PUBLICITAT

Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

Alternatives per a la recuperació de nutrients de la fracció orgànica dels residus municipals / IRTA / UPC

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

residu1_457

Un estudi conjunt de l’IRTA i la UPC analitza el funcionament de l’Ecoparc del Besós i busca millorar la gestió del cicle dels residus orgànics urbans recuperant-los com a fertilitzants.

Prop del 13% dels residus que es generen a l’àrea metropolitana de Barcelona corresponen a la fracció orgànica domèstica. En un entorn natural, els nutrients dels residus orgànics són reincorporats sistemàticament al sòl com a fertilitzants. En canvi, en societats urbanes, la distància entre els nuclis on es generen els bioresidus i els centres de producció agrària, dificulta el procés i suposa una pèrdua d’humus per als camps de conreu i, per tant, una disminució de la capacitat productiva que sol compensar-se amb l’ús de fertilitzants químics. 

La recuperació de nutrients de la Fracció Orgànica dels Residus Municipals (FORM) a les explotacions agrícoles requereix, doncs, un procés complex però necessari per tancar el cicle de la matèria orgànica i millorar la sostenibilitat ambiental, econòmica i social de sistema productiu. 

El programa de Gestió Integral de Residus Orgànics (GIRO) de l’IRTA i el Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnolegia (DEAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya han presentat recentment els resultats d’un estudi conjunt on analitzen la gestió de la FORM a l’Ecoparc del Besós i proposen alternatives per a optimitzar-ne la recuperació de nutrients.

La planta, ubicada a Montcada i Reixac tracta el 46% de la FORM de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La descomposició dels residus orgànics es fa mitjançant un procés de digestió anaeròbica, a partir del qual es genera biogàs. La matèria sòlida resultant se sotmet a un premsat i se’n obté un sòlid de premsa (22%) i un líquid que, després d’una centrifugació, se’n obté un lixiviat i un sòlid de centrifuga (23%).

Actualment, el fertilitzant orgànic s’obté a partir de compostar conjuntament el sòlid de premsa i el sòlid de centrífuga. Aquest sistema permet recuperar el 26% de la matèria seca inicial com a compost, un valor que l’estudi de la unitat mixta IRTA-UPC pretén millorar pel que fa a l’eficiència de recuperació de massa i de nutrients que poden reutilitzar-se com a adob. Les opcions presentades parteixen de les diferències físico-químiques dels dos tipus de sòlids obtinguts de la digestió anaeròbica. El primer procés alternatiu proposa l’ús directe del sòlid de centrífuga com a fertilitzant orgànic i compostar a part el sòlid de premsa. La hipòtesi de treball és que el sòlid de centrífuga es un producte que es pot utilitzar directament com a fertilitzant. El segon procés proposa compostar els dos sòlids per separat amb l’objectiu d’obtenir dos productes de qualitat. Les proves fetes fins el moment demostren que els processos proposats permeten recuperar més matèria seca que el sistema utilitzat actualment: un 47% en l’opció de l’ús directe del sòlid de centrífuga i un 37% en el compostatge del sòlids per separat.

Els canvis en el procés actual comporten també canvis en la recuperació de nutrients i en les característiques dels productes obtinguts. Amb la primera proposta alternativa es recuperen més macro i micronutrients, però també més metalls pesants (plom, níquel i cadmi) que amb el sistema actual. Amb la segona alternativa es recuperen menys macronutrients, micronutrients i metalls pesants que en la primera alternativa, però més que en el procés actual. L’estabilitat de la matèria orgànica del sòlid de centrífuga és inferior a la obtinguda amb els productes compostats, però queda dins de l’interval d’estabilitat d’altres fertilitzants orgànics. En tot cas, els productes obtinguts dels tres processos d’estudi es classifiquen dins de la categoria B de fertilitzants.♦

Notícia anterior
Notícia posterior