Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dissabte, setembre 22, 2018
Sou aquí: Home » Recerca » Un estudi científic detecta la presència de planàries exòtiques d’origen tropical a la península Ibèrica

Un estudi científic detecta la presència de planàries exòtiques d’origen tropical a la península Ibèrica 

compartir

NATAndreuUbachPermanyer1

- Les planàries exòtiques són espècies potencialment invasores i de fàcil dispersió que poden afectar l’equilibri dels ecosistemes naturals

 A la península Ibèrica hi ha un mínim de deu espècies de planàries terrestres exòtiques que són originàries d’Austràlia, Nova Zelanda, Àsia i Amèrica del Sud, segons alerta un estudi científic publicat a la revista PeerJ signat pels experts Marta Riutort, Marta Álvarez Presas i Àngels Tudó, del Departament de Genètica i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), així com per Eduardo Mateos, del Departament de Biologia Animal de la UB, i Hugh Jones, del Museu d’Història Natural del Regne Unit.

 Planàries exòtiques: potencialment invasores i de fàcil dispersió

 Les planàries terrestres són cucs plans del fílum Platyhelminthes i es troben arreu del món. Des de fa temps, algunes espècies de planàries de latituds tropicals —més grans i de coloracions més vives que les autòctones— han estat introduïdes a Europa i Amèrica del Nord. Aquestes planàries tropicals detectades ara a Europa són un risc potencial per a la fauna d’invertebrats del sòl, per a les planàries terrestres natives i per a algunes espècies de vertebrats amb les mateixes necessitats alimentàries (en especial, ocells i petits mamífers).

 Tal com apunten els experts, «la invasió de planàries exòtiques pot causar importants pèrdues econòmiques en l’agricultura i danys als ecosistemes naturals. En concret, la planària Arthurdendyus triangulatus, originària de Nova Zelanda i ara molt freqüent a Escòcia, es nodreix de les poblacions de cucs de terra i, com a conseqüència, altera les condicions dels ecosistemes naturals i agrícoles (oxigenació pobre dels sòls, drenatge inadequat, inundacions en cultius agrícoles, etc.)».

 Quan només hi havia una planària exòtica introduïda a la Península

 Fins al 2007, a la península Ibèrica només s’havia detectat la presència de la planària tropical Bipalium kewense, originària del sud-est asiàtic i descrita a partir d’exemplars trobats als jardins de Kew, a Londres. D’aleshores ençà, només s’han identificat quatre espècies més en territori peninsular. El nou treball de l’equip de la UB, que té com a primera autora Marta Álvarez Presas, alerta de la presència d’un mínim de deu espècies de planàries potencialment invasores en diferents regions del territori peninsular. Mitjançant anàlisis moleculars i morfològiques, i inferint les relacions filogenètiques amb espècies procedents dels seus llocs d’origen, l’equip ha determinat quines són les espècies exòtiques que s’han trobat en diferents indrets, com ara jardins, vivers, centres de jardineria i àrees recentment restaurades.

Millorar el control sobre el comerç de plantes

 En el cas de la planària invasora Caenoplana coerulea, originària d’Austràlia i amb una elevada capacitat de dispersió, l’equip de la UB ha emprat sistemes d’informació geogràfica (SIG) i modelització de nínxols ecològics per estudiar-ne la distribució potencial a la península Ibèrica i el risc de la seva introducció en àrees naturals.

 Tal com descriuen els autors, «tot indica que la Caenoplana coerulea està en fase de naturalització a les àrees restaurades que hem estudiat. El comerç internacional de plantes és el vehicle d’entrada d’aquests animals. Molts centres de jardineria estan actuant com a reservoris, en alguns dels que hem visitat hi hem detectat fins a sis espècies diferents».

 Els autors apunten que els treballs de restauració d’hàbitats —que en la majoria de casos inclouen la plantació d’espècies vegetals procedents de vivers en llocs com ara els talussos de carreteres— han facilitat que s’hagi introduït la Caenoplana coerulea a prop de boscos naturals i camps agrícoles. Això pot representar un perill per a la fauna autòctona i la producció agrícola. «Seria important prendre mesures en el comerç de plantes i tenir una cura especial en el tractament dels hàbitats restaurats», alerten els experts de la UB.♦

Related posts: