Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dilluns, octubre 23, 2017
Sou aquí: Home » Actualitat » S’ha mort Antoni M. Badia i Margarit, un referent acadèmic i cívic de la llengua catalana. Antic Rector de la Universitat de Barcelona

S’ha mort Antoni M. Badia i Margarit, un referent acadèmic i cívic de la llengua catalana. Antic Rector de la Universitat de Barcelona 

compartir

B103060

Antoni Maria Badia i Margarit (Barcelona, 30 de maig de 1920- 16 de novembre de 2014) fou un filòleg i lingüista català especialista en història de la llengua i gramàtica catalana. Fou catedràtic i també Rector de la Universitat de Barcelona.

Va cursar els seus estudis d’ensenyament primari i batxillerat a la Mútua Escolar Blanquerna, dirigida pel pedagog Alexandre Galí i Coll, que li va infondre la preocupació pel llenguatge. Estudià als Estudis Universitaris Catalans, i es llicencià en filologia romànica per la Universitat de Barcelona el juny de 1943. Encetà els seus treballs d’investigador amb un estudi de morfologia històrica que constituí la seva tesi doctoral (1947). Posteriorment esdevingué catedràtic de Gramàtica Històrica de la Llengua Espanyola i, el 1987, de Llengua Catalana, i Rector de la Universitat de Barcelona del 1978 al 1986, data des de la qual en fou catedràtic honorari.

Com a catedràtic cal destacar la seva intensa activitat com a docent, fet que va comportar la formació d’una escola d’investigadors. Badia, d’altra banda, va prosseguir amb la seva recerca en el camp de la lingüística històrica, sobretot catalana, dins la gran tradició de Ramón Menéndez Pidal. Aviat s’inclinà també cap als estudis de dialectologia: primer, de l’aragonès, després, del català. S’especialitzà en geografia lingüística, i en aquest terreny desenvolupà una intensa activitat en les tasques inicials de la confecció d’un Atles lingüístic del domini català. L’onomàstica també va ser cultivada per Badia i, en aquest terreny, cal remarcar la seva atenció especial als elements botànics de la toponímia.

Cal destacar que va ser professor visitant a Munic, Heidelberg, Georgetown, Wisconsin i la Sorbona a París. Era doctor honoris causa per diverses universitats, entre les quals Salzburg, Tolosa, Rovira i Virgili, la Sorbona, Salzburg, Universitat de Perpinyà Via Domícia i les Illes Balears.

També va ser president de la Société de Linguistique Romane (després, president d’honor), president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, primer president de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, primer president del Grup Català de Sociolingüística, president d’honor del II Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes a Amsterdam (1970), de la North American Catalan Society i de la Deutsch-Katalanische Gesellschaft, i president del Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986).

Fou responsable de l’àrea de lingüística de la Gran Enciclopèdia Catalana, president de la Fundació Artur Martorell, director de la revista Estudis Romànics i va pertànyer a diversos consells editorials de revistes de filologia catalana (Caplletra, Catalan Review, Llengua & Literatura i Treballs de Sociolingüística Catalana).

Actualment, era membre de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i corresponent de diverses acadèmies entre les quals la Real Academia Española. També va ser membre honorari de l’American Association of Teachers of Spanish and Portuguese. Cal destacar que va ser president de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1973-76) i president del Grup Català de Sociolingüística des del 1974.

La seva obra científica inclou més de sis-cents títols, amb més de cinquanta llibres. Contava amb nombrosos premis i reconeixements com la Creu de Sant Jordi (1986), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2003) i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2012).♦

 L’IEC recorda Badia i Margarit com “professor de gairebé tots els mestres de lingüística i toponímia d’avui en dia”

 “Antoni Maria Badia i Margarit va obrir el rectorat de la UB i la universitat a la gent jove després d’anys de rectors acadèmics, funcionaris o franquistes”. Així s’ha referit el president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Joandomènec Ros, del filòleg i lingüista Antoni Maria Badia i Margarit (1920-2012). El catedràtic ha destacat el paper que Badia i Margarit va tenir no només en l’àmbit de la defensa del català sinó en la modernització de la Universitat de Barcelona. “Era un expert, un erudit”, ha destacat. Segons Ros, el filòleg ha estat el professor de gairebé tots els actuals mestres de “lingüística, sociologia o toponímia”.♦

Related posts: