Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|divendres, juny 22, 2018
Sou aquí: Home » Actualitat » El Palau de Cerveró de València acull una exposició sobre la contribució de la dona al món de les ciències / UV

El Palau de Cerveró de València acull una exposició sobre la contribució de la dona al món de les ciències / UV 

compartir

Invitacio--_Trencant_barreres_2_

L’Institut López Piñero, amb seu al Palau de Cerveró, ha presentat aquest dimecres l’exposició ‘Trencant barreres. Dones i ciències’. La mostra, les responsables de la qual són les dissenyadores Natalia Torres i M. Carmen San Julián, ofereix un repàs a la contribució de les dones al progrés de les ciències i la tecnologia.

L’exposició, que presenta una instal·lació artística agosarada amb un túnel de tòpics sexistes procedents de dites populars i de frases pronunciades per personatges il·lustrats (filòsofs, escriptors, polítics…), acosta el visitant, mitjançant una selecció de fotografies i panells, a la trajectòria professional de 42 científiques de diferents èpoques. A més, el públic té ocasió de conèixer, de primera mà, més d’una desena d’objectes d’ús quotidià creats per dones. El principal objectiu del projecte, segons expliquen les comissàries, és proporcionar al públic elements de judici que els permeten desprendre’s d’aquesta “bena social” que, encara hui, pesa sobre els seus ulls, i demostrar que les dones, al llarg de la història, han anat molt més enllà del que es coneix de manera general. 

Entre els avanços que es poden veure en la mostra destaquen invents de la vida quotidiana ideats per dones, com el corrector líquid opac (‘Liquid Paper’) per rectificar sobre el paper, registrat per Bette Nesmith Graham als anys 50, l’eixugaparabrises inventat per Mary Anderson a principi del segle XX, els bolquers d’un sol ús que el 1951 va patentar Marion Donovan o el sostenidor modern registrat per Mary Phelps Jacobs el 1914. Així mateix, es coneix la creació d’altres avanços, com el vehicle ‘Rover Sojourner’, que va aterrar a Mart el 1997 i que va dissenyar la científica de la NASA Donna Shirley, o la fibra d’alta resistència (‘Kevlar’®) utilitzada per a l’elaboració d’armilles antibales, aquest últim invent patentat per Stephanie Kwolek el 1974 i que es pot observar directament en l’exposició. Com a científica més propera apareix Pilar Mateo, doctora per la Facultat de Química de la Universitat de València, que ha patentat una pintura insecticida usada per poblacions indígenes de Sud-amèrica per combatre malalties. 

A més, hi ha temps i espai per a visualitzar millor vides increïbles de dones que van lluitar, a contracorrent, per fer-se un lloc en un món d’homes. Destaquen, entre altres, les històries de Miranda Qualified Barry (Irlanda v. 1789-Regne Unit 1865), cirurgiana de l’exèrcit britànic que va viure la seua vida adulta fent-se passar per un home per poder ingressar a la Universitat. Una altra dona que presenta la mostra és Hipàtia d’Alexandria (Egipte, 355/370 a. C.-415/416 a. C.), primera matemàtica de què es té coneixement: va escriure sobre geometria, àlgebra i astronomia, va millorar el disseny dels primitius astrolabis i va inventar el densímetre. L’espanyola María Zambrano (Vélez-Màlaga, 1904-Madrid 1991) és, per a molts estudiosos, una de les figures més importants del pensament filosòfic espanyol del segle XX. Una altra pionera, en aquest cas del món científic, és Marie Curie (Polònia 1867-França 1934), que va treballar en el camp de la radioactivitat i va ser la primera dona a ser professora a la Universitat de París; va ser guardonada amb el Premi Nobel de Física el 1903 i el Premi Nobel de Química el 1911. 

 Laberint de panells

L’exposició s’estructura en cinc seccions que parteixen d’espais tancats i estrets cap a d’altres de més oberts, esquivant barreres, com a moltes dones han fet al llarg de la història. En primer lloc, hi ha ‘El túnel’, espai fosc i tancat que mostra els tòpics sexistes, amb la intenció de reflectir la situació d’exclusió que han patit les dones durant segles. La forma del túnel potencia la sensació d’opressió i aclaparament. Al segon apartat, ‘Abans i ara’, es pot analitzar l’espai que han ocupat les dones en un laberint de panells. Tant en el passat com en l’actualitat, les dones, amb molt d’esforç, han aportat importants coneixements que han aconseguit trencar barreres. ‘El món femení’ és el títol del següent espai de la mostra. Es tracta d’un collage d’imatges de dones que han aconseguit fites en diverses disciplines científiques. El quart apartat, ‘Objectes d’ús quotidià’, ofereix una selecció d’invents presents en el dia a dia. L’última part de l’exposició està dedicada a la reflexió sobre la discriminació de les dones en l’actualitat en el camp de les ciències.

 Taller didàctic i visites guiades

Entre les activitats que complementen el projecte expositiu destaquen els tallers didàctics i les visites guiades. La primera activitat, que té lloc a la sala Manuela Solís, consta de tres apartats amb recursos didàctics com ara jocs de dòmino, en què la protagonista és la dona, i panells imantats mitjançant els quals es poden esbrinar les zones del món on hi ha una major igualtat entre gèneres. Les sessions són conduïdes per professionals en educació artística de l’Associació Valenciana d’Educadors de Museus (AVALEM). Per la seua banda, les visites guiades són a càrrec del grup de voluntaris de la Universitat de València, formats específicament per al projecte.

 Cicle de cinema

Durant el mes de novembre, i en col·laboració amb l’Aula de Cinema de la Universitat de València, tindrà lloc el cicle de cinema ‘Dones que trenquen barreres’. Les projeccions comptaran amb una presentació prèvia i un col·loqui posterior a càrrec de membres de l’Aula, i durant la tertúlia podrà participar el públic assistent que ho desitge. La primera sessió serà dijous 6 de novembre, a les 18 hores, i es projectarà la pel·lícula ‘Amelia’ (Mira Nair, 2009, 111 min.). La setmana següent, dijous 13, a la mateixa hora, es podrà veure el film ‘Los méritos de Madame Curie’ (Les palmes de M. Schutz, Claude Pinoteau, 1997, 106 min.). I dijous 27 de novembre, el cicle es tanca amb el llargmetratge ‘Visión. La historia de Hildegard von Bingen’ (Margarethe von Trotta, 2009, 110 min.).

L’exposició, que pot ser visitada fins al proper 9 de gener a la sala José Puche del Palau de Cerveró, té la col·laboració de la Unitat d’Igualtat de la Universitat de València i l’Escola d’Art i Superior de Disseny de València (EASD).♦

Related posts: