Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dissabte, setembre 22, 2018
Sou aquí: Home » Recerca » La pesca recreativa a la Mediterrània: un plaer sostenible? / UdG

La pesca recreativa a la Mediterrània: un plaer sostenible? / UdG 

compartir

pesca

Una tesi doctoral de la Universitat de Girona ha estudiat l’impacte ecològic de la pesca recreativa a la costa Mediterrània. Es tracta d’un estudi pioner, que ha analitzat de manera exhaustiva el balanç de l’activitat pesquera recreativa. La recerca posiciona la UdG com un centre de referència en l’estudi de la sostenibilitat dels recursos marins.

 La pesca recreativa és una activitat turística que té molts practicants. A causa de la seva popularitat, els àmbits costaners pateixen una pressió gens menyspreable, que és especialment important en les àrees marines protegides. Hi ha espais en què el volum d’extracció de la pesca recreativa iguala o supera el de la pesca comercial, la qual cosa pot tenir efectes biològics i ecològics en les poblacions de peixos i en els ecosistemes marins.

 Recentment, Toni Font ha defensat la tesi doctoral Impactes biològics i característiques socioeconòmiques de la pesca recreativa a les àrees marines protegides de la Mediterrània: implicacions per a la gestió del medi marí, sota la direcció de Josep Lloret, del Grup de Recerca en Biologia Animal de la UdG. Els resultats de la recerca s’han enriquit amb la participació d’ambdós investigadors en el projecte europeu MedPAN, que ha fet possible la creació d’una xarxa de reserves marines en la qual participen investigadors i gestors de diferents països del nord i del sud de la Mediterrània.

 El director de la tesi assegura que el treball de Font constitueix un dels pocs estudis exhaustius sobre l’impacte ecològic de la pesca recreativa a la mediterrània i les característiques socioeconòmiques de l’activitat turística associada. “Al Parc Natural del Cap de Creus, un espai que l’investigador ha treballat amb molt de deteniment en aquesta tesi, la pesca recreativa és una activitat molt estesa”, explica Lloret. Font, per la seva banda, argumenta que les àrees marines protegides –el seu nombre ha crescut espectacularment els darrers anys i a la Mediterrània n’hi ha a la vora de set-centes– constitueixen un factor determinant en la conservació de la biodiversitat i que “cal establir recomanacions per a l’estudi, la gestió i l’educació ambiental en unes àrees que són molt freqüentades pels pescadors recreatius”.

 A la tesi s’identifiquen els principals impactes biològics i ecològics que produeix l’activitat pesquera recreativa, respecte dels quals, demana que s’hi posi la més gran atenció. Es tracta de la pressió que exerceixen els diferents tipus i modalitats de pesca recreativa sobre els recursos marins costaners, especialment sobre les espècies vulnerables; també dels efectes dels ormeigs sobre els ecosistemes (ploms, fils hams, etc.); de la utilització que en fa d’espècies exòtiques com a esquers; de la pràctica de la captura i l’alliberament; de les captures accidentals i els descartaments, o del fondeig de les embarcacions en hàbitats sensibles i d’interès europeu, com el del Cap de Creus, que està inclòs en el context de la Xarxa Natura 2000. “Tot plegat, magnificat pel fenomen del furtiu que té lloc en moltes àrees costaneres mediterrànies i, encara, pel possible increment de la pesca de subsistència”, afegeix Font.

 “La meva recerca també ha posat de manifest que la pesca recreativa a la Mediterrània és una activitat que, indirectament, produeix grans fluxos econòmics que sustenten indústries i serveis adjacents i que, per tant, genera ocupació”, prossegueix. Adverteix, però, que els beneficis econòmics que produeix depenen en gran mesura de la modalitat de pesca que es practica, la qual cosa “és un factor que ha de ser considerat amb deteniment de cara a la gestió”. Torna amb l’exemple del Cap de Creus, en el qual, la pesca recreativa des d’embarcació, és l’activitat marítima que més beneficis aporta als municipis del Parc. Els resultats de la recerca han demostrat que és necessari avaluar les implicacions econòmiques que es deriven de l’activitat perquè, com també passa amb els aspectes socials, no se’ls ha prestat l’atenció que la tesi ha demostrat que necessiten. “Tampoc, fins ara –i Font abunda en la crítica– no s’ha considerat el nivell d’experiència del pescador en les anàlisis, ni de la seva percepció respecte de l’entorn en què practiquen l’activitat”. En aquest sentit, defensa la utilització que ha fet durant la recerca de metodologies que permeten una correcta valoració de bens i serveis que no tenen mercat, com són el Mètode de Valoració Contingent o el Model de Cost del Desplaçament i que han tingut un paper rellevant en els resultats de la tesi.

 Una conclusió que destaca dels resultats de la recerca és que es fa del tot necessària la creació d’un marc regulador que tingui en compte la situació en què es troben els recursos naturals i la pesca recreativa. Es defensa que la regulació ha d’establir normes concretes pel que fa la captura de les espècies protegides i vulnerables, les talles mínimes o els períodes de veda. També, ha de contemplar els límits en el volum de les captures i la promoció de les bones pràctiques, com el catch&release. “La regulació –observa Font– hauria de ser específica per a cada zona, en què prèviament s’hauria avaluat correctament l’activitat i els seus impactes, a través d’un seguiment periòdic que faci possible l’obtenció d’un coneixement exhaustiu per tal de poder construir una normativa que reflecteixi la realitat de cada lloc”.

 Toni Font i Josep Lloret, autor i director de la tesi, són del parer que els òrgans gestors de les àrees marines protegides, i altres àrees marines costaneres, han de considerar la cogestió com una eina essencial per assolir fites viables que permetin la sostenibilitat dels recursos marins i de l’activitat pesquera. Font, encara, afegeix que la cogestió “permetrà la sensibilització dels pescadors i que sentin que formen part del projecte de gestió, a més de servir per reduir els conflictes que solen aparèixer entre els diferents usuaris d’una determinada àrea”. Consideren, finalment, que l’educació ambiental és la baula imprescindible per fer de la pesca recreativa una activitat sostenible a llarg termini.♦

 

Related posts: