Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|diumenge, abril 21, 2019
Sou aquí: Home » Actualitat » El Consell de Ministres espanyol aprova una nova ordenació dels ensenyaments universitaris POSTURA INSTITUCIONAL i REACCIONS

El Consell de Ministres espanyol aprova una nova ordenació dels ensenyaments universitaris POSTURA INSTITUCIONAL i REACCIONS 

compartir

3 2

El Consell de Ministres espanyol, a proposta del ministre d’Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, va aprovar aquest   divendres (30/01/2015) el Reial Decret pel qual es modifica el Reial Decret 1393/2007, de 29 d’octubre, que estableix l’ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, així com el Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat.

GOVERN ESPANYOL

Nota institucional: CONTINGUT DEL REIAL DECRET

 

Graus entre 180 i 240 crèdits, Màster entre 60 i 120 crèdits

En el procés d’adaptació dels seus sistemes d’educació superior a Bolonya, la major part dels països van adoptar un sistema flexible mitjançant el qual les titulacions de Grau poden tenir entre 180 i 240 crèdits i les de Màster entre 60 i 120 crèdits. Per tant, en la majoria dels països europeus conviuen Graus de 3, 4 i més anys de durada i Màster d’1 i 2 anys.

Per contra, Espanya va adoptar un sistema rígid, segons el qual, els Graus tenen 240 crèdits i el Màster 60. Això suposa 4 anys de Grau i 1 de Màster, contra el criteri dels que demanaven llavors la flexibilitat que aquest Reial Decret proporciona.

La mateixa Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles va proposar una durada flexible dels Graus en el seu informe de 2006:

“Podria optar per una posició més flexible en la qual existissin Graus entre 180 i 240 crèdits. No està clar que tots els Graus necessitin ni hagin de tenir una mateixa càrrega de crèdits. “

El sistema 4 + 1 escollit per Espanya és una raresa en l’àmbit europeu, ja que ens allunya de la resta d’Europa i que comparteixen molt pocs països: Xipre, Turquia, Armènia, Geòrgia, Grècia, Kazakhstan, Rússia i Ucraïna.

El Reial Decret aprovat pretén convergir amb la majoria dels països europeus que han desenvolupat sistemes universitaris de qualitat.

Autonomia universitària

El Reial Decret estableix que seran les pròpies universitats -dins del marc de la seva autonomia- les que decideixin quines Graus es poden reduir a 180 crèdits. Per tant, és un sistema voluntari per al qual no s’ha establert cap termini .

Es tracta de facilitar que les universitats que vulguin puguin implantar aquesta opció de manera gradual, i no d’imposar un canvi de model.

Flexibilitzar l’oferta universitària

L’estructura actual de titulacions universitàries únicament permet realitzar Graus de 240 crèdits, però amb aquest Reial decret s’aconsegueix una estructura més flexible de les titulacions universitàries a l’ establir forquilles d’entre 180 i 240 crèdits que permetran una formació multidisciplinar dels egressats, en permetre la utilització per part de les universitats de múltiples combinacions per configurar la seva oferta formativa, en funció de les competències a adquirir en cada titulació.

Atès que el grau es dirigeix ​​en major mesura a l’adquisició d’una formació generalista i el títol de Màster a una formació especialitzada,les universitats podran establir les combinacions Grau-Màster més idònies per a cada títol i assignar-los el nombre de crèdits ECTS més adequat .

Mobilitat i internacionalització

El fet que Espanya optés en el seu moment per un model rígid de 4 + 1 -molt diferent al sistema flexible pel qual van optar la major part dels països europeus- ha generat importants disfuncions en el reconeixement mutu de títols .

D’una banda, facilitarà als estudiants espanyols la realització de Màster a l’estranger amb durades acords a les dels Màster impartits a Espanya.

D’altra banda, se solucionarà la problemàtica de l’estudiant espanyol que vol accedir a estudis de doctorat a l’estranger, i que es pot trobar amb el següent problema: que hi hagi cursat un Grau de 240 crèdits ECTS i un màster de 60 crèdits ECTS, mentre seus companys estrangers van cursar un Grau de 180 crèdits ECTS i un màster de 120 crèdits ECTS. Així, com els crèdits ECTS de nivell Màster tenen una major exigència, els estudiants espanyols es veuen abocats a cursar complements formatius (de nivell Màster), si volen realitzar estudis de doctorat a les Universitats estrangeres d’Estats que formen part de l’EEES .

L’estratègia d’internacionalització de les universitats espanyoles té com un dels seus fins incrementar els seus ràtios d’alumnes estrangers, el que es pot aconseguir si l’ordenació dels estudis universitaris a Espanya guarda certa similitud amb l’ordenació en els països que formen part de l’Espai Europeu d’Educació Superior.

Per això, s’espera que aquest Reial Decret faciliti l’accés d’alumnat estranger a les nostres universitats , així com l’establiment d’acords per a l’obtenció de dobles títols (grau o màster) entre una universitat espanyola i una universitat europea.

La titulació universitària de Grau és la que permet l’accés a la vida professional

No es rebaixen els nivells de formació de la població universitària, ni s’obligarà els alumnes a cursar titulacions de Màster.

Les titulacions de Grau són les que permeten l’accés al mercat de treball per regla general: només en el 10% dels supòsits es requereix cursar un màster per accedir a un lloc de treball.

Si el graduat universitari s’incorpora al mercat de treball i desitja continuar la seva formació universitària en un moment posterior, ho podrà fer cursant el corresponent Màster. La titulació de Màster li donarà una formació especialitzada i sempre relacionada amb el treball que està exercint, però que només és exigida com a requisit imprescindible en el 10% dels supòsits: el restant 90% dels titulats pot accedir a un lloc de treball només amb un Grau universitari .

Implantació progressiva dels títols

Les universitats podran començar a implantar les titulacions de Grau de menys de 240 crèdits ECTS a partir de l’entrada en vigor del Reial decret.

Així, la implantació de títols no ha de produir-se necessàriament en el curs 2015/2016, sinó que la universitat pot optar per una implantació progressiva .

Implantació voluntària, el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport garanteix l’autonomia universitària

En cap cas les universitats estan obligades a implantar titulacions de Grau de menys de 240 crèdits ECTS, ja que el Reial Decret introdueix una possibilitat en el sistema universitari espanyol, però no una obligació.

La introducció de títols de Grau de 180 crèdits ECTS es fa amb caràcter voluntari per tal de potenciar al màxim la autonomia universitària garantida per la Constitució .

L’accés als estudis de doctorat es podrà fer amb 300 crèdits ECTS, cursats entre les dues titulacions (Grau i Màster)

Aquest aclariment -que s’incorpora al Reial decret és essencial per dissipar els dubtes que, en l’actualitat, existeixen a les universitats sobre el nombre de crèdits necessaris en cada nivell per accedir als estudis de doctorat: el Reial decret aclareix que, amb caràcter general, per a l’accés a un programa oficial de doctorat serà necessari estar en possessió dels títols oficials espanyols de grau o equivalent i de Màster universitari o equivalent, sempre que s’hagin superat almenys 300 crèdits ECTS en el conjunt d’aquestes dues ensenyaments .

Conseqüències per a les famílies: estalvi econòmic i facilitar l’accés al mercat de treball

D’una banda, el 30% de les titulacions, com les relacionades amb Enginyeria i Arquitectura o Ciències de la Salut, estan sotmesos a normativa europea o nacional que fixa la seva durada, pel que no es veuran afectades per aquest Reial decret .

En aquelles titulacions per a les quals les universitats opten per reduir a 180 crèdits dels Graus, el 70% restant, els estudiants s’estalviaran el pagament de taxes d’un any complet. A més, els estudiants s’estalviaran els costos associats a cursar estudis universitaris, com ara el transport, l’allotjament, la manutenció, etc. Finalment, es podran incorporar al mercat de treball un any abans i començar a rebre ingressos . Tenint en compte el que els alumnes s’estalviarien en el pagament de les taxes d’aquest any, s’estima que l’estalvi anual per a les famílies seria de 150 milions d’euros .

D’altra banda, ja que només un 20% dels alumnes opta per cursar un màster no habilitant, i aquests no necessàriament s’incrementaran a 120 crèdits (la decisió li correspon a cada universitat), només un nombre reduït veuran lleugerament incrementat el cost.

El projecte va rebre el vistiplau de la Conferència General de Política Universitària

La Conferència General de Política Universitària va aprovar el 24 de juliol del 2014 amb la pràctica unanimitat dels seus membres la proposta de Reial Decret.

Dictamen del Consell d’Estat

-El Consell d’Estat afirma que “(…) s’han observat les prescripcions generals del procediment d’elaboració de disposicions administratives, seguint els tràmits essencials previstos (…) “.

-El Dictamen afirma que “(…) hi ha prou base normativa i el rang de la norma projectada -Reial decret és adequat (…) “.

-No Hi ha cap observació qualificada pel Consell d’Estat com de caràcter essencial. Les millores tècniques proposades pel Consell d’Estat han estat incloses en el text final del Reial decret.

- El Consell d’Estat avala la reforma projectada en tant que assenyala que “(…) Cap objecció es formula a aquesta modificació introduïda per l’apartat primer de l’article 1 del Projecte que està en connexió amb la resta de la reforma, en concret amb el nou paràgraf segon de l’article 12.2 i amb el reformat article 15, quan es pretén introduir mecanismes que garanteixin que la formació del Grau sigui generalista i els continguts del Màster s’orienten cap a una major especialització “.

-El Dictamen al·ludeix expressament a la motivació recollida en l’expedient, a l’indicar que “(…) Segons es reflecteix en l’expedient, l’actual model conegut com” 4 + 1 “, és a dir, 4 anys de Grau (equivalent a 240 crèdits ECTS) i 1 de Màster no està en sintonia amb la majoria dels països de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) i, segons diu el propi preàmbul del Projecte, la modificació que s’introdueix (permetre el model 3 + 2, és a dir 3 anys pel Grau i 2 anys per al Màster) contribuirà a la internacionalització de les universitats i evitaria els actuals problemes de reconeixement de títols “.♦

 

——————————————————————————

GENERALITAT DE CATALUNYA

La Generalitat de Catalunya valora positivament l’autorització per impartir graus universitaris de 3 anys, aprovada per l’Estat

El secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, Antoni Castellà, ha valorat avui positivament l’aprovació del decret estatal que autoritza a les universitats a impartir graus de 3 anys, a partir del pròxim curs 2015-2016. Castellà ha recordat que es tracta d’una “reivindicació històrica” de Catalunya i ha subratllat el fet que el nou decret incideix en la flexibilitat del sistema universitari perquè “no hagués tingut cap sentit  passar estrictament a graus de 180 crèdits”.

Castellà ha destacat que l’autorització per impartir graus de 3 anys es traduirà “en una major autonomia pel sistema universitari català” que podrà decidir com articula l’oferta de titulacions per tal d’incrementar “la qualitat i la internacionalització”. Precisament, el secretari d’Universitats i Recerca ha incidit en què aquesta decisió ens equipara a Europa “on hi ha sistemes de 3 anys, sistemes que combinen els graus de 3 i 4 anys, però en cap cas sistemes únicament de 4”.

A partir de l’aprovació del nou decret, en el sistema universitari català podran conviure els actuals graus de 4 anys amb una nova oferta de 3 anys. En aquest sentit, el secretari d’Universitats ha destacat l’acord existent entre el Govern i els 12 rectors de les universitats catalanes, en el marc del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), per obrir un debat sobre el model d’implementació dels graus de 3 anys i en quins àmbits de coneixement s’oferirien estudis de 180 crèdits. L’objectiu final és que, tot i respectant l’autonomia universitària, es consensuï una oferta de sistema, un model de país.

Un debat que “en qualsevol dels casos preservarà que el model sortint no tingui cap perjudici econòmic per a l’estudiant”. Així, Castellà ha recordat el compromís amb el Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT) per consultar-los prèviament en les decisions que s’adoptin en el marc del CIC.

El secretari d’Universitats i Recerca ha incidit, especialment, en què l’aprovació del decret estatal no significa un canvi de sistema cap a l’anomenat 3+2. Castellà ha explicat que “conviuran els graus de 3 i 4 anys, amb màsters d’1 i 2 anys”. Una flexibilització que és “l’instrument d’autonomia que necessitem en un sistema d’alta qualitat i molt internacionalitzat com el de Catalunya”.

Tot i que el pròxim curs 2015-2016 ja es podria oferir algun grau de 180 crèdits, Castellà ha indicat que l’aplicació efectiva serà el curs 2016-2017.

Pel que fa a les professions regulades, com ara educació o enginyeries, el nou decret, tal i com recullen la majoria dels països europeus, s’hauria de complementar amb normes especifiques.♦

 

———————————————————————————-

 

UNIVERSITAT DE BARCELONA

 La UB no acceptarà que es carregui un cost més alt als estudiants per la reforma del sistema universitari

La Universitat de Barcelona ha afirmat que no pot fer una valoració positiva de la reforma del sistema universitari, aprovada aquest divendres el govern espanyol i que permet a les universitats oferir carreres de tres anys de grau més dos de màster. En un comunicat, la UB assegura que el Reial decret aprovat no ha tingut en compte ni ha avaluat les problemàtiques que generarà i els seus efectes. En aquest sentit, ha expressat que tem la possible afectació que pugui tenir el Reial decret en la igualtat d’oportunitats dels alumnes i ha assegurat que no acceptarà que es carregui un cost més alt als estudiants per un canvi en l’estructura acadèmica.♦

 

COMUNICAT del rectorat de la Universitat de Barcelona en relació amb el Reial decret d’Ensenyaments Universitaris oficials

Aquest matí (30/01/2015), representants sindicals de la Universitat de Barcelona han lliurat al rector de la Universitat, Dídac Ramírez, un comunicat sobre el Reial decret llei aprovat avui en Consell de Ministres. A través d’aquest comunicat, el rectorat de la Universitat de Barcelona vol expressar el seu posicionament:

— La posició de la UB coincideix amb la posició mantinguda en la CRUE i la CASUE.

— La Universitat de Barcelona considera que la possibilitat d’implantar un recorregut acadèmic de tres anys de grau i un o dos anys de màster no és intrínsecament negatiu. El sistema universitari català ja va defensar en el seu moment aquest posicionament quan es va instaurar el procés de Bolonya.

— La Universitat de Barcelona, igual que la CRUE, la CASUE i el mateix dictamen del Consell d’Estat, considera, això no obstant, que no es pot emetre una valoració positiva d’un reial decret que no ha tingut en compte les peticions d’informació i en el qual, prèviament, no s’han avaluat les problemàtiques que generarà i els seus efectes.

— La UB també vol expressar la seva preocupació respecte a la possible afectació que pugui tenir el decret en la igualtat d’oportunitats dels alumnes. La diferència entre el preu d’un crèdit de grau i un de màster és de quinze euros. La Universitat no pot acceptar que es carregui un cost més alt sobre l’estudiant per un canvi en l’estructura acadèmica i vetllarà per a que així es defensi en el si del Consell Interuniversitari de Catalunya.

Aquest serà el posicionament que defensarà el rectorat de la Universitat de Barcelona en la reunió extraordinària de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) el proper dilluns 2 de febrer, tal com ja ha fet tot aquest temps.♦

 

———————————————————————————-

 SINDICATS

 COMUNICAT de les Centrals Sindicals

PROU REFORMES SENSE CONSENS AMB LA COMUNITAT UNIVERSITÀRIA

El govern del PP pretén aprovar una altra reforma del sistema universitari sense debat amb la comunitat universitària, sense debat polític ni social, sense una avaluació de la implantació de l’última modificació legislativa i sense una justificació creïble de les seves propostes.

Els canvis legislatius que ens ha imposat van començar el 2012 amb una modificació de la Llei Orgànica d’Universitats via Reial Decret-Llei que va augmentar els preus de les matrícules per apropar-les al cost real dels estudis, la qual va fer que s’incrementessin significativament en moltes comunitats; va establir una nova regulació de la dedicació docent del professorat i va incorporar diverses regulacions per a què les comunitats autònomes limitin i controlin la despesa de les universitats.

Va continuar fixant nous requisits per a la concessió de beques i ajudes a l’estudi i implantant una fórmula de càlcul que implica la disminució de les quanties. A més, les successives lleis de pressupostos generals de l’estat i de les comunitats autònomes van establir noves retallades en els fons destinats a beques i en les transferències corrents per a les universitats, i van imposar noves limitacions per a la contractació de personal amb la imposició d’una ridícula taxa de reposició, que ha produït un envelliment de la plantilla universitària.

També ha canviat el sistema d’accés de l’alumnat a la universitat amb l’aplicació de la LOMCE, i, en els últims mesos del seu mandat, el govern es planteja aprovar tres reials decrets que modificaran l’ordenació dels ensenyaments universitaris, els requisits per a la creació de centres i universitats i el sistema d’acreditació del professorat universitari funcionari, fonamental per a l’accés a la professió docent i investigadora.

Les organitzacions signants d’aquest manifest rebutgem aquestes iniciatives que pretenen convertir les universitats en empreses de serveis educatius.

No podem acceptar una reforma que s’aprovarà sense avaluar els nous graus que van començar a implantar-se al 2007, en el marc del Pla Bolonya i que, lluny de facilitar la internacionalització dels estudiants homogeneïtzant la durada amb els estudis dels països del nostre entorn, generarà noves disfuncions perquè, com assenyala el Consell d’Estat en el seu dictamen del 15 de gener, “Sembla difícil aconseguir aquesta homogeneïtzació quan dins del nostre país podria donar-se el cas, amb la redacció del projecte, que un mateix títol tingués una durada diferent en una universitat i en una altra”. Això podria incrementar encara més les desigualtats entre comunitats i fins i tot entre universitats de la mateixa comunitat.

A més, si tenim en compte els elevats preus dels estudis de postgrau i les majors dificultats per a l’accés a beques i ajudes, aquestes transformacions dificultaran l’accés a l’Educació Superior a l’alumnat amb menys poder adquisitiu i, fet i fet, ocasionarà una disminució significativa del nombre d’estudiants universitaris.

La nova estructura de grau i màster reduirà en un 25% els títols de grau, empitjorarà la qualitat docent i obrirà les portes a noves retallades en professorat.

D’altra banda, la reducció del nombre de crèdits necessaris per finalitzar els estudis de grau i la previsible pèrdua d’alumnes tindrà un impacte negatiu en el finançament de les universitats públiques, i donarà lloc a una reconversió del sector que només beneficiarà les universitats privades, que aposten pels postgraus com el seu principal àmbit d’activitat.

Les organitzacions signants d’aquest comunicat rebutgem les reformes que planteja el govern i demanen a la comunitat universitària que se sumi al rebuig.♦

 

NO AL 3 + 2 QUE ENCAREIX ELS ESTUDIS UNIVERSITARIS I EXPULSARÀ L’ALUMNAT AMB MENYS PODER ADQUISITIU

 NO A LA DESREGULACIÓ I FLEXIBILITZACIÓ A LA CREACIÓ DE CENTRES I UNIVERSITATS

 NO A UN SISTEMA QUE PERMET UNA ACREDITACIÓ MENYS OBJECTIVA I SENSE DEMOSTRAR EXPERIÈNCIA DOCENT.

 CCOO Universitats

UGT-FETE

CSI-F Central Sindical Independiente y de Funcionarios

Confederación intersindical Galega

 

———————————————————————————-

 UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA

La Universitat Oberta de Catalunya creu que el model 3+2 beneficia la formació al llarg de la vida

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) considera que el model 3+2 en els graus universitaris és beneficiós per a la formació ”al llarg de la vida”, ja que ofereix un grau generalista, amb base de coneixements, i un màster de 2 anys, de formació més específica que adequa la formació a les necessitats de les persones. Així, a més, s’homologa el model al que ja es dóna al major part de països europeus i per tant, és una manera de potenciar la mobilitat professional i d’aprenentatge.♦

——————————————————————————

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

 

El rector de la UPC considera que el decret és ”prematur” i alerta que pot tenir repercussions econòmiques

El rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) considera que el decret Wert que flexibilitza la durada dels graus universitaris és ”prematur” ja que defensa que encara no han sortit promocions senceres des que s’apliquen els graus de 4 anys i per tant, no critica que no s’hagin tingut en compte les conseqüències que van suposar aquest primer canvi. Per Enric Fossas, l’administració hagués pogut intervenir en altres aspectes de la universitat, com les taxes de reposició o el sistema de finançament, abans de promoure una mesura com aquesta que, per Fossas, pot tenir repercussions econòmiques negatives tan per estudiants com per les mateixes universitats.♦

 

———————————————————————————

 

OPINIONS ABANS d’aprovar-se el Decret hi varen haver diversos posicionaments:

 

CONSELL DE L’ESTUDIANTAT DE LES UNIVERSITATS CATALANES

El CEUCAT reitera la seva oposició a la modificació de l’ordenació acadèmica universitària que el “Ministerio de Educación” prepara pel proper curs 2015-2016

“El Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT), arran de les darreres notícies publicades a la premsa sobre la imminent aprovació del projecte de Reial Decret que modificaria l’actual ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, reitera la seva ferma oposició a la iniciativa que el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte (MECD) vol posar en marxar pel proper curs 2015-16, en tractar-se d’una mesura precipitada i per la manca d’una anàlisi prèvia i d’un ampli debat posterior que, en el nostre parer, requereix un canvi normatiu com el que es planteja”.♦ 

 

———————————————————————————-

UNIVERSITAT DE LLEIDA

 La UdL demana que el nou decret de grau i màster no suposi més costos per a l’estudiantat

Davant la imminent aprovació per part del Consell de Ministres del nou Reial decret d’ordenació dels ensenyaments oficials de grau i màster, conegut com a 3+2, el Consell de govern de la Universitat de Lleida (UdL) ha aprovat una declaració on demana que les modificacions que introdueix aquesta normativa no suposin un encariment real dels costos d’estudiar a les universitats. Així mateix, la UdL insta al govern de l’Estat a evitar que les noves propostes docents no tinguin implicacions negatives per a les plantilles de professorat i de personal no docent, al mateix temps que reclama un finançament de les universitats públiques més proper al de països europeus.♦

Related posts: