PUBLICITAT

Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

València acull la trobada de físics d’altes energies més important del món

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

gran ICHEP+web,1

Aquest dijous, dia 3 de juliol, arrenca al Palau de Congressos de València la 37a Conferència Internacional de Física d’Altes Energies (ICHEP), que organitza la Unió Internacional de Física Pura i Aplicada (IUPAP), considerada la cita més rellevant per a la comunitat de físics d’altes energies, on s’anuncien els resultats més recents en l’àmbit de la física de partícules. És la primera vegada que aquesta reunió se celebra a l’Estat espanyol, gràcies a la candidatura presentada per l’Institut de Física Corpuscular (IFIC, Universitat de València-CSIC).

 Prop d’un miler d’investigadors de tot el món s’han inscrit per participar en aquesta trobada, entre aquests François Englert, co-inventor del “mecanisme de Brout-Englert-Higgs”, que explica l’origen de la massa i que va portar a postular l’existència del bosó d’Higgs i va ser premiat amb el Nobel de Física 2013, i Alan Guth, pare de la teoria de la inflació còsmica, les primeres evidències de la qual s’acaben de publicar.

 A més, estaran també presents, en una sessió especial, els responsables dels principals laboratoris mundials d’aquest àmbit, com els europeus CERN i DESY, el KEK japonès i el Fermilab, situat a Estats Units, entre altres. Englert, el director general del CERN, Rolf-Dieter Heuer, i el copresident del comité organitzador de l’ICHEP, Juan Fuster, oferiran una roda de premsa dilluns 7 de juliol.

 La primera part del congrés, entre els dies 3 i 5 de juliol, es dedicarà a les sessions paral·leles, amb prop de 500 presentacions distribuïdes en 15 àrees temàtiques. Moltes d’elles permetran conèixer els resultats més recents sobre l’estudi de les característiques del bosó d’Higgs (o mecanisme Brout-Englert-Higgs), i altres investigacions capdavanteres en temes com els neutrins, la massa fosca de l’univers o la recerca d’una nova física més enllà del Model Estàndard.

 En la segona part del congrés, entre els dies 7 i 9, es duran a terme les sessions plenàries, que seran emeses via streaming perquè puguin seguir-se via internet. També es podran seguir algunes sessions especials com la de cosmologia (dimarts 8), la del 60 aniversari del CERN (dissabte 5 juliol, 18h – veure nota de premsa), i la de futurs acceleradors (dilluns 7 juliol), en la qual els directors dels més importants acceleradors del món discutiran el futur d’aquest tipus de màquines i analitzaran les característiques de la propera generació de superacceleradors, la construcció dels quals es realitzarà durant els propers 50 anys. Entre els projectes en estudi es troben els que es proposa dur a terme el propi CERN, per succeir al LHC quan acabe la seua vida prevista, cap a l’any 2030.♦

 

Programa complet a la web del congrés … CLICAR AQUÍ

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT