PUBLICITAT

Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

Espanya és el quart estat europeu amb més projectes d’inversió xinesa, segons un estudi d’ESADE

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

china-inversion-220

L’informe revela, a més, que la UE és la destinació principal de la inversió xinesa, que al final de 2012 va assolir un estoc de 26.768 milions d’euros

 La qualitat dels recursos humans, l’accés a d’altres mercats, les infraestructures portuàries i l’obertura a la inversió estrangera són, segons l’informe “Inversión china en Europa 2014”, les claus per les quals Espanya és el quart país europeu amb més projectes d’inversió del gegant asiàtic, del qual va rebre, l’any 2012, 409 milions d’euros, gairebé set vegades més que l’any anterior, xifra que el converteix en el novè país amb més inversió de la Xina. Segons aquest estudi, elaborat per ESADE geo,  amb el patrocini de KPMG i Cuatrecasas, Gonçalves Pereira, la Unió Europea (UE) és també, deixant de banda els offshore financial centres, la destinació principal de la inversió xinesa, amb un estoc de 26.768 milions d’euros —el 85 % d’ells, concentrats a Luxemburg, França, el Regne Unit, Alemanya i Suècia.

 Com es pot observar a l’informe, la inversió directa xinesa representa només el 0,67 % del total rebut per la UE, i el marge per al creixement els propers anys és gran. L’estabilitat macroeconòmica, política i institucional, la qualitat de les infraestructures, com també les oportunitats i els avantatges que el vell continent ofereix a la inversió, són els atractius principals per a les empreses xineses, que basen el seu model de creixement en la transmissió de tecnologia i tècniques de gestió des de l’exterior.

 La inversió a la UE s’ha produït mitjançant la combinació d’operacions d’adquisició de més o menys volum (com la compra de la sueca Volvo per Geely), amb més de 700 operacions Greenfield d’inversió nova. Aquestes van des de l’obertura d’oficines bancàries de l’Industrial and Commercial Bank of China (ICBC) o del Bank of China i la instal•lació de plantes solars (com les de Suntech Power) i logístiques (com les de por Hutchison o COSCO) als centres d’R+D (com els que han desenvolupat ZTE o Huawei).

 A Espanya, camí per fer

 Pel que fa a Espanya, per bé que és el quart país europeu amb més projectes d’inversió xinesa (38), és el novè en estoc d’inversió directa, i el nombre d’empreses d’aquest país (60) encara és residual, per comparació de les 12.000 empreses estrangeres que operen al nostre territori. Segons l’Observatori de l’ESADE China Europe Club d’abril de 2014, del qual es fa ressò aquest estudi, la majoria de les empreses actuen a la part alta de la cadena de valor i operen en sectors d’alt contingut tecnològic, com l’energètic (vuit organitzacions, entre les quals destaquen Sinovel Wind i Sunfor Light), el de les tecnologies de la informació (Huawei, ZTE i Lenovo, entre d’altres) i el del transport i la logística (com COSCO y Hutchison Port Holdings). També és rellevant la presència d’empreses xineses als sectors bancari, industrial i, progressivament, també als sectors hoteler i agroalimentari.

 Gran part d’aquestes han vingut amb la intenció d’obrir nous mercats, no tan sols a Espanya, sinó també a tercers països als quals el mercat espanyol té fàcil accés. En la valoració que en fan després d’assentar-s’hi, destaquen el bon clima de negocis d’Espanya, l’actitud i obertura cap a la Xina —en concret, cap als seus productes i empreses—, i les infraestructures —especialment, els ports i les carreteres. En canvi, esmenten que els costes relatius al sòl són elevats i que els tràmits burocràtics són excessius.

 D’altra banda, com a barreres d’entrada, les empreses xineses reconeixen que els grans reptes que afronten són el reconeixement de les seves marques (amb una valoració de 3,7 sobre 5), la comprensió del mercat local (3,5), la claredat de la regulació (3,5), la gestió de recursos humans (3,2) i les pràctiques de negoci (3,1).

 El sector financer xinès, el gran desconegut

 El sector financer xinès és un altre dels àmbits amb més projecció al món, especialment a Europa. S’ha avançat molt en aquest sentit els darrers anys, però encara existeix un marge ampli per al desenvolupament i la modernització de les seves diverses branques d’activitat, especialment en els àmbits del crèdit, el mercat de bons, les assegurances i la gestió d’actius. La liberalització dels tipus d’interès, l’expansió dels mercats financers, la innovació financera i l’aparició de nous negocis i pràctiques operatives són alguns dels reptes que afrontarà el sector els propers anys. De fet, els principals bancs xinesos, com l’ICBC, el Bank of China o el China Development Bank, entre d’altres, ja són presents a la UE, ja sigui per mitjà d’oficines de representació o bé a través de filials, i en molts casos tenen una decidida estratègia de creixement a la UE.

 En aquest sentit, l’informe apunta que el desenvolupament del sector financer xinès, tant dins com fora de les seves fronteres, unit a la multiplicació de les inversions del gegant asiàtic a la UE, proporcionarà importants avantatges al vell continent, com ara la creació directa o indirecta de llocs de treball; la generació d’activitat de proveïment; la distribució entre les multinacionals; la introducció de nous productes, o la recapitalització d’empreses en dificultats, entre d’altres aspectes.♦

Informe “Inversión china en Europa 2014” … CLICAR AQUÍ

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT