Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dissabte, octubre 19, 2019
Sou aquí: Home » Espai Temàtic Quinzenal » Simplificació de la legislació europea: un balanç positiu

Simplificació de la legislació europea: un balanç positiu 

compartir

bandera-de-la-union-europea

Avui la Comissió Europea fa balanç dels seus esforços per simplificar la legislació europea i fer-la més senzilla i menys generadora de costos. Sota el títol «Legislació intel·ligent a la Unió Europea – Fonaments sòlids», els responsables polítics, els interessats i els experts han fet un repàs dels èxits aconseguits fins ara i dels reptes a què encara hem de fer front pel que fa a la legislació intel·ligent, a la reducció de les càrregues administratives i a la millora de l’aplicació de la legislació europea. Ara toca que el president del grup d’alt nivell sobre càrregues administratives, Edmund Stoiber, que assessora la Comissió des del 2007, lliuri l’informe final del grup al President de la Comissió, José Manuel Barroso.

«He fet de la legislació intel·ligent una de les meves prioritats d’ençà que vaig assolir el meu mandat. És fonamental per a la credibilitat de la Unió Europea que concentrem la nostra activitat legislativa en les qüestions que es resolen millor a nivell europeu; cal que simplifiquem la legislació i que fem que generi menys costos. Si volem impulsar el creixement i l’ocupació a Europa, és imprescindible que disposem d’una legislació intel·ligent; aquests últims deu anys no hem deixat de fer esforços per aconseguir-ho. Crec, doncs, que podem estar orgullosos del que hem arribat a fer durant aquest període, que no ha estat altra cosa que un autèntic canvi cultural pel que fa a la manera de treballar de la Comissió. Val a dir, però, que el nostre èxit també depèn del nivell d’ambició del Parlament Europeu i dels Estats membres. Vull agrair especialment a Edmund Stoiber i al seu grup d’alt nivell la seva contribució, les seves opinions, els seus informes i les seves recomanacions. La propera Comissió disposarà d’unes bases molt sòlides per continuar treballant en aquesta línia», ha declarat avui el President Barroso.

«La conclusió que en trec d’aquests set anys de feina és molt positiva: hem pogut fer molt més del que jo mateix m’havia imaginat. Hem aconseguit generar un estalvi de 33 000 milions d’euros, és a dir, que hem superat àmpliament el nostre objectiu. Ara, el principal èxit ha estat poder introduir una nova manera de pensar a la Comissió: el President Barroso ha trencat amb el costum que feia dècades que durava segons el qual qualsevol reglament europeu, per més detallat que fos, sempre era bo per a la integració europea. Aquest canvi ha implicat el començament d’una nova era i caldrà que la nova Comissió continuï per aquesta via i que la consolidi. No puc deixar de demanar, doncs, que s’adoptin i s’apliquin les recomanacions que ha fet el grup d’experts que presideixo. És l’única manera de mantenir la promesa feta a les últimes eleccions europees, que consistia a fer tots els possibles perquè la Unió Europea deixi de ser un ens tan burocràtic i s’acosti més al ciutadà», ha declarat avui el president del grup d’alt nivell sobre càrregues administratives, Edmund Stoiber.

Els cinc principals èxits de la Comissió Europea en matèria de legislació intel·ligent:

1.  La Comissió Europea ha concentrat els seus esforços en un seguit de prioritats. D’acord amb el lema del President Barroso segons el qual «cal actuar en les qüestions més importants i ser discret en els assumptes de menys importància» («being big on big things, and smaller on small things»), la Comissió ha presentat una sèrie de propostes per fer front als principals reptes polítics que demanen una resposta europea: una legislació per regular i supervisar els mercats financers, la millora del Pacte d’Estabilitat i Creixement, la coordinació de les polítiques econòmiques en el marc del Semestre Europeu, l’estratègia de creixement «Europa 2020», unes propostes ambicioses en matèria d’energia i lluita contra el canvi climàtic, la millora de les interconnexions en el mercat únic, el sistema comú europeu d’asil, un pressupost per al període 2014-2020 que fomenti el creixement i impulsi la creació de llocs de treball, la signatura d’acords comercials i d’inversió, el suport a Ucraïna, etc.

2.  En l’elaboració de les seves propostes, la Comissió ha fet tots els possibles per seguir els principis de la legislació intel•ligent i ha millorat els seus instruments per aconseguir-ho: ha consultat de manera sistemàtica els interessats i ha fet avaluacions d’impacte i avaluacions globals per generar polítiques basades en dades contrastades. Totes les propostes que puguin tenir un impacte important han d’anar acompanyades d’una avaluació d’impacte que especifiqui les diferents opcions polítiques i avaluï les seves repercussions econòmiques, socials i ambientals. Des del 2007 s’han fet més de 680 avaluacions d’impacte. A més, periòdicament es publica un resum d’un parell de pàgines de les avaluacions d’impacte perquè els resultats siguin ben accessibles. La Comissió disposa d’un comitè d’avaluació d’impacte, que s’encarrega de fer avaluacions i controls independents de les seves polítiques; en els últims dos anys ha rebutjat més del 40 % dels projectes d’avaluacions d’impacte perquè s’hi introduïssin millores. D’altra banda, la Comissió ha ampliat de vuit a dotze setmanes la durada de les consultes als interessats. A més, la Comissió també demana mitjançant consultes en línia permanent la col•laboració de ciutadans i empreses perquè l’ajudin a detectar àmbits on es podria alleugerir la càrrega administrativa i simplificar la legislació. Des del 2010 la Comissió ha aplicat el principi segons el qual cal «avaluar primer» perquè les seves propostes puguin ser confirmades.

3.  Des del 2012, REFIT, el Programa d’Adequació i Eficàcia de la Reglamentació de la Comissió, ha esdevingut el centre de tots els esforços en matèria de legislació intel•ligent. Aquest programa es basa en l’avaluació selectiva de la legislació de la UE i fins ara ha detectat unes dos-centes mesures, incloses propostes de simplificació i de reducció de la càrrega administrativa, derogació de legislació que ja no era necessària, retirada de propostes que no han rebut el suport del Parlament Europeu o del Consell i avaluació d’àmbits polítics per tal d’identificar noves possibilitats de simplificació i reducció de la càrrega administrativa sense, però, que això vagi en detriment de la protecció de l’interès públic. En general, la Comissió ha derogat més de 6 100 actes jurídics i ha retirat prop de 300 propostes. D’acord amb el programa REFIT, la Comissió també s’ha compromès a no presentar cap proposta a menys que es demostri el seu clar valor afegit. Això s’aplica a les propostes sobre seguretat i salut laboral dels perruquers o a la legislació sobre els trastorns musculoesquelètics, tant se val. Cada any es publica un quadre d’indicadors del programa REFIT en el qual es mesuren els progressos fets en tots els àmbits polítics.

4.  S’ha superat l’objectiu de reduir la càrrega administrativa un 25 % en tretze àrees prioritàries detectades gràcies al Programa d’acció per a la reducció de les càrregues administratives. Amb el suport del grup Stoiber les iniciatives proposades per la Comissió i aprovades pels colegisladors (Parlament Europeu i Consell) equivalen a una reducció que gira a l’entorn del 27 %, la qual cosa equival a un estalvi anual per a les empreses de més de 33 400 milions d’euros; aquí s’hi inclouen 18 800 milions d’euros que corresponen a la facturació anual i 6 600 milions en matèria de comptabilitat anual (dades d’octubre del 2014).

5.  La Comissió aplica el principi de «pensar primer a petita escala» («think small first») per tenir en compte l’impacte de la legislació en les petites i mitjanes empreses. Sempre que estigui justificat i sigui possible, a les PIMES se’ls hi apliquen exempcions dels requisits legals i règims menys estrictes. A més, s’ha demanat a les petites i mitjanes empreses quines eren les deu normes més enrevessades i que més problemes els hi causaven. I en el marc del programa REFIT s’ha dut a terme una investigació, que s’ha traduït, per exemple, en la reducció entre un 35 % i un 95 % de les taxes que han de pagar les PIMES per registrar els seus productes químics o en la simplificació de les declaracions d’IVA o dels tràmits per participar en concursos de contractació pública, etc.♦

Related posts: