PUBLICITAT

Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

La placa dental aporta una perspectiva nova sobre la dieta dels nostres ancestres prehistòrics / UAB

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

Restes_d'Homo_Sapiens_del_Paleolític_Superior,_procedents_de_la_cova_del_Parpalló,_Museu_de_Prehistòria_de_València

Un equip internacional d’investigadors ha trobat noves evidències que els nostres avantpassats prehistòrics tenien un coneixement precís de les plantes molt abans del desenvolupament de l’agricultura.

 Mitjançant l’extracció de compostos químics i microfòssils del càlcul dental -placa dental calcificada- de dents antigues, els investigadors ofereixen una perspectiva nova i més àmplia de la dieta dels nostres ancestres. El seu estudi suggereix que una planta, la castanyola o jonça de cordellar (Cyperus rotundus), considerada avui com una molesta mala herba, va ser una part important de la dieta prehistòrica.

 La recerca, publicada en PLOS ONE i liderada per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de York, suggereix que la població prehistòrica de la regió central del Sudan podia conèixer les qualitats nutricionals i medicinals d’aquesta i altres plantes.

 L’estudi s’ha fet a Al Khiday, un jaciment prehistòric del Nil Blanc, al Centre de Sudan. Demostra que durant al menys 7.000 anys, començant abans que el desenvolupament de l’agricultura i continuant després d’iniciar-se el conreu de plantes, la població d’Al Khiday va menjar tubercles de castanyola. La planta és una bona font de carbohidrats i té moltes qualitats útils medicinals i aromàtiques.

 Karen Hardy, professora d’investigació ICREA a la UAB i investigadora associada honorífica de la Universitat de York, qui ha liderat la recerca, explica que “la castanyola està considerada avui un flagell en les regions tropicals i subtropicals i ha estat designada com la mala herba més cara del món per les dificultats i elevats costos que suposa la seva eradicació de les àrees agrícoles. Extraient material de les mostres del càlcul dental antic hem trobat que més que ser una molèstia en el passat, era una planta valuosa com a menjar i possiblement es coneixien les seves qualitats medicinals. Més recentment, era usada també pels antics egipcis com a perfum i medicina.

 Hem descobert també que aquesta població menjava diverses plantes i hem trobat traces de fum, evidències de menjar cuinat i de fibres de plantes que suggereixen la preparació de matèries primes per masticació. Aquests petits detalls biogràfics s’afegeixen a l’evidència creixent que la població prehistòrica tenia un detallat coneixement de les plantes molt abans del desenvolupament de l’agricultura”.

 Al Khiday és un complex de cinc jaciments arqueològics situat 25 km al sud d’Omdurman; un dels jaciments és predominantment una tomba excavada del pre-Mesolític, Neolític i de l’últim període meroític. Com a cementiri que abasta múltiples períodes, proporciona als investigadors una perspectiva de temps d’utilitat sobre el material recuperat.
Els investigadors van trobar ingesta de tubercles de castanyola tant en el període preagrícola com en l’agrícola. Suggereixen que la capacitat d’aquesta planta per inhibir l’Streptococcus mutans, un bacteri que s’associa a la càries dental, podia haver contribuït a l’inesperat baix nivell de cavitats trobat en les dents de la població agrícola.

 Stephen Buckley, membre del centre de recerca BioArCh de la Universitat de York que ha dirigit les anàlisis químiques, explica que “l’evidència de castanyola era molt clara en les mostres de tots els períodes que vam analitzar. Aquesta planta era evidentment important per a la població d’Al Khiday, fins i tot després de la introducció de l’agricultura”.

 Altres investigadors que han participat en aquesta recerca han estat Donatella Usai, de l’Instituto Italiano per l’Africa e l’Oriente de Roma -directora de l’excavació- i Tina Jakob, del Departament d’Arqueologia de la Durham University –anàlisi de restes humans d’Al Khiday-. Anita Radini, arqueobotànica del Servei Arqueològic de la Leicester University (ULAS) i candidata doctoral a BioArCh, Universitat de York, va contribuir a l’anàlisi de microfòssils trobats en les mostres de càlculs dentals.

 “Al Kidahy és un jaciment únic en la vall del Nil, on una gran població va viure durant milers d’anys. Aquest estudi demostra que van fer un bon ús de les plantes salvatges disponibles com a menjar, com a matèria prima i, possiblement, com a medicina”, indica Donatella Usai.

 La professora Hardy afegeix: “el desenvolupament d’estudis sobre compostos químics i microfòssils dels càlculs dentals ajudarà a equilibrar l’enfocament predominant sobre la carn i les proteïnes que ha caracteritzat la interpretació sobre la dieta preagrícola fins ara. El nou accés a les plantes ingerides, provinent de l’anàlisi del càlcul dental, incrementarà, si no revolucionarà, la percepció del coneixement ecològic i l’ús de plantes entre les poblacions prehistòriques i preagrícoles”.

 El treball de camp ha estat finançat pel Ministeri d’Afers Estrangers d’Itàlia, l’Instituto Italiano per l’Africa e l’Oriente, el Centro Studi Sudanesi e Sub-Sahariani i les universitats de Milà, Pàdua i Parma. La recerca ha comptat amb el suport de la National Corporation for Antiquities and Museums (NCAM) of Sudan i del Ministeri de Ciència i Innovació (actualment d’Economia i Competitivitat).♦

Article de referència: ‘Dental calculus reveals unique insights into food items, cooking and plant processing in prehistoric Central Sudan’.
http://dx.plos.org/10.1371/journal.pone.0100808

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT