Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

Alumnes en pràctiques de la Universitat de Barcelona descobreixen un gran fossat de més de 2.200 anys d’antiguitat a Valls

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

Fossat_Estudiant_practiquesUB

Estudiants del grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona han descobert les restes d’una construcció ibèrica a Valls.

A finals del mes d’octubre els alumnes van localitzar un fossat de més de 2.200 anys d’antiguitat que defensava la ciutat ibèrica del Vilar de Valls, sota l’actual municipi a l’extrem est, on ara hi ha edificis i l’estació ferroviària.

Segons els investigadors Jaume Noguera, del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la UB, i Jordi López, de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, directors de l’excavació, aquest assentament podria haver estat destruït pels romans durant la Segona Guerra Púnica (218-202 aC), que va enfrontar Roma i Cartago per l’hegemonia de la Mediterrània.♦

 

NOTICIA AMPLIADA:

Estudiants del grau d’Arqueologia de la UB han descobert les restes d’una construcció ibèrica durant les pràctiques de l’assignatura Metodologia Arqueològica I. El dies 28 i 29 d’octubre, els alumnes van localitzar un fossat de més de 2.200 anys d’antiguitat que defensava la ciutat ibèrica del Vilar de Valls, sota l’actual municipi de Valls (Alt Camp).

Segons els investigadors Jaume Noguera, del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la UB, i Jordi López, de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, directors de l’excavació, aquest assentament podria haver estat destruït pels romans durant la Segona Guerra Púnica (218-202 aC), que va enfrontar Roma i Cartago per l’hegemonia de la Mediterrània.

Tècniques geofísiques per a la recerca arqueològica

En el marc de les pràctiques del grau, un centenar d’estudiants van dur a terme prospeccions a peu, amb detectors de metalls, fotografia aèria i prospeccions geofísiques a la zona del Vilar de Valls. Els resultats d’una de les tècniques de prospecció utilitzades —les tomografies elèctriques— van evidenciar una anomalia en el subsòl. Es tracta d’una tècnica no destructiva, realitzada amb el suport de professors i investigadors del Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica de la UB, que analitza els materials dels subsòl en funció del seu comportament elèctric, i els diferència segons la resistivitat.

A partir d’aquests resultats, a finals del mes de desembre es va fer un sondeig que ha confirmat que es tracta d’un enorme fossat que defensava pel nord la ciutat ibèrica del Vilar de Valls. El fossat podria tenir una amplada de catorze metres i gairebé cinc metres de profunditat, i una longitud superior als quatre-cents metres.

 Rere la petjada de les guerres púniques

Les pràctiques dels alumnes del grau d’Arqueologia aprofiten en aquest cas la infraestructura del projecte de recerca Guerra i conflicte al nord-est de la península Ibèrica en època romanorepublicana (segles III-I aC), dirigit per Jaume Noguera, i finançat per la Fundació Privada Mútua Catalana i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de l’Ajuntament de Valls.

«Aquest projecte planteja com un dels seus objectius la prospecció sistemàtica de la zona, ja que els indicis recuperats fins ara (monedes cartagineses, projectils de plom…) indiquen la presència de contingents militars punicocartaginesos en el marc de la Segona Guerra Púnica a la península Ibèrica», descriu Jaume Noguera.

Durant aquest enfrontament, les comarques meridionals de l’actual Catalunya van constituir un dels espais d’operacions més importants del conflicte. El general cartaginès Hanníbal Barca havia travessat els Pirineus i els Alps amb un potent exèrcit i amenaçava Roma. Els cartaginesos maldaven per consolidar el seu domini al corredor mediterrani i poder garantir una via de subministrament a les seves tropes. Però Roma va tallar aquesta possibilitat en el seu contraatac, en què va assolir diferents victòries contra els cartaginesos. Finalment, els romans van assaltar i capturar Cartago Nova el 209 aC, la principal base cartaginesa a la Península.

Vestigis de la derrota de Cartago

La presència cartaginesa a la zona de l’actual Tarragona i la destrucció violenta de l’assentament del Vilar de Valls podrien estar relacionats amb una d’aquestes batalles descrites a les fonts antigues. Així, després del desembarcament del general romà Gneu Corneli Escipió, oncle de l’Africà, a Empúries l’estiu del 218 aC, les tropes romanes van derrotar un contingent d’11.000 cartaginesos deixats a la rereguarda per Hanníbal Barca, a prop d’una població anomenada Kissa o Cissis. «Després de la batalla, els legionaris romans van assaltar i destruir el campament cartaginès i la població ibèrica, potser la que hi ha situada sota l’actual ciutat de Valls», explica Jaume Noguera.

El projecte preveu continuar les prospeccions geofísiques amb l’objectiu de delimitar l’antiga ciutat, que podria abastar entre sis i vuit hectàrees, i seleccionar una zona on es puguin iniciar les excavacions arqueològiques.♦

 

 IMATGE: Alumnes del grau d’Arqueologia de la UB durant una de les sessions pràctiques de prospecció geofísica. © UB

Notícia anterior
Notícia posterior