PUBLICITAT

Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

Identificats 200 gens que han evolucionat més ràpid en els humans que en altres primats

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

dna-image

   Investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (Imim) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) han descobert que 200 gens han evolucionat més ràpid en els humans que en altres primats, en els últims 5 milions d’anys d’evolució.

   En concret, el treball, que publica ‘BMC Genomics’, apunta que l’ús de seqüències codificants de proteïnes d’humans, ximpanzés, macacos i ratolins ha permès als investigadors identificar prop de 200 gens que haurien acumulat canvis adaptatius en els humans.

   Els investigadors han demostrat que les dades de variació genètica són útils per investigar el passat remot de l’home, i es plantegen estudiar ara si altres espècies d’humans, com els neardentals, tenien la mateixa versió de la proteïna que els humans moderns.

   La disponibilitat de les variants genètiques d’un gran nombre de persones, a través d’iniciatives com el Projecte 1000 Genomes, no només és útil per comprendre la base genètica de les malalties, sinó també per investigar sobre l’evolució humana, ha destacat l’hospital en un comunicat.

   Segons la professora Icrea i coordinadora del grup d’investigació en Genòmica Evolutiva del Imim, Mar Albà, aquesta variació “dóna una mesura de la proporció de canvis d’aminoàcids que una proteïna típicament té mentre conserva la seva funció”.

   “Una vegada que tenim aquest valor, podem comptar les diferències amb la proteïna ancestral d’humans i ximpanzés i, si trobem que hi ha hagut més canvis dels esperats, és perquè la funció de la proteïna possiblement ha canviat durant l’evolució dels humans”, ha remarcat.

   Si una mutació o canvi incrementa les possibilitats de supervivència de l’individu que la porta, aquesta mutació tendirà a fer-se prevalent en la població, i la nova proteïna haurà canviat la seva funció respecte a la proteïna ancestral.

   De fet, aquests són els tipus de canvis que ens interessa identificar per entendre com els humans s’han adaptat a l’entorn, ha comentat Magdalena Gayà, investigadora del grup d’Albà i actualment investigadora de l’Institut de Biotectonologia i de Biomedicina (IBB) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).♦

Notícia anterior
Notícia posterior