PUBLICITAT

Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

Avui comença un workshop a la UPF que analitza les relacions entre la ciència i el règim franquista prenent el CSIC com a referència

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

 csic_franco

” 75 años del CSIC. Ciencia y poder en la España de Franco: Continuidades, Rupturas, Actores y Discursos” és el títol del congrés organitzat pel Seminari d’Història de la Ciència del Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, amb motiu de la celebració, aquest 2014, dels 75è aniversari de la creacio del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), fundat l’any 1939.

La trobada, oberta a tothom, tindrà lloc els dies 27 i 28 de novembre a l’auditori de l’edifici Mercè Rodoreda del campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, amb la participació de prop d’una vintena d’experts historiadors de la ciència provinents de diferents universitats de l’Estat i de centres de recerca, entre els quals el propi CSIC, que presentaran les seves recerques més actuals.

Després d’una petita introducció (27 de novembre, 9.00 h), Jesús Pérez González, investigador del PRBB, pronunciarà la primera ponència “¿Qué era el Consejo de Investigaciones Científicas durante el franquismo?”, que explicarà la trajectòria del CSIC durant aquest període.

El CSIC va ser la institució científica emblemàtica del franquisme, i ha vertebrat gran part de recerca espanyola de la major part de disciplines fins a l’actualitat, tant fonamental com aplicada. Així, prenent al CSIC com a objecte de reflexió, la trobada analitzarà les relacions entre la ciència en un sentit ampli i el règim franquista.

El workshop deixarà palès el buit (malgrat algunes excepcions) que la historiografia política i social sobre l’Espanya del franquisme ha deixat a l’hora de considerar la ciència i els seus actors com a elements protagonistes en la constitució de l’estat franquista: no debades, aquest estat va arribar entendre que la ciència i la tècnica podien ser motors de desenvolupament econòmic i social, i d’articulació política i identitària.

L’actuació de la comunitat científica en el nou context polític i respecte a la ruptura que va suposar la victòria de Franco, i la seva adaptació als nous entorns; l’establiment d’opcions tecnològiques que reflecteixen les tensions dins del règim, o la generació del discurs franquista sobre la ciència i la seva articulació en la ideologia franquista, són alguns dels principals aspectes que es tractaran.

Participació dels professors de la UPF

A banda de l’organització a càrrec del seminari d’Història de la Ciència, els professors de la UPF tenen un paper destacat tant en el comitè científic com en el programa de ponències. Així, Antoni Malet i Albert Presas (aquest darrer és el coordinador del worksop) formen part del seu comitè científic.

Albert Presas, a més, també hi pren part com a ponent, amb “Un programa paperclip periférico: los esfuerzos del primer franquismo para acceder a la tecnología alemana” (28 de novembre, a les 10.45 h), i a l’aparat de presentació de conclusions (28 de novembre, 16.00 h). Finalment, Marició Janué, investigadora de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives, impartirà “Relaciones culturales en el “Nuevo Orden”: la Alemania nazi y la España de Franco” (27 de novembre, 12.30 h).♦

Notícia anterior
Notícia posterior