Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|divendres, desembre 15, 2017
Sou aquí: Home » Docència » La batalla de veterinària a Catalunya / UAB / UdL (Primera entrega)

La batalla de veterinària a Catalunya / UAB / UdL (Primera entrega) 

compartir

veterinaris 2

El món de la docència universitària en veterinària de Catalunya està en peu de guerra, LO CAMPUS DIARI comencem a publicar tota la documentació que elaboren els seus protagonistes, sense posar ni treure una coma. Més endavant expressarem la nostra línia editorial sobre aquesta temàtica.

 

COMUNICAT INSTITUCIONAL DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA (17 desembre 2014):

  

Els veterinaris catalans qüestionen la creació d’una nova titulació de veterinària a Catalunya

Estudiants, docents i professionals de la veterinària s’han concentrat aquest migdia davant la Facultat de Veterinària de la UAB per denunciar l’apertura de nous centres arreu de l’Estat. Segons els manifestos llegits per la degana i per un alumne representant del Consell d’Estudiants, noves facultats són “innecessàries, saturaran el mercat laboral, malbarataran la professió i incrementaran la despesa pública”.

La setmana passada la “Conferencia de Decanos y Decanas de Veterinaria de España” (CDVE) va posar de manifest la seva preocupació per l’anunci de la pròxima obertura de cinc noves facultats a Espanya, una d’elles de caràcter públic a Catalunya. Segons dades de l’Associació Europea d’Institucions d’Ensenyament Veterinari (EAEVE, per les seves sigles en anglès) i de la Federació de Veterinaris d’Europa (FVE) només cal una facultat per cada 7-10 milions d’habitants.

Per tant, les necessitats de Catalunya pel que fa al nombre de veterinaris quedarien cobertes per la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquesta facultat ofereix 115 places per a alumnes de nou ingrés i 30 places per a estudiants provinents del grau de Ciència i Salut Animal de la Universitat de Lleida (segons el conveni establert entre la UAB i la UdL), el que fa un total de 145 alumnes nous per any. Des del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya s’afirma que no calen més facultats de veterinària a Catalunya i que la creació d’una nova titulació al territori saturarà el mercat laboral, fet que portarà a un malbaratament de la professió i a un increment en la taxa d’atur.

Els estudis de Veterinària són els més costosos de tot el sistema universitari: la posada en marxa d’una nova Facultat de Veterinària requereix una inversió inicial d’uns 15 milions d’euros, i el seu manteniment dins dels nivells que marca o demana l’EAEVE ronda els 8-10 milions anuals. A diferència d’altres graus de ciències de la salut, com Medicina, on els estudiants poden utilitzar els centres i hospitals de la xarxa pública de salut per a la seva formació, les instal·lacions que es requereixen per a impartir els estudis de veterinària, que van des d’una granja docent veterinària, una planta pilot de tecnologia dels aliments a un hospital clínic veterinari obert les 24 hores del dia, s’han de fer expressament per a aquesta finalitat. En el cas de la UAB, l’actual model de finançament no contempla aquestes necessitats, fet que provoca un dèficit continuat en l’aportació provinent de la Generalitat de Catalunya d’aproximadament 800.000 euros al 2014 i és la pròpia UAB la que, amb els seus recursos, cobreix aquest dèficit per tal de garantir la qualitat dels estudis de Veterinària. Les taxes universitàries que paguen els estudiants cobreixen entorn del 12-15% del cost total dels estudis (11.000 euros/any en el cas de la titulació de Veterinària), i la resta  ha de sortir de l’aportació dels pressupostos públics. 

Les facultats de Veterinària europees estan sotmeses de forma periòdica al sistema d’homologació i acreditació europea establert per l’EAEVE, que avalua el compliment d’uns estàndards mínims per tal de garantir la qualitat dels estudis. Aquest sistema contempla nombrosos indicadors com, per exemple, l’adequació de les instal·lacions, el nombre de casos clínics per estudiant a l’any o les característiques del professorat que imparteix la docència  (el 70% del professorat ha de ser veterinari). La Facultat de Veterinària de la UAB, que té l’acreditació europea des de 2007, tornarà a ser avaluada per l’EAEVE l’any 2017. La desaparició de partides que permetien el manteniment de les infraestructures i la paralització de forma indefinida la segona fase de remodelació del Hospital Clínic Veterinari, que tenia un pressupost aproximat de uns 2,5 milions d’euros, posen en perill la renovació d’aquesta acreditació ja que un Hospital Clínic Veterinari a ple rendiment es clau per mantenir-la. Per posar un exemple, la Facultat de Veterinària de la Universitat de Lleó ha suspès recentment la seva avaluació pel baix volum de casos clínics anuals amb animals de companyia i la baixa activitat del servei d’urgències hospitalàries tot i oferir una docència ben avaluada.

Si es perd l’acreditació i amb més centres per habitants que els recomanats, Catalunya s’englobaria en el conjunt de països que, com Itàlia o Portugal, tenen sobredimensionats els estudis de veterinària. Justament Itàlia ha anunciat recentment que clausurarà tots aquells centres que al 2019 no estiguin acreditats per l’EAEVE. Els països del nord, per contra, aposten per tenir un únic centre per a formar els veterinaris que realment necessiten. D’aquesta manera es poden destinar els recursos econòmics que calen per assegurar una formació de qualitat i uns excel·lents professionals que vetllin per la salut animal i de les persones.♦

Manifest de la Facultat de Veterinària de la UAB … CLICAR AQUÍ

Manifest Consell d’Estudiants de la Facultat de Veterinària de la UAB … CLICAR AQUÍ

 

Related posts: