Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dilluns, abril 22, 2019
Sou aquí: Home » Espai Temàtic Quinzenal » Mor el poeta i catedràtic de filosofia grega Carles Miralles

Mor el poeta i catedràtic de filosofia grega Carles Miralles 

compartir

Carles-Miralles-_-Foto-Pere-Virgili (1)

Aquest dijous a la matinada (29/01/2015) ha mort als 70 anys el poeta i catedràtic de filosofia grega de la Universitat de Barcelona Carles Miralles. Entre la seva obra destaquen títols com ‘Camí dels arbres i de tu’ i ‘La ciutat dels plàtans’. Miralles va ser membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1991, també va ser el primer president de la seva filial, la Societat d’Estudis Clàssics, i secretari general de l’Institut (1998-2002). Entre el 1981 i el 1986 va ser vicerector de la Universitat de Barcelona, on havia fet de professor durant dècades. Miralles va ser homenatjat per la universitat aquest octubre, coincidint amb la seva jubilació. Abans de l’estiu va patir un ictus, del qual encara no s’havia recuperat.♦

 FOTOGRAFIA: Pere Virgili ©

 

L’IEC lamenta la mort de Carles Miralles i en destaca la faceta de traductor al català dels clàssics grecs

 L’Institut d’Estudis Catalans també ha lamentat la mort de Carles Miralles. La presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, M. Teresa Cabré, ha destacat la seva faceta de traductor al català dels clàssics grecs. A través d’un comunicat, Cabré ha valorat especialment que “Miralles va estar sempre compromès amb les successives edicions del Diccionari”.

El catedràtic va ser membre de la Secció Filològica de l’IEC, secretari general de l’IEC entre el 1998 i el 2002 i primer president de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics.♦

 

 Bibliografia de l’obra poètica de Carles Miralles

 1965 La terra humida. Barcelona, Premi Amadeu Oller.

1967 On m’he fet home.

1981 Camí dels arbres i de tu. Per fi la tortuga (recull de poesia i prosa). Barcelona, Proa.

1991 La mà de l’arquer. Barcelona, Columna.

1995 La ciutat dels plàtans. Barcelona, Quaderns Crema.

1998 Set poetes neogrecs, Antologia, Edicions 62.

2002 D’aspra dolcesa (Poesia 1963-2001) (recull de la seva poesia). Barcelona, Proa.

2008 No me n’he anat. Barcelona, Edicions 62.

2008 Sota el signe del fènix, Lleonard Montaner Editor.

2009 L’ombra dels dies roja, Edicions 62.

 

POEMES

Quan és l’hora de néixer, sempre

hi ha un crit, com una espasa

fendint la fosca. Miro

 a través dels vidres, amb ulls

que respiren assossegats.

Es lleva l’aurora enllà de la boira.

Vetllo, insomne,

la placidesa que l’esforç

ha deixat als teus membres.

El món és fang encara humit, que surt

del torn i espera el do del sol.

 

Carles Miralles. Del poemari : “De Camí dels arbres i de tu”, 1981.

 

 

Ambulància al carrer

Han sortit al balcó, els seus veïns,

i els veu de la llitera, quan el fiquen

dins de l’ambulància i tem morir.

És la casa on va néixer i on, durant

tants i tants d’anys, tret del temps de la guerra,

ha viscut; i ara li ve al cap el dia

que es va casar, recorda que en pujar

al cotxe que l’esperava al carrer

havia mirat cap amunt i havia

vist als balcons els veïns que el miraven.

Ara ho recorda i sent, lluny, la sirena

del vehicle que el porta, i li sembla

que sap el lloc de la ciutat on és.

Sempre ha estimat la ciutat, i la casa,

que era tan buida, els últims anys, des que ella

es va morir, i ara veu que les perd,

també ell, la ciutat

 i la casa on ha viscut.

 

Carles Miralles. Del poemari: “De La ciutat dels plàtans”, 1995.

Related posts: