Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|divendres, octubre 19, 2018
Sou aquí: Home » Recerca » La devaluació de les rendes mínimes d’inserció, una injustícia flagrant / UdG

La devaluació de les rendes mínimes d’inserció, una injustícia flagrant / UdG 

compartir

pirmi_punt_530 copy

Una tesi de la UdG ha estudiat el funcionament de la Renda Mínima d’Inserció i n’ha proposat una alternativa que ha anomenat Renda Garantida Familiar. El seu autor, Ramon Ballester, assegura que amb la proposta que fa es podrien satisfer les necessitats bàsiques del 7,1% de les llars catalanes.

 La crisi econòmica ha fet visible la pobresa al nostre país. Els experts adverteixen que les circumstàncies actuals només han fet que eixamplar una problemàtica que ve de lluny, perquè la pobresa a l’Estat espanyol supera amb escreix –a Catalunya, tot i ser menor, també– la mitjana europea. Per tal de garantir uns ingressos mínims per a la subsistència, es van dedicar recursos econòmics per tal d’atorgar una bateria d’ajuts que la crisi ha acabat per reduir i que han demostrat no ser suficients. Les característiques i l’efectivitat d’un dels ajuts, la Renda Mínima d’Inserció, ha estat estudiada en una tesi doctoral de la UdG titulada Pobresa, provació i rendes mínimes a Catalunya.

 En aquesta tesi, Ramon Ballester, professor de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, ha fet una anàlisi crítica de la Renda Mínima d’Inserció (RMI) catalana i n’ha proposat una alternativa, que ha anomenat Renda Garantida Familiar (RGF), per tal de mitigar la situació actual que es caracteritza per la dificultat progressiva amb què es troben les persones en situació de pobresa i privació per accedir a la RMI. El treball de Ballester l’ha dirigit el professor de la UAB, Albert Recio, i n’ha fet la tutoria la professora Anna Garriga, de la UdG.

 Ballester adverteix, en primer lloc, que l’anàlisi de la pobresa i de la privació cal fer-lo des d’una perspectiva multidimensional que sigui capaç d’abastar el major nombre d’aspectes que la componen, perquè, assegura, es tracta d’un problema d’una gran complexitat i no estrictament monetari. Després de l’anàlisi que ha dut a terme, el professor de la UdG afirma que “la literatura mostra com la crisi ha incidit més en els col·lectius que, abans que passés, mostraven uns índexs elevats de pobresa i/o exclusió, com els joves, les dones, les persones amb baixa qualificació laboral i els immigrants”.

 L’objecte d’estudi de la tesi, les rendes mínimes d’inserció, “són prestacions econòmiques de caràcter diferencial, en què l’import que rep la família està relacionat amb els ingressos previs d’aquesta”, explica Ballester. Es tracta, doncs, d’un tipus de prestació que hauria de cobrir les necessitats bàsiques de la llar i, per tenir-hi dret, és necessari demostrar que hi ha una insuficiència d’ingressos. Respecte de les RMI espanyoles, l’estudi mostra que hi ha una gran diversitat de configuracions, tot i que tenen en comú unes prestacions econòmiques baixes i que “es troben lluny de la línia de la pobresa, mentre que no arriben a totes les llars que les necessitarien”.

Una anàlisi particularitzada de la RMI catalana

 Un altre aspecte que s’ha volgut estudiar amb detall és el de la RMI catalana, que es va posar en marxa en els inicis dels anys noranta del segle XX. La RMI ha vist molt limitada la seva capacitat d’actuació, a causa de la darrera reforma que ha sofert. “En la reforma de la RMI catalana introduïda el 2011, la prestació econòmica s’ha reduït de diverses maneres: a través d’un increment del nombre de mesos que computen per al càlcul dels ingressos que cal descomptar de la prestació, per la fixació d’un import màxim menor de la prestació, pels canvis en el mecanisme d’actualització de la prestació, que ha eliminat la referència a l’índex de preus al consum, i per les limitacions perquè la llar receptora pugui fer compatibles els ingressos de la RMI amb els que obtingui del treball o uns altres tipus de prestació”, adverteix Ballester. L’autor afegeix a més que la introducció de la necessitat d’acreditació de l’existència d’una problemàtica social o laboral, que se sumi al fet de no tenir feina, ha deixat fora de la prestació a les persones que la crisi econòmica havia convertit en aturats de llarga durada, fet que considera especialment greu.

 Ha estat la constatació de la deriva negativa de la RMI, a partir de l’estudi rigorós de la bibliografia econòmica, el que ha dut Ramon Ballester a proposar l’alternativa Renda Garantida Familiar, que considera que milloraria la RMI catalana. La RGF assumeix les línies que marca l’Estratègia 2020 de la UE, que persegueixen la garantia d’uns nivells de renda dignes per a les persones que viuen en la Unió Europea. “La principal hipòtesi amb què he treballat és la de la implantació d’una prestació que faci possible una reducció dels nivells de privació en els estrats més pobres de la societat catalana”. Les mesures per assolir els objectius passen, segons l’expert, per una millora de les prestacions i per canvis en la forma en què es calculen aquestes. També seria essencial una reducció de la condicionalitat laboral, fet que comportaria una reducció de l’estigma social que representa la seva percepció. Ballester assegura que, entre totes les millores que proposa, s’aconseguiria que un 7,1% de les llars catalanes rebessin la prestació i que el cost del programa representaria un 0,5% del PIB català i un 3% del pressupost del seu Govern.

 En l’àmbit metodològic, la tesi ha usat una àmplia bateria d’indicadors de privació. “Per al còmput de la relació existent entre renda i privació he usat indicadors de carència econòmica, d’habitatge, de percepció de la situació econòmica i de percepció de salut i felicitat”, aclareix l’autor. El treball empíric que ha dut a terme mostra que existeix una correlació positiva entre els nivells de pobresa i de privació. “Cal tenir en compte –prossegueix–que la persistència en situacions de pobresa comporta un risc més gran de patir una situació de privació material, un fet que es pot agreujar en un context de crisi econòmica com l’actual”. La mateixa anàlisi li ha servit per mostrar que la implantació de la RGF permetria reduir considerablement els nivells de privació en les llars més pobres.

 Amb tot, afirma que amb la RGF tampoc no n’hi hauria prou per complir l’objectiu de reduir els índexs de pobresa i privació, perquè la RGF caldria que anés acompanyada de millores en l’estructura productiva que fessin augmentar la capacitat de creació de llocs de treball de qualitat i per una millora en la provisió dels serveis públics que arriben a la població, en especial en àmbits com els de l’educació, la formació i la salut.

Càritas Girona: un estudi de cas

 Per completar la recerca Ramon Ballester ha fet un estudi dels itineraris d’inserció laboral que du a terme Càritas Girona i que es destinen als perceptors de la RMI. Aquests itineraris són la part essencial del vessant d’activació de la RMI. A partir de la hipòtesi que l’èxit o el fracàs de la inserció laboral està relacionat amb algunes de les característiques personals i familiars dels participants, l’autor ha conclòs que, en primer lloc, són els aspectes potencials de la persona –com la seva capacitat de treball en equip, la seva tolerància al fracàs o la disponibilitat d’una xarxa social– els que disminueixen les possibilitats d’èxit o de fracàs . A més, el gènere i les càrregues familiars influeixen de manera decisiva en l’èxit o el fracàs, perquè quan es tracta del treball d’inserció laboral, “ser dona és una característica negativa, perquè augmenta la probabilitat de fracàs”, perquè són les dones les encarregades de dur a terme les tasques domèstiques. És per això que Ballester defensa la necessitat de millorar la connexió entre els itineraris d’inserció i els serveis socials.♦

Related posts: