Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dissabte, octubre 21, 2017
Sou aquí: Home » Actualitat » Avui l’IPHES participa en l’organització d’una jornada de cuina premedieval de la Fundació Alícia i l’Associació Catalana de Bioarqueologia

Avui l’IPHES participa en l’organització d’una jornada de cuina premedieval de la Fundació Alícia i l’Associació Catalana de Bioarqueologia 

compartir

 

francesc-burjachs-llibres-p

La Fundació Alícia i l’Associació Catalana de Bioarqueologia (ACBA) han promogut conjuntament la Jornada Les arrels premedievals de la cuina catalana vista a través de la bioarqueologia en la qual també hi col·labora l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) que, a més, presenta una ponència sobre la dieta paleolítica a través de Francesc Burjachs (coautor), membre del comitè organitzador i investigador ICREA en aquest centre de recerca.

La jornada es farà avui 3 de novembre, a partir de les 9.30 h, a la seu de la Fundació Alícia, al Complex Món Sant Benet de Sant Fruitós de Bages. La ponència presentada per Francesc Burjachs, Jordi Nadal, Jordi Revelles i Lluís Garcia a les 11 h.

 

RESUM

Investigar la cuina del Paleolític no és gens fàcil, però de tota manera sabem d’alguns dels ingredients de què disposaven, com ara cargols, peixos, granotes, serps, ocells i aus, rosegadors en general (ratolins, esquirol…), conill i llebre, urs, cérvol, cabra salvatge, cabirol, senglar, cavall, elefants, etc., pel que fa a animals.

D’altra banda, el ventall és enorme respecte dels ingredients vegetals, repartits entre fulles (api, creixen, fonolls, escarola, enciam, màstec, col, armoll, bleda, verdolaga…), fruits i llavors (avellana, glans, faja, castanya, guixes…), flors o poncelles (carxofa…), rels, rizomes o tubercles (pastanaga, alls, cebes, naps, raves,…) o d’altres (medul·la de margalló…).

L’art de preparar les menges

Alhora, malgrat que les úniques evidències d’estructures culinàries conegudes fins ara al paleolític són les multifunció llars de foc i cubetes amb cendres i carbons, hem de pensar que hi ha hagut una evolució en les tècniques de preparar el menjar. Així, des dels nostres orígens carronyaires i sense cap mena de cuina, d’ençà la domesticació del foc, l’art de preparar les menges es degué anar tecnificant. De manera que des de la carn a la brasa i a l’ast, fins als rostits, hi ha d’haver força passos intermedis. En aquest sentit, la tecnificació culinària amb el concurs del foc (torrat a la llosa, bullit, fornejat, etc.) va fer que molts ingredients, que eren tòxics o tenien mal gust en fresc, passessin a ser comestibles.

En tot cas, no podem oblidar que moltes menges es poden preparar sense la intervenció del foc i que, per tant, hi poden haver plats (farinetes, galetes, etc., de fruits secs) ja inventats abans de la seva descoberta.

Tanmateix, pensem que al paleolític habitualment es devien consumir els productes que tenien més a mà, frescos, aquells en els que no s’hagués d’invertir massa energia en obtenir-los ni elaborar-los.♦

 

FOTOGRAFIA: L’investigador Francesc Burjachs. Fotògraf: Gerard Campeny/IPHES ©

Related posts: