Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|diumenge, agost 18, 2019
Sou aquí: Home » Recerca » La contaminació per microplàstics arriba a les regions oceàniques més remotes / Universitat de Barcelona

La contaminació per microplàstics arriba a les regions oceàniques més remotes / Universitat de Barcelona 

compartir

Plast_02

Un estudi amb participació d’experts de la Universitat de Barcelona alerta de l’alta concentració de microplàstics a les grans fondalades marines

En alguns fons marins poden trobar-se fins a quatre mil milions de fibres microscòpiques de plàstic per cada quilòmetre quadrat, segons revela un estudi publicat per la Royal Society Open Science en què participen els experts Anna Sànchez-Vidal, Miquel Canals i Antoni Calafat, del Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la UB.

El misteri dels plàstics al mar

La brossa marina és un greu problema mediambiental que afecta ecosistemes costaners i oceànics de tot el planeta i fins i tot a les parts més profundes i remotes de l’oceà s’hi pot trobar la petjada contaminant de l’activitat humana. Tal com explica la investigadora Anna Sànchez-Vidal, que ha encapçalat la participació de l’equip d’experts del Grup de Recerca Reconegut de Geociències Marines de la UB en aquest estudi, «la concentració de fibres microscòpiques de plàstics (raió, polièster, etc) als fons marins profunds és fins a quatre vegades més alta que a profunditats menors. De fet, el nostre estudi aclareix el que podíem anomenar com ‘el misteri dels plàstics’ al mar, ja que estudis recents mostraven que l’abundància de plàstics surant a la superfície de l’oceà era menor de l’esperada. Alguna cosa no quadrava. On era tot el plàstic que anava a parar als oceans?

«El nostre estudi -continua Sànchez-Vidal- demostra que les ingents quantitats de plàstic que no se sabia on eren, en realitat s’havien esmicolat en fibres microscòpiques que s’han anat acumulant, i continuen fent-ho, en els fons marins, des de l’Antàrtida fins l’Àrtic, és a dir, molt i molt lluny de les àrees de procedència i, per tant, a escala planetària»

Els resultats d’aquest estudi són altament rellevants en el context de la Directiva Marc sobre l’Estratègia Marina de la Unió Europea i d’altres iniciatives d’abast global, ja que la presència, la composició i els impactes de les deixalles de tot tipus -en particular, dels productes plàstics- en els hàbitats marins és un dels indicadors del bon estat ambiental dels oceans, una temàtica en què la Unió Europea està fermament compromesa en l’horitzó de l’any 2020. Tal com explica el catedràtic Miquel Canals, que és cap del GRC Geociències Marines de la UB, «aquest estudi, en concret, és una contribució del projecte PERSEUS, finançat per la Comissió Europea centrat en la recerca ambiental orientada a l’establiment de polítiques de gestió als mars del sud d’Europa, finançat per la Comissió Europea».

Una amenaça per als ecosistemes d’aigües profundes

A més de l’equip de la UB, en el nou estudi també col*laboren científics de la Universitat de Plymouth i del Museu d’Història Natural de Londres. En el treball, s’han analitzat mostres de sediments i coralls profunds recollits a 16 punts de mostreig a la Mediterrània, l’Atlàntic nord-oriental, l’Àrtic i l’Índic meridional. Tal com explica la Dra. Lucy Woodall, zoòloga del Museu d’Història Natural de Londres, i primera autora de l’estudi, «és alarmant trobar nivells tan alts de contaminació, sobretot quan no es coneix l’efecte complet d’aquests plàstics sobre el delicat equilibri dels ecosistemes d’aigües profundes».

Raió, polièster i poliamides als fons marins

Raió, polièster, poliamides, acetat i material acrílic són alguns dels compostos més abundants a les mostres obtingudes de les fondalades marines objecte de la recerca. Segons Richard Thompson, professor de la Universitat de Plymouth i coordinador de l’estudi, «els grans fons marins abasten més de 300 milions de quilòmetres quadrats a la Terra. Per això, la descoberta de microplàstics a les àrees estudiades suggereix que el seu impacte podria ser encara més perjudicial del que es pensa sobre l’hàbitat marí».

Cal recordar que els experts del Grup de Recerca Consolidat de Geociències Marines de la UB dirigit per Miquel Canals també van participar en un recent estudi que alertava de l’impacte de la brossa marina d’origen humà (ampolles, bosses de plàstic, xarxes de pesca, etc) en les parts més profundes dels oceans.♦

Related posts: