcionament actual del sistema universitari convé millorar a través d’un canvi en el sistema de govern”.

 Destaca que les propostes analitzades apunten “en molts casos direccions ben oposades”, i constata que una part de les discrepàncies vénen condicionades per visions diferents sobre el paper de la universitat a la societat.

 S’observen posicions divergents sobre el paper de l’administració com “garant de l’equitat”, i sobre el nivell d’autonomia dels centres i el paper de les organitzacions empresarials, si bé hi ha propostes convergents sobre crear una agència autònoma de finançament universitària i sobre l’opció que cada centre seleccioni al seu alumnat.

 Sobre els òrgans de govern, hi ha documents partidaris que existeixi només un –amb diverses formes d’elecció–, i altres advoquen per dos òrgans diferents –un intern, més acadèmic, i un altre extern, de caràcter social–.

 En relació amb l’elecció del rector, es troben tres opcions: hi ha documents que advoquen perquè ho nomeni la comunitat universitària, altres que sigui un Patronat o el Consell Social, i també hi ha propostes híbrides amb el nomenament per part d’un òrgan i la ratificació d’un altre.

Perfil del rector

 Respecte al perfil del rector, existeixen documents que s’inclinen per un perfil no acadèmic, mentre que altres prefereixen el contrari i, a més, hi ha alguns textos que proposen explícitament que el rector pugui ser extern a la universitat.

 També hi ha diverses postures sobre l’elecció de degans i directors: hi ha qui prefereix la seva elecció ponderada per part de la comunitat universitària, i també hi ha partidaris que siguin designats pel rector.

 L’estudi constata que després de 18 anys d’estabilitat –entre 1983 i 2001– s’han produït dos canvis legislatius –el 2007 i 2011– que han modificat el govern universitari en les competències del Claustre; les eleccions del rector; les competències i composició del Consell de Govern, i la participació en el Consell de Govern dels membres externs a la universitat.♦

Notícia anterior
Notícia posterior