Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dimarts , octubre 24, 2017
Sou aquí: Home » Actualitat » La Societat Catalana de Biologia: nous temps, nous reptes

La Societat Catalana de Biologia: nous temps, nous reptes 

compartir

Imatge3

 La Societat Catalana de Biologia ha tancat el curs 2013-2014 tot anunciant, durant l’assemblea de socis, un seguit de canvis que marcaran, després de l’estiu, el futur d’una societat científica que ja té cent dos anys d’història i que manté viva la voluntat de ser un referent per als investigadors en ciències de la vida que desenvolupen llur recerca al nostre país i també per a la societat i les institucions.

 Durant l’acte, el president Lluís Tort va anunciar l’inici d’una nova etapa de la revista científica Treballs, el primer número de la qual fou publicat el 1913, i que representa un dels estendards més valuosos de la SCB. La nova Treballs, fruit d’un intens i constructiu treball del Consell Directiu i del Consell Editorial, continuarà mantenint un corpus central format per articles de recerca —al voltant d’un camp concret de les ciències de la vida—, el qual anirà acompanyat d’un recull d’articles de divulgació científica, entrevistes, articles d’opinió i, també, apunts històrics. Uns continguts, aquests darrers, que durant set anys han constituït la revista Omnis Cellula, i que a partir del curs que ve passaran a formar part de la nova publicació de la SCB.

 Un altre projecte que es posarà en marxa serà la implementació d’un pla de comunicació de la SCB. La iniciativa ha de permetre augmentar la visibilitat de la intensa activitat ordinària que desenvolupa la Societat, oferir nous canals de sortida al material científic, divulgatiu, històric i lingüístic que produeix la SCB, apropar-se als socis i generar nous continguts informatius i d’opinió. L’eina, que es desplegarà, bàsicament, per mitjà d’un nou portal web i la dinamització de les xarxes socials, permetrà que la SCB es refermi en la voluntat de ser un punt de referència clar i aglutinador de la recerca i la divulgació en biologia a Catalunya i a les terres de parla catalana.

 Internament, el curs 2014-2015 estarà marcat per diversos canvis en càrrecs del Consell Directiu, elegits tots ells durant la passada assemblea. El doctor Josep Clotet ocuparà la presidència de la SCB, mentre que Rosa Pérez n’assumirà la secretaria general i Eva Colàs, la vocalia de promoció. Clotet, que forma part del Consell Directiu de la Societat des del 2001, és llicenciat en ciències biològiques i és doctor en bioquímica i biologia molecular per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment dirigeix el Departament de Ciències Bàsiques i és vicedegà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Internacional de Catalunya. Des de fa vint-i-cinc anys ha centrat la investigació en les bases moleculars de la divisió cel·lular, i ha publicant més de trenta articles de recerca en revistes de gran repercussió. També treballa en la transmissió de coneixements de la recerca al món de l’ensenyament i exerceix la docència universitària. Clotet substitueix el doctor Lluís Tort, que ha ocupat la presidència de l’entitat en un dels moments històrics més rellevants: la celebració del Centenari.

 La Societat Catalana de Biologia va ser creada l’any 1912. La que fou la primera filial de l’Institut d’Estudis Catalans va ser presidida, als inicis, pel doctor August Pi i Sunyer i impulsada amb el suport de Ramon Turró. Uns quants anys després de la fundació, ja va assolir un paper destacat com a institució científica. A principis del 1962, després del silenci forçós imposat per la Guerra Civil i la dictadura franquista, la Societat va reprendre l’activitat pública gràcies als doctors Josep Alsina i Bofill i Pere Babot i Boixeda. L’any 1973 va marcar un altre punt d’inflexió en la història de la Societat gràcies al treball de personalitats científiques com Ramon Parés, Oriol Casassas i Ramon Folch. A finals dels anys vuitanta del segle xx, la SCB va assolir la consolidació definitiva, amb uns plans d’activitat i de publicacions pautats i cada vegada més extensos, i es va plantejar amb normalitat la projecció envers el futur. Actualment, la SCB s’organitza en sis seccions territorials pels territoris de llengua i cultura catalanes, quatre seccions transversals i disset seccions temàtiques. La Societat Catalana de Biologia està afiliada a la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC i és composta per uns mil cinc-cents socis. Han visitat la SCB personalitats com Lynn Margulis, Mariano Barbacid, Eudald Carbonell, John Ingraham, Stanley Miller, Valentí Fuster i Ellis Rubinstein.♦

 

Related posts: