Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dilluns, desembre 11, 2017
Sou aquí: Home » Espai Temàtic Quinzenal » Un creador literari aranès que exerceix de gestor de cultura i patrimoni

Un creador literari aranès que exerceix de gestor de cultura i patrimoni 

compartir

poem

 

 Volem compartir amb el lector un material creatiu de Jèp de Montoya, un escriptor, dinamitzador cultural i politic aranès que avui té la responsabilitat de Cap de Cultura i Patrimoni del Conselh Generau d’Aran.

 Montoya, un veterà de la defensa d’Aran com a País, té una dilatada vida d’estudis i publicació  de llibres, antologies i articles sobre cultura occitana, així com un potent treball de creació amb poemaris i proses poètiques. També una trajectòria d’intervenció en tota mena d’organismes privats i públics de difusió de la llengua, del foment del patrimoni i de la cultura en general. Com a gestor volem destacar que ha estat el primer president de l’Institut d’Estudis Aranesi com també president de l’Associación entara  Prefiguracion  der Organisme de Regulación de la Lengua d’Oc (APORLOC), organismes que amb diferents trajectòries i objectius han portat a l’actual Acadèmia Institut d’Estudis Aranesi de la que Montoya també en formarà part. A nivell local, Montoya ha estat implicat en la política municipal de la seva població natal: Les.

 A continuació publiquem el poemari “Ara Val d’Aran” (1993).

bona

  

 Jèp de Montoya, un creador literari qu’exercís de gestor de cultura e patrimòni

 Volem compartir damb el lector un materiau creatiu de Jèp de Montoya, un escrivan, dinamizador culturau e politic aranés qu’aué a era responsabilitat de Cap de Cultura e Patrimòni deth Conselh Generau d’Aran.

 Montoya, un veteran dera defensa d’Aran coma País, a ua dilatada vida d’estudis e publicacion  de libres, antologies e articles sus cultura occitana, atau coma un potent trebalh de creacion damb poemaris e pròses poetiques. Tanben ua trajectòria d’intervencion en tota sòrta d’organismes privats e publics de difusion dera lengua, deth foment deth patrimòni e dera cultura en generau. Coma gestor volem remercar qu’a estat eth prumèr president der Institut d’Estudis Aranesi coma tanben president dera Associacion entara Prefiguracion  der Organisme de Regulacion dera Lengua d’òc (APORLOC), organismes que damb diferentes trajectòries e objectius an portat ara actuau Acadèmia Institut d’Estudis Aranesi, dera quau Montoya tanben ne formarà part. A nivèu locau, Montoya a estat implicat ena politica municipau deth sòn pòble: Les.

 Ara seguida publicam eth poemari “Ara Val d’Aran” (1993).

 

MUSA 

Òh ¡ Musa pirenenca e fièra

Aumplís fòrt eth mèn pitrau,

Met enes mèns pòts era paraula com cau,

Hè a esguitlar en papèr era mia pluma laugèra.

 

Hè-me  capable e de forma vertadèra

Hè a quilhar eth peu deth lector mès brau

En enténer aguestes hètes de pèira e metau

Bandoant e cantant era istòria mès bèra.

 

Cantatz, montanha e arriu

Era mès antica istòria, de vertat,

Viscuda pes pòbles mès vielhs qu’aciu

 

Era sua anima blossa an calhat.

Vengue a jo eth mès vielh rebrembe viu

E cantésquem era nòsta mès vielha antiquitat.

 

 

GENESI

Deth gris cèu quèn lampits e centelhes,

Granes fòrces possen deth hons des tèrres,

Gestant naui tucs, lanes e sèrres

Jos es cèus de pampalhejantes estrelhes.

 

Damb rambalh de canons coma enes guèrres,

Montanhes harguen, coma eth haure es relhes,

Dius deth huec e dera tèrra quan, de peleja,

Engendren, olor de sofre, es nòstes tèrres.

 

Pòc a pòc aguest rambalh se torne mut

E deth cèu comence a torbejar nhèu

Eth heired calhe eth caud magma honut

 

Ath temps que sarre e auance eth gèu,

Dant forma, polint e pregonant qu´a neishut

Era Val d´Aran en Pirenèu.

 

 

ANIM

Era lua se miralhe ena Garona,

Er òme estidòque eth huec,

Estant sabedor qu’eth sòn diu le i sabec,

Acitau e ara se sap persona.

 

Sabent que ja non ei mès inocent

Escote eth cant dera aigua ua estona,

En tot calhar era anima gascona,

Aguest vielh e gran aranés idolèc.

 

Fixe es uelhs ena vòuta blua,

Aguest òme de mans, lèu mancades de dits

En tot seguir tot doçament ua bua

 

Ath temps qu’escote deth gran os, es crits,

Deishant eth sòn pensament ena lua,

Sabent qu’era bòla de nhèu devierà alits.

 

 

NAU MON

Eth solei e eth gèu mèrquen eth temps

D´aguesti omenassi arcaïcs e vielhs,

Que guarden damb beròis e espantadi uelhs

Coma va neishent eth Nau Mon tot doçaments.

 

Es areus, es gimbros, es casses, … e es telhs

Se tornen brasa ròia e tidons roents

Enes empeirats larèrs des còves, laguens,

Quan era nhèu capère eth país a celhs.

 

Gar ei pèira, arròc, calhau;

Er òme ei man, … e donc artista;

Er òme ei huec damb pèira e pau,

 

Fabricant d’utissi e armes, talhista,

Caçaire deth rèn…e deth shivau,

Pintre e gravaire, gran detalhista.

 

 

ARTZ – OS

Damb lances, caçaires dancen ath torn d’un os

Hèt damb tèrra arguitla e caperat damb ua pèth.

Ei culte de caça, abans de gésser anet,

D’aguesti òmes de caractèr religiós.

 

Creiguent-se hilhs e descendents d’eth,

Dancen emmascaradi e hòls er aperat “Bal der Os”´

Simulant aucir-lo damb lances e bastons

Com se dromisse en temps de heired.

 

“Encara que morisque era sua anima viu !”.

Sacrifici ara Natura fecondanta,

Coma hè era aigua der arriu.

 

“Era sua fòrça mo’la cau ena nòsta man!”

Ei entàs òmes pirenencs, er Os un diu,

Dançaires des còves d’Aran.

 

 

PRUMÈRS AUNESI E ARANESI

Òmes der Espiaup e Coeilàs

Guarden e contemplen es dus grani lacs

E acòrden qu’es morrenes glaciares a patacs

An de trincar-les entà daurir-li, ara aigua, eth pas

 

Daurissen a còps de pica e patacs

Damb es sòns utisi de pèira e uas.

En hanguèr eth ariango e eth corbàs

Mingen, entà evitar pèstes, es mòrtes trueites e cabilacs.

 

Damb trabalh, pòc a pòc guanhen tèrra

Aguesti poblants, ena lana, auath,

Devarant des crestes dera sèrra.

 

As lhets dera Amuisse e dera Garona, auath, auath;

Ara s´esdeguen a dreta e quèrra

Aguesti senhors deth solan e dera vath.

 

 

HILH !

Tèrra estimada que me vedís a nèisher;

Nòble país de pèira; sagrat

Lòc a on, en solstici, eth mèn hilh siguec engendrat

E a on voi veder-lo a créisher.

 

“Hilh, sigues fièr d’aguest país de libertat,

D’aguesta tèrra garonesa;

Comenges e Aran, estimant-se t’an portat

Eth tòn sang iberoceutescar barrejat. !”

 

País e tèrra de Gar

Qu’en cèlta vò díder pèira

Cò de madeish qu’en basco Ar.

 

E en euscar arri, erri, irri, tèrra.

Fòrt e valent garonés pòble celtescar

Defen tostemp damb senh ta tèrra.

 

 

MIJARAN

E aguesti pirenencs e vielhs gascons

Entren en Ibèria pera Val d’Aran

Garona ensús, as sues ramades amiant,

Aguesti caçaires devengudi pastors

 

Ath cant deth huec damb eth horment se hèn eth pan

En tot cultivar aguest bèth jardin de flors,

Tient compde es ramades de oelhes e motons,

Parlant des sòns ahèrs en Mijaran.

 

Ena Pèira, era mès grana des hites.

Aguest lòc eth centre dera Val ei

A on hèn es sues hèstes e rites

 

En tot confoner-se damb eth sòn creir,

A on entèrren es sòns mòrts as sòns mites,

Eth huec, era tèrra, era aigua,… e eth solei.

 

 

BERET

Ei temps doç e en calma; jos eth blu cèu,

Dancen vielhs pastors guarnits de braçalets

De bronze e que luden ena clara net

Quan era lua enlumene era nauta nhèu.

 

Eth temps ei mès caud, doç e bèth,

Des tèrres baishes e mieges se’n va eth gèu,

Contentant as vielhs poblants deth Pirenèu

Que damb pèires mèrquen eth sòn pas per Beret.

 

Marchen e demoren damb es sues oelhes,

Canten e dancen es sues alegries e plors,

Tranquils sense afrontar dures peleges;

 

De durs caçaires, vengudi bravi pastors.

Eth temps lo mèrque eth solei e es estrelhes

D’aguesti prumèrs aranesi e gascons.

 

 

SOLSTICI D’ESTIU

Dies clars e longui de solei e lum,

Bèri dies tot er an demorats ;

Hèsta deth Solei e era Natura, dies sagrats

En aunor a Lug-Abelio damb huec e hum.

 

En toti es pòbles es haros son quilhats,

Demorant cambiar era net en clara lum

E portar ara gent er estiuenc e fresc perhum

De bonur, deishant sèrps, gats e sapos cremats.

 

Bues ludentes sauten, portant claror,

Halhes dancen purificante er airolet

En tot correr carrèrs, camins e prats en flor

 

Acaçant e aucint er esperit deth Holet

Que non demoraue sonque portar eth plor,

Mès enguan, eth huec d’Auelhon l’a aucit anet.

 

 

HARO

Cap ensús, pica en còth, puge eth gojat

Ath nere-verdós bòsc deth diu Hai

Entà anar a cercar un arbe beròi, qu´eth Pair,

Des mès polits, tath sacrifici a trigat.

 

Es bòs tiren eth soc pera arribenta mair,

Portant-lo entath pòble, tot esbrancat.

Aquiu piques e malhs damb cunhs l’an holat ;

Ena tèsta lo trauque eth tarai.

 

Premanit tar olocauste er arbe, devengut har,

Le quilhen ena plaça es fòrti gojats,

Aufrint ara Natura e ath Solei ua arròda de car,

 

A Abelio e Fago, es darrèri maridats,

Damb garlandes de flors de flaira singular,

Demanen ena sua union feconditats.

 

 

ARROSSADA

Cremadi haro e halhes; vengudi tidons;

Plen de cendre tot eth tèrra,

Sauten toti a dreta e quèrra

Sus eth tant demorat huec caud e blos,

 

Que purifique ara gent dera sèrra,

Pairs, mairs, gojats e petiti mainatjons

Prenen de tèrra cendres e sagradi carbons

Que haràn a húger malautia, pèsta e guèrra.

 

Net longa tà demorar era aubada

Enes prats de fresca èrba e flors sauvatges

Tà despojats préner era arrosada

 

Que hèn a quèir es esteles sus es huelhatges.

Tath pòble garonés, aigua sagrada

Qu’anet pòrte salut e messatges.

 

 

NET DE HUEC, NET D’AMOR

Net de huec,

Net d’arrosada,

Net de flors,

D’aigua senhada,

Net d’amor

Ena maitiada,

Net desirada.

 

Eth solei ei naut,

Ei net de hèsta,

De huec,

D’aigua,

D’èrbes e flors,

E de jogar as amagatons.

 

Anet, passe çò que se passe,

Non a jamès arren passat

E encara que se passe,

Aguest ser qu’ei atau.

 

Eth haro creme ena plaça,

Era arrossada se pren enes prats;

Se jògue as amagatons;

Se guanhe era igualtat.

 

Gojates pirinenques

Deth Comenge e d’Aran,

Pirinenques gojates

Gascones e deth Bearn,

Valentes gojates

De Bigòrra e deth Coserans.

 

Vos estimi

E m’agrade que siguésquetz atau,

E qu’atau sigatz.

 

Anet, passe çò que se passe,

Non a jamès arren passat

E encara que se passe,

Aguest ser qu’ei atau.

 

Valentes, capables,

Gojates d’aué,

Hemnes deth deman.

Nòble tèrra

D’òmes e hemnes iguals.

De tostemps

Òmes e hemnes en libertat.

 

Anet, passe çò que se passe,

Non a jamès arren passat

E encara que se passe,

Aguest ser qu’ei atau.

 

Net d’igualtat,

Gojat e gojata,

Net d’amor,

Net de huec,

Net de gijates,

Net d’amor

De gojats e gojates.

 

Anet, passe çò que se passe,

Non a jamès arren passat

E encara que se passe,

Aguest ser qu’ei atau.

 

 

 

SOLSTICI D’IUÈRN – NADAU

Tan lèu qu’eth solei se còge, tot a fèt er iuèrn començant,

Pren deth colidòr, eth cap d’ostau

Era seca e gròssa soca de Nadau,

Tà que creme doçaments enquia Cap d’An.

 

Soca trigada tath sacrifici blanc,

Soca que pòrte bonur, presents e esperit naturau

En aguesti dies de hèsta solsticiau,

Mercades damb era crotz en Aran.

 

Dies de familha ath cant deth huec en iuèrn de sibiu

Damb eth torbeg portant era nhèu,

Dies adreçadi ath mès gran Diu,

 

Ath Diu dera lum e era veu.

Ahlama qu’en sòn cendre viu

Sauvarà era casa de malauties, pèsta e hèu.♦

Related posts: